‘Mediterrani’, a TV3: “El cinema ha estat una eina per ajudar a crear llaços de solidaritat humana”

file (11)-min
Imatge promocional de 'Mediterrani', de Marcel Barrena.

Televisió de Catalunya emetrà aquest vespre (22.05 hores) la pel·lícula Mediterrani, dirigida el 2021 per Marcel Barrena (Barcelona, 1981), convertint-se en la primera vegada que es veurà lluny de les sales de cinema i en horari de màxima audiència. Tracta d’uns socorristes que viatgen fins a Lesbos per ajudar els refugiats que travessen el Mar Mediterrani, veient el naixement de la Proactiva Open Arms pel socorrista Òscar Camps. Flama conversa amb el seu director hores abans de l’estrena televisiva per conèixer quin ha estat el recorregut del film i com han arribat al públic els elements de reflexió que se’n desprenen.

Avui veurà la pel·lícula?

En tot cas, la gravaré. Encara no he vist la pel·lícula doblada en català i tinc molt interès a fer-ho.

És la primera vegada que s’emet en un canal de televisió públic.

Exacte. Serà la primera vegada que arriba a un canal de televisió públic després d’haver-se emès a les plataformes de pay-per-view i a Movistar Plus+ per subscripció, i a moltíssims festivals de cinema d’arreu del món. Així, s’emetrà avui en obert i està pendent de fer-ho a canals de televisió grecs, francesos, italians…, i en diverses televisions públiques i privades de tot el globus.

Creu que continua sent una pel·lícula de rabiosa actualitat per la seva temàtica?

Mai no deixarà d’estar d’actualitat perquè la història de la humanitat és una història de migracions; és una història de sang freda, de guerres, de conflictes armats…, i això, inevitablement, genera que la gent s’hagi de refugiar. Així serà sempre. Ara passa a Ucraïna, però a moltes parts del planeta continuen havent-hi aquestes històries, se’n parli més o menys, i a curt o llarg termini potser vindran conflictes causats pel canvi climàtic, per la manca d’aigua, etc. Canviaran les localitzacions i els protagonistes, però les víctimes sempre hauran de patir el terrible fenomen de refugiar-se i marxar d’allà on viuen.

Què en pensa del bloqueig recent del vaixell d’Open Arms? És merescut?

A la pel·lícula s’explica aquesta situació: els polítics, aquells que, suposadament, han d’ajudar els ciutadans, generen la paradoxa de bloquejar voluntàriament un vaixell que ajuda els refugiats que es troben al mar. I, això, a la pel·lícula i al món real, és un delicte; no socórrer un nàufrag, o una persona que lluita per la seva vida, és un delicte. Imagini’s que és testimoni d’un accident de trànsit i en fa cas omís, ¿no es trobaria en la mateixa situació?

Quina repercussió mundial està tenint la seva història?

Molt favorable. La gent ha empatitzat amb la història. És una pel·lícula que compleix la funció de fer de mirall d’allò que succeeix al Mediterrani. I així se’ns ha fet creure en festivals i certàmens d’arreu, des dels Estats Units fins a Tailàndia, passant pels Premis Goya. Fins i tot, va ser recomanada en una roda de premsa pel Papa Francesc, cosa que ens va causar un gran impacte per la magnitud i la importància del personatge.

Cada vida compta?

En efecte, i aquest és l’eslògan més il·lustratiu que podia tenir la pel·lícula, sense trampa ni cartró. Qui sap si aquelles vides que ja han mort enfonsades dins el mar eren les de grans artistes, científics, esportistes, escriptors… Això no ho podrem saber mai.

El Mediterrani és la fossa comuna del segle XX?

Efectivament. I té la particularitat que ningú no sap quants milers de persones hi ha al fons del mar per conflictes que es podrien haver evitat o dels quals els nostres països occidentals són part implicada. A Espanya en saben molt, de fosses, si bé la del Mediterrani les supera de lluny.

La pel·lícula va ser recomanada en una roda de premsa pel Papa Francesc, cosa que ens va causar un gran impacte per la magnitud i la importància del personatge

Com van evitar la morbositat a l’hora de treballar aquesta temàtica?

N’érem conscients, així com de la dignitat que mereixa tractar el tema i les seves víctimes. Podem tractar la temàtica des de múltiples perspectives, però sempre fent-ho des del respecte per les persones que han patit i continuen patint el drama que han hagut de viure. Va ser una feina compartida amb totes les explicacions que vam escoltar de la veu d’aquelles persones que ho vivien en primera persona. Per això, pensem que el resultat havia de ser resolt des de l’elegància i el rigor.

El cinema pot ser una arma per eradicar problemes com el de la migració frustrada?

És l’art més efectiu per crear empremta, una gran arma per lluitar contra la incultura i la ignorància. Crea empatia, comunió, llaços…, i la història cinematogràfica està plena de casos en què això ha estat així. Ha estat una eina per ajudar a crear vincles de solidaritat humana.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia