Martha Patricia Molina: “El govern d’Ortega planeja atemptar contra la vida del bisbe Rolando Álvarez”

“No sé fins quan ho continuaré fent. Jo esperaria no fer-ho més perquè em fa mal cada agressió al poble i els catòlics”, diu a manera de confessió l’advocada i activista pels drets humans, Martha Patricia Molina, autora de l’informe “Nicaragua, una Església perseguida?“, actualitzat per quarta vegada i que evidencia el nivell de repressió sistemàtica del règim de Managua en contra dels catòlics des de l’any 2018.

Nascuda a Managua en 1981, formada com a advocada en la recentment confiscada Universitat Centreamericana (UCA) de la Companyia de Jesús i amb un Màster en Corrupció i Estat de Dret per la Universitat de Salamanca (Espanya), Molina porta el compte de cada violació a la llibertat religiosa que té lloc a Nicaragua, gràcies al testimoniatge que li brinden sacerdots, religioses i laics que encara viuen dins del país.

Per a la jurista nicaragüenca, l’informe sobre violacions a la llibertat religiosa pot contribuir a guarir ferides en una societat altament polaritzada i amb nul·la presència de memòria històrica. “Aquesta és la tasca que m’he posat com a meta. Que tothom sàpiga el que està ocorrent a Nicaragua i com aquesta persecució afecta no sols als quals estan dins, sinó també als que ens trobem obligatòriament en l’exili”, explica l’activista catòlica.

Coneixedora dels riscos que implica defensar drets humans sota l’autoritarisme del matrimoni Ortega Murillo, ha hagut de partir a l’exili als Estats Units i confessa que, malgrat estar ella i la seva família amenaçats, continuarà treballant. “Són temps en què em toca donar la cara i estar informant, ser la veu de les persones que a l’interior del país no poden parlar perquè estan més amenaçades que mai”, puntualitza.

El quart lliurament de l’informe que ha elaborat constata 667 hostilitats del règim d’Ortega i Murillo en contra de l’Església catòlica. Quina és la motivació que origina aquesta persecució religiosa a Nicaragua?

És una resposta senzilla. La veu profètica dels sacerdots i bisbes a Nicaragua sempre està plena de veritat. Ells no estan beneint els actes terroristes ni les vulneracions de drets humans que està cometent la dictadura. Això enutja a l’administració pública Ortega Murillo, perquè ells voldrien sacerdots còmplices que beneïssin totes aquestes arbitrarietats i que els donessin legitimitat per continuar reprimint i matant a gent.

Els sacerdots, des que va iniciar la protesta cívica a l’abril 2018 i des de molt abans, anaven denunciant totes aquestes arbitrarietats, les desaparicions i les tortures que es donaven al país. Per això, l’Església és una institució creïble, estimada i respectada a Nicaragua. L’orteguisme vol fer desaparèixer aquesta veu perquè no hi hagi ningú que estigui tirant-los en cara tot el mal que estan fent.

En el seu informe manifesta que el govern d’Ortega està usant les institucions de justícia per a perseguir els sacerdots.

El que passa a Nicaragua és que no existeix divisió de poders ni institucionalitat i tots els funcionaris públics estan subjectes a les orientacions de la parella presidencial. No fan cap mena de valoració ni cas a les lleis, a l’ordenament jurídic intern i internacional, sinó que cometen arbitrarietats i disbarats jurídics. Això fa possible la repressió a l’Església, ja que els empleats de l’Estat i institucions que haurien de vetllar per l’accés a la justícia responen únicament als mandats del règim.

L’Església està atacada per tots els costats en aquest moment i el pitjor que he observat, i que vaig denunciar recentment en la presentació, és que ja hi ha sacerdots que tenen ordre de captura. El més lamentable és que no hi ha poder humà nacional i internacional que en aquest moment pugui preservar la vida i integritat dels sacerdots. El clergat es troba totalment sol, sense cap acompanyament institucional o jurídic que pugui garantir les seves vides dins del país.

Al moment de presentar l’informe, es va parlar de 12 sacerdots detinguts pel govern de Managua. Quin tipus de garanties existeixen perquè puguin tenir un judici just?

No n’hi ha cap. Als sacerdots processats no se’ls estan respectant ni garanties constitucionals ni processals. En aquest moment es troben sota un estat de desaparició forçada. Per exemple, del pare Fernando Zamora fa més de vuitanta dies que no se’n sap res. L’última vegada que se li va veure amb vida estava en mans de paramilitars i policies. No sabem si està mort, si està viu, si està sent torturat. Tampoc la policia o el sistema judicial estan utilitzant els canals que s’utilitzen habitualment quan s’empresona a algú.

No hi ha cap acusació formal, no hi ha una recerca de rigor. No hi ha una comunicació o nota de premsa de la policia afirmant que es va emportar detingut a un determinat sacerdot o altre. Ni tan sols les lleis inconstitucionals que l’orteguisme va aprovar en l’Assemblea Nacional les estan respectant. No és gens jurídic el que està ocorrent en aquest moment. No es pot fer una anàlisi del procés perquè les detencions dels capellans no es corresponen a processos jurídics, sinó a segrests.

També va denunciar a través de les xarxes socials la situació del bisbe Rolando Álvarez, empresonat des de febrer d’enguany en el centre penal als afores de Managua; i que es nega a ser expulsat del país.

No se sap res del bisbe. No se li ha vist amb vida recentment. L’única cosa que jo sé per les fonts mateixes del Poder Judicial i de Policia és que hi ha plans per a danyar-lo. Quan em refereixo a plans, em refereixo a plans per a assassinar-lo. Voldran fer-ho passar com que va ser una mort natural. L’Institut de Medicina Legal, que està adscrit al Poder Judicial, dirà que va ser una mort natural perquè aquest Institut respon també a la política de repressió de la dictadura. Per això aquestes fonts el que m’han expressat és el temor al fet que es duguin a terme aquests plans i m’han sol·licitat que alci la veu perquè alliberin el bisbe abans que ocorri una tragèdia.

Alguns sacerdots i religiosos han expressat temor de ser víctimes d’assetjament i espionatge, fins i tot dins de les mateixes eucaristies i grups parroquials. Aquestes pràctiques estan sent executades d’una forma generalitzada i sistemàtica en totes les parròquies del país?

Està generalitzat aquest control i hi ha una vigilància permanent en contra de tots els sacerdots. Cada parròquia té destinats a tres paramilitars o policies vestits de civil que estan filmant sempre totes les activitats pastorals. De fet, el dia dels segrestos massius dels sacerdots, el cap de setmana passat, diversos sacerdots estaven sent perseguits per la policia i paramilitars, i els estaven prenent fotos i vídeos. De fet, també cinc sacerdots van ser segrestats momentàniament i després tornats a les seves respectives parròquies sota amenaces. És a dir, sembla que estaven esperant l’ordre que els diguessin “a aquest li portes i a aquest no”. I als quals van decidir no portar-los, els van tornar a les seves cases sota amenaça. “Si vostè continua parlant, si vostè continua predicant, vostè va pres”, els van dir. Llavors la vigilància és permanent i manté preocupats els capellans.

L’informe dona compte de confiscacions d’universitats catòliques, tancaments de mitjans de comunicació d’Església, clausura forçada d’obres socials, expulsió de congregacions religioses. Quin és l’impacte real d’aquestes accions repressives en la societat nicaragüenca?

Aquests tancaments arbitraris i agressions en contra de l’Església, han acabat amb universitats, mitjans de comunicació, obres i projectes socials que l’única cosa que feien era beneficiar les persones més desprotegides, i especialment les que estan situades a l’interior del país, on no existeix la presència de l’Estat. Llavors, aquestes persones han quedat en una situació extremadament vulnerable i l’impacte negatiu que això té ho veurem en el futur, en les futures generacions. Són persones que s’estan deixant de formar, deixant de ser ateses en les seves necessitats. I està passant també una cosa molt important, que tindrà un impacte negatiu, i és que estan utilitzant l’educació en aquest moment per a adoctrinar les persones, els joves, els nens. El que pretén la dictadura és aniquilar la fe del poble, les creences en un únic Déu i convertir a aquests els senyors Ortega i Murillo en els déus del país.

Quina opinió li mereix l’actitud de silenci que ha adoptat l’episcopat nicaragüenc davant els atacs del govern de Managua?

Voldria com a laica, sentir la veu dels meus pastors. I sentir la veu dels meus pastors, així com en la dècada dels vuitanta. En aquesta època i davant qualsevol arbitrarietat que tenia lloc, la Conferència Episcopal es pronunciava. Però no totes les persones ni tots els pastors estan disposats a donar la vida per les seves ovelles, o a exposar-se més. Recordem que en aquest moment és l’Església catòlica qui està sent perseguida.

Jo sé que tots aquests bisbes de Nicaragua estan sota amenaça permanent. Llavors, què passaria si el bisbe, qualsevol bisbe de qualsevol diòcesi del país, comencés a pronunciar-se? Ja veiem com respon la dictadura. O els envia a l’exili perquè l’anaven a assassinar, com van fer amb monsenyor Silvio José Báez, o els empresonen, com en el cas del bisbe de Matagalpa. Llavors, el bisbe que es pronunciï tindrà tres alternatives que ofereix el règim: assassinat, exili o empresonament.

Pel gran amor que li tinc a l’Església catòlica i el seguiment que li he donat a aquesta crisi, jo m’he atrevit a denunciar això. Així com m’he atrevit a dir que empresonaran més sacerdots i els estan empresonant perquè són les mateixes fonts que m’informen de quins són els següents passos que seguirà la dictadura.

En aquesta actualització de l’informe també s’inclou el paper del papa Francesc durant la problemàtica nicaragüenca.

Si busquem pronunciaments per par del Papa sobre altres crisis i conflictes, ens adonarem que no s’ha pronunciat tant com ho ha fet amb Nicaragua. El moment àlgid d’aquestes expressions públiques va ser una entrevista amb un mitjà digital argentí en què el pontífex va descriure perfectament el que és la dictadura d’Ortega i Murillo: uns criminals com Hitler i Stalin.

El Papa Francesc continua pregant pel nostre país, perquè aquesta és la seva tasca també com a pastor. Resar pel país, demanar a la Santíssima Verge i al Senyor Jesucrist pel país. Però també ha actuat a favor de Nicaragua i de l’Església catòlica a través de pronunciaments públics fins a 11 ocasions.

Quina seria la seva crida a la comunitat internacional perquè pugui posar novament la seva mirada davant la crisi que viu Nicaragua des d’abril de 2018? Què poden fer els cristians de Catalunya i d’Europa per a solidaritzar-se amb els catòlics de Nicaragua?

Primer, difondre a màxims nivells aquesta persecució indiscriminada en contra de l’Església catòlica. També pregar per tota aquesta persecució, perquè també és una força maligna el que està instaurada a Nicaragua. I principalment buscar als prenedors de decisió, perquè la comunitat internacional ha d’exercir una major pressió, i tractar Daniel Ortega i Rosario Murillo com el que són, uns criminals. El que està passant a Nicaragua no són delictes comuns, sinó crims de lesa humanitat. A Ortega i Murillo no els pots tractar amb tanta diplomàcia, perquè si no continuaran fent al país el que han estat fent fins ara: assassinar i fent desaparèixer i empresonar persones injustament. I si no hi ha un “fins aquí”, això continuarà.