Ja ha acabat la Jornada Mundial de la Joventut. Després de mesos preparant el desplaçament i l’estada a Portugal, centenars de joves —inclosos els catalans— afronten la recta final d’aquest estiu abans d’iniciar un nou curs acadèmic amb el regust de la JMJ als seus llavis, ben present.
És el que li està passant a la Mariona Baró, una jove de 24 anys, de Sant Cugat del Vallès, que al setembre reprendrà els seus estudis de Química a la Universitat de Barcelona, però que, abans, ha volgut atendre aquesta entrevista per a Flama mentre posa rumb a una nova destinació durant uns dies. Vinculada a la Parròquia de Sant Pere d’Octavià, ha estat l’encarregada de comunicar tot allò que ha fet durant la JMJ la Delegació de Joventut del Bisbat de Terrassa, les xarxes socials del qual han estat unes de les que més informació han generat.
Com ha estat l’arribada? Ha estat com caure d’un núvol i tornar a una altra realitat?
Personalment, la tornada m’ha ajudat a entendre bé el que hem viscut aquests dies, ja que, a causa de la intensitat amb què vam viure cada esdeveniment, no n’era gaire conscient des d’allà, de tot el que vaig viure. Per tant, en comptes de caure d’un núvol, la sensació ha estat més aviat de tenir la necessitat de traslladar tot el que hem viscut a la nostra realitat, al nostre dia a dia, i de no deixar-ho tot allà.
Us vau trobar cansats, físicament? En aquest sentit, ¿has dormit bé o t’ha costat fer-ho segons el lloc on ho feies?
Físicament, vam arribar tots molt esgotats a causa de la calor i de caminar tants quilòmetres. Deixa’m dir-te que, particularment, vaig arribar tan cansada que, durant les primeres nits, ja a casa, era capaç de dormir allà on fos per recuperar forces.
En la seva audiència general d’aquest dimecres, el papa Francesc ha dit que, després de veure el que va passar a Lisboa, un altre món és possible: un món de germans i germanes, on les banderes de tots els pobles onegen juntes, una al costat de l’altra, sense odi, sense por, sense tancaments, sense armes. Penses el mateix?
Totalment. És bonic veure com, si l’amor va per davant de tot i mires els altres com et mires a tu mateix tot respectant-los, es genera una harmonia plena de germanor, com diu el papa Francesc. Jo també tinc aquesta esperança de veure un món tal com el descriu el pontífex; un món on no estiguem sols, sense importar d’on siguem. Aquest és l’amor que ens ha d’unir a tots plegats.
Què en penses, per exemple, de la reivindicació d’una Església acollidora i sense portes, feta pel papa Francesc des del Santuari de Fàtima?
Crec que és un molt bon comunicador. I, en aquest cas en concret que comentes, en què va puntualitzar allò que Jesús va deixar clar (“aneu i porteu-los a tots”), va saber-ho verbalitzar a la perfecció. Particularment, m’agrada que el remarqui tant, aquest aspecte, ja que tothom ha de saber constantment que Déu ens està esperant a tots, siguem com siguem i vinguem d’on vinguem. El mateix Déu que ha donat la vida per mi, i que m’ha esperat fins que he tornat a Ell.
Havies estat mai en un lloc amb tants milers de persones i durant tants dies? T’ha impactat, l’experiència?
Era la primera vegada que anava a una JMJ i realment impacta veure la quantitat de gent que és capaç de moure el Senyor. Veure els carrers de Lisboa plens de joves, als quals no els molestava caminar hores i hores durant el dia per trobar-se amb el Sant Pare, és el millor reflex d’aquest sentiment: l’amor més gran de tots.
Hi ha algun aspecte que creguis que hauria calgut millorar, de la JMJ?
Hauria millorat, per exemple, la distribució de les ampolles d’aigua per als participants, ja que no en vam tenir prou tenint en compte la calor que hi feia. En aquest sentit, també hauria estat encertada l’opció de tenir més espais amb ombra. D’altra banda, m’agradaria destacar que haurien estat bé més mitjans de transport públic per poder-nos moure més fluidament per Lisboa.
Com a jove, com valores aquesta possibilitat de poder tenir a prop el bisbe Salvador i altres bisbes catalans?
Crec que tenim molta sort de tenir un bisbe tan proper com Mons. Salvador. És un bisbe molt estimat per tots els joves, ja que sempre ve a tots els esdeveniments de la delejove, acompanyant-nos i participant activament amb nosaltres. És un regal molt gran poder nodrir el nostre camí de fe amb exemples tan grans de fe com els dels bisbes catalans que ens han acompanyat aquests dies.
T’ha canviat la teva forma de veure l’Església i d’apropar-t’hi?
M’ha renovat la visió, en el sentit d’adonar-me de les dimensions que té l’Església. Recalcant el que va dir el Papa, l’Església és per a tots perquè l’amor de Déu és molt més gran que qualsevol altre pensament. Independentment d’on vinguem o què fem, a la vida, Ell sempre ens espera. I, allà, es va veure molt clar tot això; érem més d’un milió i mig de joves de tot el món units per un mateix motiu.
Aquesta JMJ també ha estat festiva i musical. És un tret que destacaries o bé és més aviat anecdòtic? En aquest sentit, què et va semblar veure un sacerdot punxant música techno?
Ha estat un dels fets més noticiables perquè la gent no està acostumada a veure capellans amb talents d’aquest tipus. Va ser una experiència realment molt divertida; jo, personalment, no havia vist mai a un mossèn punxadiscos. I això em va encantar. És important que es doni visibilitat al fet que tots els nostres talents també es poden posar al servei de l’Església d’una manera tan viva.
Tens alguna anècdota que es pugui explicar?
L’anècdota que resumeix perfectament el que ha sigut la JMJ per a mi és la que vaig viure el dia de la vigília. A la nit, vam fer una adoració al Parque du Tejo. Érem més d’un milió i mig de joves. I, en el moment en què van exposar el Santíssim, es va fer un silenci sepulcral. Davant d’això, al meu cap només ressonava una pregunta: ¿Qui és capaç de fer callar més d’un milió de persones només així?
Vas trobar la resposta?
Era clara. Només ho pot fer Ell. Només ho pot fer Déu.
