El panorama de les creences s’ha vist profundament modificat a Catalunya durant les darreres dècades amb el pas d’una dictadura que només admetia la religió catòlica a una democràcia que, amb l’eclosió de la immigració procedent d’altres països, ha vist augmentar notablement el nombre de comunitats religioses que conviuen de forma més o menys pacífica en un mateix territori. Aquesta evolució ha estat estudiada de prop durant el darrer quart de segle per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat a través de nombrosos estudis i publicacions.
Una de les més recents ha sigut Religiositat i gestió de la diversitat religiosa, obra que analitza les dades de la darrera enquesta sobre la temàtica. Va ser presentada aquest dimarts 10 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans en un col·loqui moderat per la periodista Laura Mor entre el filòsof Francesc Torralba i la sociòloga Marina Subirats, amb qui parlem.
Què destacaria de l’acte en què va participar juntament amb Francesc Torralba?
Va ser una trobada molt satisfactòria. A Catalunya, Espanya i, en general, al món occidental, el fet religiós ha tingut una importància cabdal històricament, però sovint fa l’efecte que no es tracta prou. Per això són necessaris espais de debat com aquest, en el qual, d’altra banda, vam poder parlar del fet religiós únicament a partir de les dades que aporta el llibre que es presentava.
Hi ha algun aspecte en particular que l’hagi cridat l’atenció sobre el Baròmetre 2023 sobre la religiositat i sobre la gestió de la diversitat religiosa?
L’estudi mostra que a Catalunya ha disminuït el nombre de persones creients i, al mateix temps, que molts d’aquells que es consideren creients ho són sense que això tingui repercussió en la seva vida quotidiana des del punt de vista del compromís directe amb uns valors o amb una tradició concreta.
La gent ha deixat de fer-se preguntes crucials sobre el sentit de la vida?
El sentit de la vida encara és un gran un interrogant. El que mostra el Baròmetre és que estan sorgint altres creences més enllà del cristianisme, sobretot procedents de l’Orient, com el budisme. Això vol dir que la necessitat espiritual persisteix i que davant de qüestions transcendentals, les tradicions religioses continuen oferint respostes més convincents que la ciència. Ara bé, hi ha altres àmbits de la vida en què la religió ha perdut pes. En el passat, quan les persones se sentien desemparades davant l’adversitat, podien pregar per buscar ajuda o consol de Déu. Avui en dia, en canvi, per a certs mals, la gent confia més en una aspirina o antibiòtic que en una pregària.
En aquest sentit, què passa amb la dimensió ètica vinculada a la religió?
Un altre aspecte que la secularització no ha substituït és el sistema de valors vinculat a la religió. La societat actual no ha trobat una ètica substitutiva eficaç. Els drets humans i les convencions internacionals intenten bastir una ètica no basada en els principis religiosos, però no poden substituir completament els valors que ofereix la religió, en part perquè les institucions religioses no han sabut adaptar-se als canvis de la vida moderna.
El Baròmetre també revela que la societat catalana és tolerant amb les religions externes. Quina opinió té al respecte?
Aquesta és una dada important. Sovint, es presenta la migració com un problema, fins i tot una amenaça per a la nostra identitat. Però, en el terreny religiós, la societat catalana es mostra oberta a les religions que arriben de fora. A més, aquesta actitud de convivència no sembla que sigui una resposta forçada, sinó un reflex de la realitat. La societat catalana veu un enriquiment amb l’aportació de les altres religions.
Diu l’enquesta que a Catalunya hi ha un gran desconeixement del fet religiós. Hauria de preocupar-nos aquesta dada?
Em sorprèn veure que un 20% de la població no sap què se celebra per Nadal. A més a més, aquesta dada supera la proporció de població migrant, cosa que indica que hi ha persones nascudes a Catalunya que desconeixen el significat d’aquestes festes. Crec que hauríem de plantejar-nos la necessitat d’incloure una assignatura sobre religió en el sistema educatiu, enfocada des d’una perspectiva cultural i aconfessional i centrada a ensenyar la importància de la religió en la història i el desenvolupament de la societat.
Va mencionar en l’acte el missatge d’amenaça que ha allunyat tanta gent de l’Església. Creu que la institució ha fallat en aquest sentit?
Sí. Durant el franquisme, la religió catòlica va ser imposada com a religió d’Estat, amb un missatge de culpa i de càstig, especialment en les dècades de 1940 i 1950. Jo vaig viure aquells anys, i puc dir que allò va allunyar molta gent de la pràctica religiosa. Quan la religió es converteix en una imposició, com passava en aquell moment, genera rebuig. Afortunadament, l’Església ha canviat i ha superat aquell període en què es va posicionar erròniament al costat del franquisme.
Què opina del testimoni públic de fe i esperança de Francesc Torralba en un moment en què sembla que la fe es manifesta només en l’àmbit privat?
Em sembla fantàstic. Vivim en un país amb llibertat religiosa, i qualsevol persona hauria de poder manifestar la seva fe públicament, igual que es fa amb altres creences. Avui dia, declarar-se ateu o creient no hauria de suposar cap problema. La llibertat religiosa implica que tant si creus com si no, la teva posició sigui respectada. En aquest sentit, una altra dada que sobta del Baròmetre, és que hi ha persones que se senten discriminades per les seves creences.
