La crisi climàtica és un problema greu, però que encara conviu amb una “llum d’esperança que mai no s’apaga”. Aquesta és la raó de més pes que sosté l’emprenedora argentina Maria Virginia Solis, de trenta-un anys, per fer que el seu llibre, La Granja de Francesc (Editorial Claret, 2023), arribi a la quantitat més gran possible de llars, tal com espera que continuï passant després de la presentació que en farà el pròxim 14 de setembre, a les 18:30 hores, a la Llibreria Claret de Barcelona.
Ella i una desena de joves d’arreu del món han creat un espai empresarial per cuidar la Terra des d’un punt de vista més espiritual. Amb aquest component sorgeix The Farm of Francesco, un projecte que s’empara en l’encíclica Laudato Si i té la visió de crear una comunitat global de productors i grangers, amb l’objectiu que estiguin preocupats per respondre a la necessitat de construir una nova economia.
Ens deia Bernat Sellarès en una entrevista que el fet que el Papa vulgui buscar la mirada dels joves ja és una revolució; una actitud, però, que ha trencat alguns esquemes. ¿Comparteix la seva opinió?
Comparteixo l’opinió que el papa Francesc faci una crida especial cap als joves, tal com s’ha vist recentment a la Jornada Munidal de la Joventut. El seu és un missatge que té una mirada que no és generacionalment excloent, ja que sempre ha demanat que ens fixem en els herois d’avui, que són els nostres avis. La riquesa no es dona pel fet d’aïllar-nos els uns dels altres, sinó per treballar braç a braç. Hem d’aprendre de la saviesa dels nostres avis i, alhora, treballar, com a joves, en accions concretes.
¿Creu que es pot parlar del concepte d’espiritualitat agroecològica?
Sí, l’espiritualitat ecològica és una de les invitacions per viure l’encíclica Laudato Si, és resposta al clam de la Terra i clam del Pobre. És una crida a la profunda conversió, a viure l’espiritualitat en la nostra realitat actual; una realitat que, lluny d’estar aïllada, ens descobreix constantment la creació, demostrada en les coses quotidianes i simples, com ara els arbres que tenim al carrer on vivim, les persones que veiem quan prenem el col·lectiu per anar a la nostra feina… Això és espiritualitat ecològica. Durant el 2021, la Santa Seu va llançar una iniciativa que es diu Plataforma d’Acció Laudato Si, on tots i totes estem convidats a participar i escriure accions concretes en què puguem viure de ple la Laudato Si. Un dels set objectius que té aquesta iniciativa és viure una espiritualitat ecològica.
¿A què es refereix Francesc quan diu que hi ha deserts exteriors perquè encara hi ha deserts interiors?
En realitat, aquesta frase és utilitzada per Francesc, però pertany al papa Benet XVI. Concretament, va dir: “Els deserts exteriors es multipliquen al món perquè s’han estès els deserts interiors”. Per a mi, té una gran connexió amb el que Francesc insisteix a remarcar a l’encíclica Laudato Si, ja que vol ser més social que ambiental. És una manera de convidar-nos a prendre consciència que tot el que veiem passa com a producte de les nostres accions, intencions, de nosaltres mateixos.
¿Pot reflectir encara els propòsits de la Granja de Francesc qualsevol empresa que hagi desenvolupat fins ara uns principis totalment diferents o oposats?
Sí, el propòsit i l’origen de la Granja de Francesc és donar respostes a les realitats que vivim, bones i dolentes. Quan el papa Francesc va escriure, l’1 de maig de 2019, una carta a joves emprenedors, acadèmics i agents de canvi per pensar en una economia amb nova vida i ànima, ho va fer perquè com a joves poguéssim reunir-nos des de les nostres experiències i realitats. Arran d’això, nosaltres no comencem analitzant aquelles justícies que veiem, sinó les injustícies. Així va voler que fos el Papa i així estem actuant, pensant en accions que mitiguin les injustícies i es generi un sistema alimentari just.
¿El projecte que plantegen amb aquesta iniciativa va més enllà d’una crida a empresaris? ¿Pot arribar fins i tot a ser una petició adreçada als governs, a les universitats i escoles, etc.?
El que plantegem és crear un sistema agroalimentari just, posant el pagès al centre. I nosaltres ho fem amb dos eixos concrets d’accions. D’una banda, generant projectes al territori, com ara a Nigèria. D’altra banda, participant activament en diversos actes mundials, com ara en la Cimera de les Nacions Unides sobre Sistemes Alimentaris, on portem l’experiència i la veu dels agricultors. Creiem que aquestes dues mirades i accions conjuntes es poden connectar amb diferents sectors, ja que els problemes són sistèmics (i requereixen, per tant, solucions sistèmiques).
¿Què creu que aportarà la segona part de l’encíclica papal Laudato Si que es presentarà a l’octubre?
Tots estem molt contents i entusiasmats amb aquesta notícia. Que el Papa hagi anunciat una actualització d’una encíclica és una cosa nova i demostra que aquesta és viva, que ha generat i continua generant un procés, el qual està lligat a una realitat, l’actual, que sempre està en moviment.
Al juny, a Barcelona es va celebrar una “comunió profunda amb la Natura a través de l’Art”, tal com defineixen els seus creadors, per sentir la terra amb les mans. ¿Creu que la natura té infinites portes per poder ser (ben) tractada?
¡Quina experiència més maca! Sí, crec hi ha moltes formes per connectar amb la natura; tantes com persones hi ha al planeta. Cada connexió és personal, és concreta, i es manifesta, per tant, per cadascun de nosaltres. I, en aquest sentit, el més infinit és saber que aquesta connexió també es dona quan interactuem amb els nostres veïns, la nostra família, els nostres amics.
