Després d’haver-se dedicat, fins a la seva jubilació, a “ensenyar valors necessaris per a conviure” com a professora de Biologia i Ciències Naturals a les aules del Col·legi Casp–Sagrat Cor de Jesús de Barcelona, l’activista Marga Montobbio (Barcelona, 1958) va creure que era el moment de no quedar-se de braços plegats. “Tota la vida he sigut una persona expeditiva”, puntualitza qui fa poc més d’una dècada va fer un viatge a Colòmbia i va quedar encisada en conèixer les Dones de Negre i tot el moviment pacifista que hi ha darrere, present en aquest país i en altres parts del món. “Això va ser determinant per poder exportar a Catalunya una manera de manifestar-se públicament que aquí s’havia vist poques vegades, és a dir, la de plantar-se en silenci, durant uns minuts, per obrir les consciències de la població”, assenyala.
Així va ser com el salt transoceànic de la plantada va arribar, “com el cafè que es produeix en aquelles terres”, a Barcelona, on Montobbio va anar inspirant, des del 2016, els seus cercles d’amics i coneguts més pròxims per “sortir a les places i reivindicar millors mesures per prevenir una de les crisis humanitàries que més ens ofeguen al món, la dels refugiats que deixen les seves cases i han de trobar escalf en un altre indret”. Nou anys després, la iniciativa ciutadana continua arribant als carrers.
Una iniciativa ciutadana consolidada
Més concretament, ho fa a la plaça Nova, a escassos metres de la Catedral de Barcelona: “El segon dimecres de cada mes [la pròxima plantada, el 12 de febrer] allà hi som, a les vuit del vespre, demostrant que el silenci és el més fort dels crits que es poden fer“, destaca aquesta barcelonina, que ha observat com durant els darrers anys la iniciativa ha rebut una bona acollida per la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, així com del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, que “ha vist amb bons ulls” les seves accions. De fet, en elles també ha participat el jesuïta i teòleg Josep Maria Rambla.
Montobbio, que considera clau que “per canviar els paradigmes socials convé una actuació col·lectiva”, és conscient que calen molts grans de sorra com aquest per articular relats que posin llum sobre “aspectes que conviuen amb nosaltres, com ara el rebuig als migrants, l’internament en els CIE, les deportacions legals o en calent, la clandestinitat forçada, la vida al carrer, la soledat, el desarrelament cultural i religiós o una falta administrativa”. Això no obstant, la llavor plantada per aquesta agrupació d’activistes continua creixent: “Sortirem al carrer i a les places per poder dir als nostres nets que, com a mínim, vam intentar fer canviar les coses“, conclou Marga Montobbio.
