Saber distingir el lloc més oportú per estar-hi, al món, és una de les principals preocupacions dels éssers humans des dels seus orígens. Això no obstant, aquesta recerca per ocupar un lloc des d’on qualsevol es pugui sentir còmode i realitzat es dificulta en el cas de les dones que es troben en un context que no els pertoca: el de la prostitució. Per aquesta raó, El Lloc de la Dona, un centre d’atenció barceloní encapçalat per la congregació de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, no només trenca amb la impossibilitat que totes les que es veuen abocades a viure d’aquest negoci puguin trobar-ne un, de lloc, sinó també amb la sensació que el món se’ls pugui haver aturat. La pedagoga Mar Galceran n’és la directora i alma mater després de donar classes a la universitat i de notar “una necessitat vital de connectar amb la meva experiència fundant com a creient“, vinculada amb la tasca d’aquesta institució.
El nom de l’entitat vindria a ser com una declaració d’intencions. No ho creu?
Tots necessitem un lloc, al món. I les dones que passen per aquí cada dia també. Per això, El Lloc de la Dona vol ser un espai segur i de referència, on les dones que viuen de la prostitució no s’hagin de sentir jutjades i puguin veure reforçada la seva autoestima, que, com s’imaginarà, es troba força baixa.
És un col·lectiu mal mirat, que rep l’esquena de la societat.
Sí, i això és una evidència. En canvi, aquí els oferim la possibilitat de sentir-se acollides, respectades i persones dignes. Així és com treballem des de fa més de trenta anys, a Barcelona, gràcies a un equip de professionals que acudeix regularment allà on ens anem assabentant que es practica la prostitució —normalment, espais privats— per tal que coneguin els beneficis que els comporta tenir-nos present.
Vostès treballen per erradicar aquesta situació?
El nostre posicionament no és abolicionista ni regulacionista. L’objectiu no és que les dones deixin d’exercir la prostitució, per bé que, per exemple, una gran quantitat de les 630 que vam acollir l’any passat es plantejaven deixar-la; pretenem, doncs, oferir-los la possibilitat que prenguin aquesta decisió amb completa autonomia i amb la quantitat més gran de recursos possibles per fer-ho. Les ajudem a conèixer les vies que tenen a l’abast per regular els seus documents d’identitat al país, ja que moltes d’elles ni tan sols han obtingut la nacionalitat espanyola, i permetem que totes es puguin formar constantment en múltiples àrees professionals, com ara la confecció tèxtil.
Han perdut la fe, aquestes dones?
No. És l’únic que no han perdut. És la seva força interior i allò que les mou contínuament. La fe és el que les sustenta, el motor; si no fos per això, no podrien suportar aquestes vides. La majoria de les dones que atenem a la nostra entitat són creients i provenen de confessions molt diverses i, per això, totes elles manifesten una fe molt gran a les seves vides, per llevar-se cada dia i continuar endavant. Són supervivents de la vida.
A l’abril, per Sant Jordi, van participar en un dels actes que es van promoure a la Sagrada Família.
Va ser una activitat molt fructífera, certament! Quan elles van a la Sagrada Família, allò que fan, primer, és preguntar si poden pregar, cosa que no deixa de sorprendre’ns. Volen pregar, ¡ho necessiten fer!, i més encara en aquest temple, el coneixement del qual no es produiria si no fos per aquestes activitats, ja que les seves situacions econòmiques no els ho permeten.
