El procés de desforestació és irreversible a Haití. Així ho ha constatat Mans Unides, que avui, 5 de juny, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient 2023, ha denunciat la greu situació al país caribeny posant el focus en una dada esfereïdora del Banc Mundial i de la FAO: el 98% de la massa forestal del país ha sigut destruïda i no hi ha marxa enrere.
El greu problema de la desforestació se suma a la llarga llista de calamitats que pateix Haití: l’estat lamentable de les infraestructures, la nul·la existència de serveis públics de protecció i prevenció, les infrahabitatges on viu amuntegada gran part de la població i els impactes climàtics en forma d’huracans i terratrèmols converteixen aquest país en un dels més vulnerables davant els efectes del canvi climàtic segons l’Índex de Risc Climàtic Mundial (IRC).
“Haití és un Estat fallit, amb la renda per càpita més baixa de tot el continent americà i que depèn principalment de l’agricultura de subsistència a petita escala”, adverteix Lucas Bolado, responsable de projectes de Mans Unides al Carib, en un vídeo difós per l’entitat per commemorar aquest dia pel medi ambient, instaurat l’any 1972 per l’ONU amb l’objectiu de fomentar la consciència global i l’acció a favor de l’hàbitat natural.
La tala indiscriminada d’arbres ve propiciada per dos factors fonamentals: “El primer —explica Bolado— és l’obtenció de carbó vegetal, que és l’única font d’energia per cuinar de què disposen la majoria de les llars i una de les poques vies d’ingressos de les famílies. “En segon lloc —afegeix el responsable de Mans Unides— al país es fan servir pràctiques agrícoles com la ‘tomba i crema’, consistent a aclarir àrees boscoses per cremar el terreny i produir cultius de cicle curt, una pràctica que esgota la terra en pocs cicles i obliga els productors a cremar cada cop més terreny”.
La desforestació accelerada del territori comporta dos perills fonamentals, segons explica Mans Unides. Un d’ells és que l’erosió del sòl porta a la pèrdua de nutrients i a la disminució de la fertilitat, cosa que afecta greument la productivitat agrícola i contribueix a l’increment de la inseguretat alimentària. D’altra banda, la manca d’arbres i la vegetació per retenir l’aigua ha incrementat la vulnerabilitat de la població davant els desplaçaments de terra i les inundacions, especialment entre els mesos de juliol i setembre, entre els quals té lloc la temporada d’huracans i tempestes tropicals (de juliol a desembre).
“Si no es reforesta àmpliament aviat, ni es busquen altres formes de generar energia per cuinar, serà molt difícil sortir del cicle de pobresa en què està immers Haití», assenyala Bolado. En aquest sentit, l’aposta de Mans Unides passa per la reforestació pura amb arbres per a fer fusta i fruiters i per la promoció de noves pràctiques agrícoles, agroecològiques o agroforestals que combinin cultius de productes de cicle curt com els fesols o el blat de moro o amb cultius fruiters que poden donar ombra i ajudar a reforestar i a produir aliments de manera sostenible i més rendible.
Cooperació a la frontera
Aquesta realitat ha portat Mans Unides a emprendre projectes de cooperació concentrats sobretot en la frontera entre Haití i República Dominicana, els dos països que comparteixen la caribenya illa ‘La Española’. Allà, l’ONG de l’Església catòlica treballa des de fa més de trenta anys per garantir la seguretat alimentària i promoure una producció agropecuària sostenible. “Aquesta tasca —assegura Bolado— no és possible sense incorporar un control adequat de l’entorn natural, la mitigació dels efectes del canvi climàtic, el convenciment i la motivació dels productors i productores, la col·laboració i la implicació de les autoritats públiques i el suport d’institucions internacionals”.
La desforestació genera enfrontaments als dos costats de la frontera, ja que, segons ha constatat Mans Unides, cada vegada és més habitual l’extracció il·legal de fusta des de la part dominicana cap a la part haitiana. “Aquest és un problema difícil d’evitar, tenint en compte la porositat dels passos fronterers, la desesperada necessitat de fusta i ingressos per part de les famílies haitianes i la presència majoritària de treballadors haitians al camp dominicà, cosa que pot contribuir que s’ampliï la part desforestada a la República Dominicana”, adverteix Bolado.
En una zona fronterera densament poblada i amb més de 388 quilòmetres de , el desenvolupament integral de les comunitats passa per la creació de cooperatives basades en l’economia solidària. Així ho creu el soci local de Mans Unides, Eliseo Vicioso. Director de la Federació Regional d’Organitzacions Camperoles, Agricultors, Dones, Microempresaris i Afins (FEROCAMS), Vicioso assegura que cal fomentar la cooperació i el diàleg entre les autoritats locals, les organitzacions no governamentals i la societat civil. “Cal abordar de manera conjunta els desafiaments ambientals de la frontera, compartint bones pràctiques, recursos i coneixements tècnics”, remarca Vicioso.
Un altre soci local de Mans Unides a la zona, Manuel Pérez Canario, assegura que el percentatge d’haitians que treballen la terra a banda i banda és pràcticament del cent per cent. “Són haitians i haitianes, ja que la dona haitiana es dedica a l’agricultura i el seu paper en el procés de producció agrícola és molt important», apunta el vicepresident del Centre de Promoció Camperola Lemba.
Durant els darrers deu anys, Mans Unides ha destinat més de deu milions d’euros al finançament d’aproximadament 100 projectes de desenvolupament a Haití i República Dominicana, entre els quals destaquen les intervencions binacionals, promovent una col·laboració fraterna i un l’administració adequada del territori fronterer.
