Mans Unides: “El creixement econòmic va lligat a l’infern que pateix la població infantil obligada a treballar”

cropped-fav.png
Menor treballant en un abocador a Delhi. | Mumtahina Rahman en Pixabay

Cent seixanta milions de nens i nenes —un de cada nou menors a tot el món— són obligats a treballar malgrat que no tenen encara edat per a fer-ho. Les darreres dades mostren que, des de la pandèmia de covid, els avenços per a erradicar l’explotació infantil s’han estancat per primer cop en vint anys i que s’ha invertit la tendència a la disminució del treball infantil, que venia registrant un important descens entre els anys 2000 i 2016.

Així ho constata l’Organització Internacional del Treball (OIT), que avui, 12 de juny, sota el lema “Justícia social per a tothom. Posar fi al treball infantil”, commemora el Dia Mundial Contra el Treball Infantil posant novament de manifest la gravíssima situació de tots aquests “petits esclaus” del món actual.

Segons Unicef, entre els cent seixanta milions de nenes i nens de 5 a 17 anys sotmesos al treball infantil, gairebé la meitat (79 milions) estan fent feines perilloses que posen en risc la seva salut i les seves vides. L’ONG també adverteix que les xifres de les anomenades pitjors formes de treball infantil (tracta o reclutament per a conflictes armats) podrien ser més grans del que s’estima actualment.

El treball infantil afecta més sovint als nens que a les nenes, amb independència de la seva edat. Però les nenes, segons recorda aquesta entitat que té per objectiu salvar, protegir i impulsar la infància, estan en una situació d’invisibilitat fent feina domèstica, moltes vegades en condicions de violència o amenaça.

Una altra constatació d’UNICEF en aquest sentit és que, per primer cop, s’ha produït un augment que se centra en els nens i nenes de 5 a 11 anys. A més, la prevalença del treball infantil és del 24% a l’Àfrica subsahariana, tres vegades més gran que a l’Àfrica septentrional i l’Àsia occidental. D’altra banda, el treball infantil a zones rurals (14% de la població infantil) és gairebé tres vegades més freqüent que a zones urbanes (5%).

Una nena recull minerals que seran emprats en la construcció de dispositius mòbils. | Foto: Mans Unides

“Esclavatge infantil”

“Estem parlant d’esclavatge infantil; no de ‘treball infantil’, aquest dolç eufemisme políticament correcte que s’utilitza per no generar indignació”, remarca Fidèle Podga, coordinador del departament d’Estudis de Mans Unides, l’ONG de l’Església catòlica que avui també alça la veu contra aquest mal.

“Malgrat els nombrosos tractats, lleis, congressos, programes, mobilitzacions i altres esdeveniments, a escala nacional o internacional, no s’ha aconseguit encara acabar amb el ‘flagell’ del treball infantil”, lamenta Podga, qui vol deixar clar que “no estem parlant d’aquestes tasques que formen part de la maduresa de la infància”, sinó de “l’horror que suposen aquestes escabroses i inhumanes ocupacions que veiem diàriament, que atempten contra la dignitat dels nens i nenes”.

“Recórrer a la mà d’obra gairebé gratuïta, vulnerable i descartable és la millor manera de reduir els costos de producció i permet maximitzar encara més els beneficis empresarials”, denuncia Podga. En aquest sentit, segons l’expert, quan es parla dels lucratius negocis del cacau, del cafè, del te o de la soja, s’oblida que aquests productes surten del sector agrícola, que representa el 70% dels nens en situació d’explotació infantil (112 milions). “Parlem també dels guanys del servei domèstic, del turisme –sobretot el sexual–, o de l’activitat manufacturera, oblidant que pertanyen al sector serveis, que explota al 20% de la població infantil (31,4 milions)”, assenyala.

El també doctor en Ètica, llicenciat en Dret i expert en Cooperació per al desenvolupament, denuncia també els “substanciosos beneficis relacionats amb l’or i els diamants de les joies, el liti i cobalt de les bateries o el coltan dels telèfons, sense tenir present que provenen d’aquest sector industrial que esclavitza un 10% de menors (16,5 milions)”. “El creixement econòmic va lligat a l’infern que pateix la població infantil, encara que sigui gairebé impossible saber quina és la seva contribució a aquesta economia mundial que els pren la vida”, lamenta Podga.

En el Dia Mundial contra el Treball Infantil 2023, el membre de Mans Unides convida a interpel·lar la societat civil “perquè s’indigni i qüestioni aquelles empreses que esclavitzen la infància”. “Això implicaria també exigir als estats i governs, mecanismes de traçabilitat sobre la mà d’obra; a més de sistemes d’inspecció laboral que castiguin especialment els explotadors”, demana.

Per acabar, Podga fa una advertència: “No s’acabarà mai el treball infantil si els poders públics són incapaços d’imposar una feina decent amb sous dignes per als adults, que eviti que les famílies hagin de consentir l’explotació dels seus fills per guanyar-se la vida per sobreviure”.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia