L’estudi PIRLS (les sigles del qual, en anglès, venen a dir Progress in International Reading Literacy Study), un projecte internacional que es dedica a avaluar el nivell de comprensió lectora entre l’alumnat de 4t de primària de tots els països, no deixa ben parats els alumnes catalans en el seu últim informe: el 2021, eren els tercers per la cua a Espanya, només al davant dels de Melilla i Ceuta. Per al responsable de pedagogia i innovació de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Manel Salas, aquest indicador, si bé no és un reflex “clar i precís” de la situació educativa que es viu a Catalunya, esperona les comunitats educatives a continuar treballant com fins ara, “i, si és millorant la xifra, molt millor“.
Per què creu que hi ha una comprensió lectora baixa?
Quan apareixen notícies com aquesta, allò que faig és observar els resultats que es desprenen de les competències bàsiques de la nostra xarxa de centres educatius i, més concretament, en el domini de les llengües per part dels alumnes. En aquest sentit, els nostres resultats són força bons i conviden a l’optimisme. Però veient aquesta situació des d’un punt de vista més ampli, no li negaré que tenir un nivell baix en termes de comprensió lectora, a Catalunya, és una dada dolenta. Es pot argumentar, sense caure en l’equivocació, que un factor rellevant que han portat intrínseques les dades de PIRLS han estat la pandèmia de la covid-19 i les seves conseqüències posteriors des d’un punt de vista social. Però també n’hi ha hagut altres.
Per tant, no cal ser catastrofistes, de moment.
Hem d’anar més enllà del titular i veure com, des de les escoles, en general, s’està fent una molt bona feina. En qualsevol cas, notícies com aquesta esperonen les comunitats educatives a continuar-la fent bé, i, si això es fa millorant aquests indicadors, molt millor. El problema de la comprensió lectora sempre hi ha estat, ens ha acompanyat a les aules, i, des de fa uns anys, el trobem més pròxim als alumnes que pertanyen a nuclis familiars que, per diverses raons, viuen en un estat de vulnerabilitat més accentuat.
“Es pot argumentar, sense caure en l’equivocació, que un factor rellevant que ha portat intrínsec aquest estudi de PIRLS ha estat la pandèmia de la covid-19 i les seves conseqüències posteriors des d’un punt de vista social”
En aquest últim cas, doncs, la forma com estigui configurat el seu entorn més pròxim deu ser determinant per potenciar el nivell de lectura que puguin oferir, no ho creu?
Exacte, i per això no podem deixar de tenir la mirada posada en ells i en les seves famílies per tal que no només millorin la seva lectura, sinó també la seva alimentació, els seus recursos per obtenir peces de roba contínuament, etcètera. En general, els recursos públics i privats que existeixen avui dia també han d’oferir eines i facilitar estratègies a totes les famílies que tenen infants i adolescents, sigui com sigui el seu estat socioeconòmic, perquè esdevinguin autèntics models per als seus fills i filles, també en la forma de tenir una percepció de la lectura com una obertura de la ment humana.
I de tenir els llibres a casa com qui té un telèfon mòbil a la butxaca o un quadre penjat a la paret.
Sí, sí. Fins i tot, afegiria que, més enllà d’analitzar cada casa, cal fer una anàlisi des de cada centre al voltant de les biblioteques que han de tenir-ne tots: com són, quin fons tenen, quina accessibilitat presenten… Em refereixo a biblioteques grans i petites, tant s’hi val, però biblioteques, al cap i a la fi. Els alumnes han de reconèixer que els professors estem vinculats a la lectura com si aquesta fos un element determinant de la nostra manera d’entendre la vida i el món, i això els portarà a obrir-se per aquest gust cap a la lectura, que faria millorar, probablement, les seves competències lectores.
