Maria del Carme de la Fuente: “La vida de les persones que fan un procés migratori és una cursa d’obstacles”

jordpacheco
La directora de Migra Studium, M. Carme de la Fuente. | Cristianisme i Justícia

L’inici del segle XX va portar vents de canvi a Barcelona. Mentre el boom immobiliari va modificar la silueta arquitectònica de la ciutat propiciant la construcció de polèmics edificis com la Torre Agbar —un gratacel que per a molts trencava les línies de la ciutat— Catalunya i la seva capital vivien una important entrada de població migrada. No en va, durant aquells anys va tenir lloc la tancada de migrants a l’Església de Santa Maria del Pi o la polèmica per la construcció d’una mesquita a Premià de Mar. Fou aleshores quan la Companyia de Jesús va decidir impulsar una entitat social per acompanyar les persones migrants més vulnerables, situant-la en una de les seves comunitats al Gòtic de Barcelona. Fundada pels jesuïtes Joaquim Pons i Lluís Recolons, Migra Studium va començar a funcionar amb l’afany de donar resposta a les necessitats generades arran d’aquell nou context i d’intentar comprendre els canvis socials derivats del fenomen migratori i aprendre a viure en una societat cada cop més diversa des del punt de vista cultural i religiós. 

Han passat dues dècades des d’aleshores i avui Migra Studium compta amb un equip de 16 persones assalariades i 284 de voluntàries. Capitanejades per M. Carme de la Fuente, entre totes treballen per impulsar els 7 projectes (Acollida i formació, Hospitalaris, Joves, Visites al CIE, Espai interreligiós, Escoles, Reflexió i incidència) amb què l’entitat dona resposta a les necessitats plantejades per l’arribada de nous veïns a Barcelona. El passat 15 de març l’entitat va commemorar els 20 anys de vida en un acte que, segons la seva directora, va voler ser també una ocasió per al reconeixement, l’agraïment, el compromís i la denúncia. 

Personalment, com va viure la festa de commemoració dels 20 anys de Migra Studium?

Amb molta alegria. Va ser una festa senzilla però molt viscuda i amb molta participació de persones que estimem l’entitat i que han participat de la seva història.

Tots hem sentit a parlar molts cops de la dramàtica situació que viuen les persones migrants durant els seus processos migratoris, especialment a les fronteres. Però un cop instal·lats al país d’acollida, en aquest cas Catalunya, quines són “les altres fronteres” que els dificulten la vida? 

La vida de les persones que fan un procés migratori i que es troben en situació administrativa irregular (que són les que acompanyem a Migra Studium) és una cursa d’obstacles: trobar-se en un lloc desconegut amb una cultura desconeguda, potser és molt diferent al que havien imaginat, sense possibilitat de treballar, sense xarxa social de suport, havent d’esperar un mínim de 3 anys per poder regularitzar la seva situació, rebent mirades de desconfiança pel color de la seva pell. Tot això són fronteres, invisibles però que tenen un impacte real en la vida de les persones i també en els seus cossos. 

Per què des de Migra Studium sempre s’ha insistit en què cal acompanyar l’acció de servei a les persones amb reflexió, estudi i denúncia? 

Considerem que és fonamental la reflexió i l’estudi sobre el que fem per qüestionar-nos si estem donant resposta a la realitat, a les necessitats reals de les persones que acompanyem. També la incidència perquè estem actuant sobre una realitat que volem transformar, no ens conformem amb acompanyar les persones, que ja és molt, aspirem a canviar el sistema que les fa patir i a construir una societat més justa. 

Migra Studium funciona en bona mesura gràcies als voluntaris. Hi ha molta gent interessada a col·laborar-hi? 

Tenim la sort de comptar amb una base social molt àmplia i amb molts ganes de sumar a l’acció de Migra Studium. Sempre hi ha persones que s’apropen a l’entitat i expliquen que volen posar les seves capacitats al servei de les persones migrants més vulnerables. 

Santi Torres i M. Carme de la Fuente, durant l’acte commemoratiu dels 20 anys de Migra Studium. | SMJ Espanya

Com fan perquè els centenars de persones que entren a l’entitat hi sentin un tracte proper i familiar?

Doncs ho fem obrint la porta perquè les persones sentin que poden entrar que no cal trucar, demanar cita prèvia o ensenyar una documentació, la resta és tot treball en equip: escoltar amb atenció les necessitats que plantegen les persones, cuidar la relació i el bon tracte, oferir el que tenim i ajudar a accedir a recursos que existeixen a altres entitats o que són proveïts per l’administració pública.

Pateixen pel finançament? Quins són els millors arguments per animar la gent a contribuir econòmicament amb Migra Studium?

Patim moltíssim pel finançament. Som una entitat amb dèficit que es passa l’any cercant recursos per poder tirar endavant els projectes i activitats. Així que sí, necessitem recursos econòmics per a la nostra acció i ens agradaria que més persones s’animessin a aquest tipus de col·laboració amb Migra Studium. 

Els millors arguments que se’ns acudeixen són dos: d’una banda la fraternitat, estem acompanyant a persones que són germanes nostres, persones humanes amb la mateixa dignitat i anhels que nosaltres, de fet, que podríem ser nosaltres en el futur o en el passat les nostres mares, pares, àvies, avis…; d’una altra banda perquè estem construint la societat del futur que volem que sigui cohesionada, diversa i on tots i totes puguem conviure.

Hi ha dades que demostren que necessitem gent que vingui a treballar a casa nostra. 

En efecte, si mirem al nostre voltant, podem veure que les persones migrades són precisament les que estan sostenint d’alguna manera la nostra vida, cuidant la gent gran o treballant al camp o a l’hostaleria, en situacions laborals sovint qüestionables i denunciables”. Acollir i tenir cura de les persones migrants és una qüestió purament humanitària. A més, “tothom té a la seva família alguna persona que ha viscut procés migratori, i això fa que ens puguem posar fàcilment en la pell dels altres. Per tant, la migració és un fet que ens agermana. La nostra societat és fruit dels moviments migratoris que han tingut lloc al llarg de la història”. 

Abans d’arribar a Migra Studium, tenia experiència en qüestions migratòries? 

No, però amb el temps he descobert que és una realitat que enllaça amb la meva vida i amb la de la meva família. Crec en la missió d’aquesta entitat i aquí estic, intentant aportar-hi el meu gra de sorra, conscient que som una organització petita i amb recursos limitats. 

Quins són els reptes de futur de Migra Studium a curt termini?

A curt termini continuar celebrant els 20 anys, el 13 de maig tenim una festa al carrer a la qual tothom és convidat a participar, i continuar obrint la porta de Migra Studium per acollir o oferir hospitalitat a les persones que arriben a casa nostra. 

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia