L’església del Cor de María, dels claretians de Girona, és una petita joia d’art modern, concretament de l’artista gironí Domènec Fita: la separa del carrer un gran vitrall i la presideix una delicadíssima imatge de la Mare de Déu amb el fill. En aquesta església, la tarda del divendres 25 es donava l’últim comiat al claretià P. Josep Sureda i Camps.
La vida del P. Josep Sureda, després d’haver donat voltes per l’ample món, va acabar ben a prop d’on havia començat. Havia nascut a Sils, al bell mig de la comarca de la Selva, el 2 de gener de 1940. Era el petit de cinc germans. En les converses fraternes dins la comunitat havia comentat alguna vegada, d’on li va venir el desig de fer-se claretià. Tots sabem que els anys després de la guerra van ser uns anys en què es va intensificar molt la predicació a totes les parròquies, sobretot rurals, de Catalunya: sermons, novenes, tridus, missions populars… Ell explicava que a Sils hi anaven sovint predicadors que venien de Girona (claretians i dominics) o de la Bisbal (franciscans). Ell, bon observador, tenia una clara preferència: els claretians. Potser seria més exacte parlar d’un o dos claretians concret que el p. Sureda esmentava amb estima de tant en tant: els PP. Àngel M. Roca i Narcís Franch que van predicar una «Santa Missió» a Sils el novembre de 1948.
El cas és que l’estiu de 1951, a l’edat d’11 anys, en Josep ingressava en el seminari menor que els claretians tenien a Cervera, a costat mateix de l’antiga i cèlebre universitat. «Mai no havia fet un viatge en tren tan lluny…», comentarà amb humor més endavant. Allí va fer els tres primers cursos d’«Humanitats». Els altres dos cursos, els darrers, els va fer a Barbastre, on tot recordava encara el «Seminari màrtir» del 1936, quan 51 estudiants claretians, a punt de ser ordenats sacerdots, van rebre el martiri i han estat declarats beats… El seminarista Josep destacava per l’agudesa de les seves qualitats intel·lectuals, en matemàtiques sobretot.
Un cop acabats els cursos de les Humanitats, va venir el noviciat. Va ser a Vic, de juliol de 1956 a juliol de 1957. L’any de noviciat començava amb la vestició de l’hàbit religiós (la sotana) i després d’un any de prova acabava amb la professió religiosa. A continuació venien els estudis de filosofia, que aleshores es cursaven en el seminari que els claretians tenien a Solsona. Quan en Josep Sureda havia de començar els estudis de teologia, els superiors el destinaren a Roma: un destí que, si ja habitualment va associat a unes possibilitats privilegiades d’estudi, per a ell i en aquell moment, ho va ser doblement, ja que aquells mateixos anys se celebraria el Concili Vaticà II (1962-1965). Després que va ser ordenat de prevere el 25 de setembre de 1965, torna de Roma a Catalunya disposat a assumir els diversos càrrecs i ministeris que se li aniran encomanant.
Si amb una mirada global contemplem els anys de vida activa del p. Josep Sureda, hi trobarem quatre períodes ben definits: 1) un primer període amb activitat centrada en la docència i gestió en diverses escoles; 2) un segon bloc com a Superior provincial primer i administració; 3) en el 3r període assumeix responsabilitats administratives a nivell de tota la Congregació claretiana, i 4) i finalment és destinat a tasques pastoral diverses.
El primer període comença quan arriba de Roma i és destinat com a professor al Seminari claretià de Solsona. Allí va haver de fer classes de llatí a la seixantena de seminaristes que en aquell moment cursaven estudis de filosofia. Va ser una experiència de curta durada, perquè l’any 1968, és destinat a Sallent —vila natal de Sant Antoni M. Claret, fundador dels claretians— amb els càrrecs de superior de la comunitat i de director del Col·legi. Tenia 28 anys. El fet que a aquesta edat li fossin confiats aquests càrrecs, era un indicador de la confiança que els superiors tenien en les qualitats i en la preparació del jove p. Josep Sureda. Ell encara es veia amb cor d’inscriure’s a la Universitat de Barcelona per fer els estudis civils que li calien per impartir les classes a Sallent, d’història i de literatura. Era a finals dels anys 60.
Dos anys més tard va ser destinat a Barcelona, al Col·legi Claret. Seguint l’estil que havia començat a Sallent compagina els estudis de Geologia i Filosofia a la Universitat amb les responsabilitats de professor i de secretari del Col·legi. L’any 1973 va ser escollit director de l’escola.
Més endavant continuarà amb la seva dedicació a l’escola, però canviant d’escola. L’any 1979 el destinen al Col·legi Claret de Valls amb responsabilitats diverses: administrador, cap d’estudis i professor de matemàtiques, ciències naturals, religió i filosofia.
El segon període comença el 1989, quan és elegit Superior Provincial dels missioners claretians de Catalunya. Un cop acabat el mandat que va durar tres anys, tornava a Valls com a director del col·legi. Però el Capítol General de 1997 elegí el P. Sureda com a administrador general per a tota la congregació, càrrec que exercí durant sis anys. Com que aquesta responsabilitat l’obligava a controlar de prop la situació econòmica i la gestió de béns que es feia cada país de la Congregació, va haver de nombrosos i llargs viatges per Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Rússia i Sibèria, Filipines, Costa d’Ivori, Nigèria, Camerun, l’Índia i Sri Lanka. En l’exercici de la seva tasca de control era tingut per exigent i rigorós.
Al cap de sis anys, un nou Capítol general escollia un nou ecònom, i ell, amb la feina feta, tornava a Catalunya. Els superiors li van confiar la direcció de l’Esportiu Claret, a Barcelona: un centre esportiu, integrat físicament en terrenys del Col·legi Claret, que ell mateix havia fet construir quan era director els anys 73-79. Però al cap d’un temps el reclamen des de Roma perquè doni un cop de mà a l’administrador general que l’havia succeït. I altra vegada va haver de viatjar, ja que li encomanaven visites d’inspecció i control en diverses parts del món, sobretot a l’extrem Orient: Indonèsia, Corea, Japó i Taiwan… «Mai no he sentit cap desfici per viatjar, confessava ell mateix, però si toca fer-ho, seria estúpid no voler conèixer mínimament els llocs que es visiten.» Tothom qui el tractava, reconeixia la seva austeritat.
Sent a Roma encara, l’any 2010, i amb setanta anys a l’esquena, confia al qui era aleshores Superior general, el lleidatà Josep M. Abella, el seu desig de tornar. I va tornar. Un cop a Catalunya, els superiors li encomanen la gestió de la Casa d’Espiritualitat Sant Antoni M. Claret, situada a la Rambla de sant Domènec, a Vic. Durant sis anys va ser a Vic, fins que l’estiu de 2016 va ser nomenat rector de la parròquia Sant Antoni Maria Claret, a Lleida.
Aquest nomenament, tanmateix, no va durar gaire, perquè al cap d’un any, a l’estiu de 2017, se li demanava que anés a Girona per fer-se càrrec de l’església del Cor de Maria, dels claretians.
I és a Girona on l’ha sorprès la mort, el 23 de març d’aquest 2023. Als seus 83 anys continuava ben actiu en la missió de responsable d’aquesta comunitat i de l’església del Cor de Maria, sobretot amb la predicació, la celebració de l’eucaristia i el sagrament de la reconciliació. Fomentant sempre la bona relació amb les parròquies de la ciutat i el Bisbat de Girona.
Podem dir que el P. Josep Sureda ha estat un home de cultura, treballador, responsable i ordenat. Amb una disponibilitat admirable per anar on els superiors creien que eren necessaris els seus talents. Afirmava «He fet el que m’han dit; però no soc cap heroi». «He tingut ocasió de servir i sempre he mirat de fer les coses tan bé com he sabut».
Com subratllava el p. Màxim Muñoz en l’homilia del funeral, «el P. Sureda va ser també un home de fe profunda i de fermes conviccions, obert a la novetat, però sense concessions als esnobismes. Cercant sempre l’austeritat, la coherència de vida, el sacrifici que comportava el ser cristià i religiós, i demanant-los també als altres.» Que descansi en pau.
