L’actriu, escriptora i humorista italiana Luciana Littizzetto va tornar a sorprendre el públic amb la seva secció al programa Che tempo fa del canal La Nove, on habitualment llegeix cartes adreçades a personatges públics, amb una missiva que va tenir com a destinatari el papa Francesc, ingressat al policlínic Gemelli de Roma des de fa més d’un mes.
En un escrit ple d’humor i reflexió, Littizzetto va expressar la seva preocupació pel benestar del pontífex, a qui va recomanart que es cuidi i reposi, destacant la importància de la seva figura en el món actual. “Necessitem la teva ànima densa, les teves paraules de pedra, dures i valentes”, va dir, recordant la seva capacitat per afrontar la corrupció i ajudar a esmorteir els cops de la vida. La humorista va fer un elogi del papa, anomenant-lo “el cinquè punt cardinal” pels fidels cristians. També va insistir que la seva veu és “essencial per a milions de persones que busquen esperança i pau”.
La carta també va incloure una crítica a la situació política global, amb referències a les crisis que afecten el Pròxim Orient i Ucraïna, així com a la inestabilitat d’Europa. Littizzetto va expressar la seva frustració per la mala gestió de líders mundials, assenyalant que, en moments com aquests, la salut del Papa és més necessària que mai. “Tu, que et poses malalt, ens has fet sentir perduts”, va afegir, evocant la imatge d’una “societat que necessita suport i direcció”.
Amb un to irònic i afectuós, la humorista va demanar al Papa que es prengués el temps necessari per a la seva recuperació. Va suggerir diverses mesures com ara “evitar les passejades amb el papamòbil” i “fer connexions des del sofà”, amb “un estil semblant al de les estrelles de rock”. “Cuida’t, mimat com mai abans ho has fet”, va reiterar, subratllant que la seva salut és una prioritat per a tots.
La carta de Littizzetto ha ressonat entre els seus espectadors, que van agrair la seva capacitat per combinar humor amb missatges profunds i necessaris. A mesura que el papa Francesc continua la seva recuperació, les paraules de la humorista van recordar un cop més la importància de la seva figura en un món que, sovint, sembla “envoltat de caos i desconcert”. “Si no ho fas tu, Papa Frank, qui ho farà?” va concloure, deixant un missatge d’esperança per a tots aquells que esperen amb il·lusió el retorn del pontífex al Vaticà.
Transcripció i traducció de la carta de la humorista Luciana Littizzetto
Eminentíssima Santedat que no sent edat,
Papa Frank, argentí dur i pur, però sense patilles ni motoserra, 266è Papa de l’Església Catòlica, però per a nosaltres el número u.
«Nuncio vobis gaudium magnum, Franciscus stat beninum.» És clar, perquè nosaltres sabem tot sobre la teva salut: quant has dormit, quant has menjat, llegit, esternudat, resat. Hi havia més actualitzacions sobre tu que sobre AISCAT, la Societat d’Autopistes d’Itàlia. Ens has fet passar un bon ensurt, “papix”, que ho sàpigues. Aquestes són bromes de capellà que no es fan, eh. Sobretot en aquest moment, què no ho veus?
El món és un manicomi a cel obert: Gaza destruïda i espiada, un senyor rosset amb deliris de grandesa que vol construir-hi al damunt una Riviera. Tot el Pròxim Orient en plena agitació. La pau a Ucraïna que no arriba. La vella Europa que vol rearmar-se i tornar a començar. Homes bojos escollits per homes ximples. Una desfilada de personatges patològics que, en lloc de poder, necessitarien una llarga estada en una clínica… i tu, tu que et poses malalt!
Ens hem sentit perduts, Frank. Et faltava l’alè, però a nosaltres també. Ha estat com escalar una muntanya i, de sobte, quedar-se sense suport.
Estimat Francesc, papa i pare, esperem amb ganes la teva alta de l’hospital. Encara hi ha temps per penjar la sotana al clau. Sabem que has hagut d’afrontar pneumònies i infeccions, teràpies i fisioteràpies, sabem que t’han donat tant d’oxigen que, a hores d’ara, hauries de ser ros platí com la Reina de “Joc de Trons”. Però si tu abandones, és com si Batman abandonés Gotham City o com si Ulisses renunciés a tornar a Ítaca.
L’important és que et preservis. Quan tornis a casa, si us plau, recorda-ho: la papalina no n’hi ha prou, només et cobreix la coroneta. Demana-li a la teva cosina que et faci unes orelleres de ganxet blanques i mantingues tancada la finestra de l’Àngelus, que hi ha corrent d’aire. En lloc d’aferrar-te a la barana, pica amb els artells contra el vidre i saluda. Als fidels ja els semblarà prou. Encara millor, fes la connexió des del sofà amb Starlink i projecta-ho tot en pantalla gegant, com fan les “rock stars”.
No forcis mai la veu. Si cal, fes servir autotune. Evita massa passejades amb el papamòbil. Posa’t fulls de diari aquí davant. Sí, suaràs, ho sé, però millor una aixella pudent que tornar a l’hospital. Televisió, la mínima possible. D’acord, “Don Matteo”. D’acord, “Que Déu ens ajudi”. D’acord, “Che tempo che fa” al canal Nove… això, si és que es veu bé al Vaticà.
Cuida’t, mimat com mai abans ho has fet, perquè nosaltres et necessitem. Necessitem la teva ànima densa, les teves paraules de pedra, dures i valentes, els teus signes d’exclamació, a tu, que dius que la corrupció fa pudor, a tu, que ens ajudes a esmorteir els cops de la vida, a discernir el difícil de l’impossible i a domesticar la por.
Potser tu no ho saps, però per a nosaltres ets el cinquè punt cardinal. Nord, sud, est, oest i Frank. Volem tornar a sentir el teu crit per la pau i la teva condemna contra la infinita, inalterable i desmesurada prepotència humana. Si no ho fas tu, Papa Frank, qui ho farà? Aguanta fort per aquells milers de milions d’éssers humans que no tenen poder, que no compten per a res i que només volen criar els seus fills en un món lliure i en pau.
Però, de moment, queda’t tranquil allà i recupera’t sense presses, perquè, com diuen a la tele, “a fora hi ha el mal”.
