Lucía Caram vivia aquest divendres un dels moments més difícils de la seva vida. Era l’últim dia que mirava el cos de qui l’ha esperonat en tantes ocasions per ser la monja activista que ha estat aquests últims anys. I també una jornada que, com deia des de la mateixa plaça de Sant Pere instants després del tancament del taüt de Francesc, vivia amb una “desolació similar a la d’haver perdut un pare”. A pesar d’això, Caram tenia la impressió que “el Papa no estava a l’interior de la basílica vaticana”: “Ha ressuscitat i viurà mentre l’Esperit Sant obri en el conclau”, admetia.
Caram seguirà el funeral de Francesc envoltada de desenes de milers de persones que es començaran a reunir des de primera hora d’aquest dissabte 26 d’abril en les principals vies d’accés al temple: “Estaré entre la gent, sentint-me part d’ella i sense viure la celebració des de cap espai més privilegiat”, reconeixia conversant amb alguns periodistes, abans de manifestar el fet d’estar vivint enmig d’un “viatge dur” per no trobar-hi el seu amic i compatriota.
“A partir d’ara, vindré poc per aquí”, assenyalava qui visitava Francesc en la seva residència en diverses ocasions cada any, sobretot cada vegada que anava o tornava a Ucraïna per portar-hi ajuda humanitària. Unes paraules que la monja dominica utilitzava per referir-se també a un canvi d’era que ja ha començat a pair-se en els ambients pròxims a la Santa Seu i en els que més freqüentaven el Papa argentí: “Si vinc, com avui, ho faré per trobar-me amb Pere, que em va confirmar en la fe i en el servei”, sentenciava.
