El desè aniversari de l’arribada del papa Francesc al pontificat ha omplert durant les darreres setmanes nombroses pàgines als mitjans de tot el món fent balanç d’aquests deu anys. Un notable flux informatiu en què també hi han trobat cabuda les veus crítiques vers alguns aspectes de la governança de l’Església per part del papa argentí. Crítiques que, com va dir el mateix pontífex en una de les darreres entrevistes que va concedir, demostren almenys que a l’Església hi ha lloc per a expressar opinions amb llibertat.
Una d’aquestes veus és la de Lucetta Scaraffia, periodista i historiadora italiana que durant set anys va dirigir el suplement Donne Chiesa Mondo (Dona, Església, Món) —de L’Osservatore Romano—, altaveu des del qual Scaraffia va posar de manifest que la igualtat entre homes i dones a l’Església brilla per la seva absència. Una postura que segueix defensant amb claredat i arguments sòlids en les seves columnes a Vida Nueva o El País, amb el seu llibre La mujer cardenal (San Pablo) —thriller en què un papa guatemalenc vol reformar la cúria romana i nomena una dona cardenal— o en entrevistes com la que firma avui, 13 de març, Anna Buj a La Vanguardia.
Explica la historiadora turinesa a la corresponsal del diari dels Godó al Vaticà que fins al segle XX hi havia cardenals que no estaven ordenats sacerdots. “Es podrien crear cardenals a les dones sense afrontar el problema del sacerdoci femení, i potser no ser elegides papes però sí per participar en l’elecció del papa, seria molt important. L’Església actual no està preparada per res, però ho he llançat aquí com una proposta. Cal demanar molt per obtenir alguna cosa”, afirma Scaraffia. “No crec que arribi mai el papa bo que doni a les dones el rol que mereixen —afegeix—. Les dones han de prendre allò que volen, també esdevenir cardenal o secretària d’Estat. Han d’obligar les jerarquies eclesiàstiques a acceptar-les, a escoltar-les, a respectar-les, cosa que no fa ningú, ni el papa Francesc. Ningú a la història ha regalat a les dones l’espai que mereixen”.
Feminisme i Església
Amb el passat 8 de març encara fresc a la memòria, Scaraffia no veu incompatibilitat entre el feminisme i l’Església catòlica. “Jesús —diu— és un dels grans feministes de la història. A l’Evangeli les dones desenvolupen rols molt importants, començant per Maria”. En aquest aspecte, l’exdirectora de Donne Chiesa Mondo veu en el tema de l’avortament l’única contradicció: “No hauria de ser considerat el dret principal dels moviments feministes perquè han combatut per drets molt més importants com considerar les dones víctimes d’una agressió sexual, cosa que l’Església encara no ha fet. Em sorprèn molt que les feministes no donin suport a la batalla de les religioses contra els abusos, que és molt greu”, remarca, tot fent al·lusió a un problema que s’ha posat de manifest un cop més arran de les denúncies per abusos que ha rebut el jesuïta i artista eslovè Marko Rupnik. “L’Església no vol que se’n parli, i perquè aquestes monges són obligades a avortar o a utilitzar anticonceptius. No és només un abús sexual, sinó que per salvar la cara l’Església contradiu les regles morals. És un fenomen enorme, no només a Àfrica, sinó també a Itàlia, a França, a Espanya, a Amèrica Llatina, sempre per part de capellans o pares espirituals. Es barreja la guia espiritual amb l’abús sexual”.
Preguntada per l’obertura a les dones dels ministeris del lectorat i acolitat promulgada pel papa Francesc a finals de 2021 a través d’un motu proprio —decret de llei pontifici—, Scaraffia afirma que amb això “l’únic que ha fet el papa” ha sigut “reconèixer una realitat”. “Això ja ho feien a molts països, el problema veritable és el diaconat femení, i sobre això [Francesc] ha estat almenys ambigu. Va crear una comissió que va acabar amb una relació que mai no s’ha fet pública, i després va constituir una altra comissió que gairebé mai es reuneix i que no sap com acabarà. El diaconat seria important perquè les dones tindrien un rol reconegut dins l’Església, podrien predicar, però és vist com un grau per convertir-se en capellans. Jo, per exemple, no estic d’acord amb el sacerdoci femení, però crec que hi hauria d’haver un reconeixement de les dones a l’Església”, assegura Scaraffia, que no dubta en qualificar de “buits” els deu anys de Francesc. “No es corresponen amb la renovació de l’Església ni amb l’acostament dels cristians a l’Església”, conclou.
