Cap dels familiars de Lucas Alves (Americana, São Paulo, 1997) imaginava que aquest jove convençut de viure en un ateisme justificat en tenir ús de raó acabaria accedint al Seminari Conciliar de Barcelona el passat mes de setembre i sent, així, un dels dos seminaristes tarragonins —d’un total de setze— que integren la primera edició del curs introductori unificat per als seminaristes de les deu diòcesis catalanes. La primera de les quatre etapes (propedèutica, discipular, configuradora i de síntesi vocacional) que són indispensables perquè es manifesti la idoneïtat de la seva vocació, que Alves va poder descobrir el 2018.
El d’enguany és, d’aquesta manera, el primer Dia del Seminari, celebrat al voltant de la festivitat de Sant Josep, el pròxim 19 de març, que aquest jove de Cunit viu com a seminarista. Un primer pas per ser, en un futur, com un sacerdot que durant la seva etapa adolescent, al Brasil, va ser la seva segona gran influència (“la primera va ser la d’un pastor que vaig conèixer en una església evangèlica, uns anys enrere”, assenyala).
Però el seu ingrés seminarístic es va trobar amb un contratemps que va haver de sospesar, les llàgrimes de la seva mare: “Van ser les d’algú que, en un primer moment, observava com un dels seus fills no li concediria la gran il·lusió de ser àvia, però després ja va ser conscient, com també ho va ser el meu pare, del canvi provocat per la religió en la meva vida“, manifesta Alves. Un canvi que, aquests últims mesos, ha nodrit amb un discerniment de la vocació i d’introducció en l’espiritualitat i el tarannà del prevere diocesà, tal com va demanar el papa Francesc als bisbes espanyols, el 2023, per als nous seminaristes.
“L’excés de treball, enmig d’una falta de vocacions sacerdotals, fa disminuir la seva qualitat”
Lucas Alves és, en aquest sentit, un dels 1.036 seminaristes que es formen en els seminaris de les diòcesis espanyoles aquest curs i, després que el 2023 el nombre d’homes per ser capellans se situés en mínims històrics a Catalunya, “el lleuger creixement experimentat aquest curs és signe d’esperança“. La situació, que per a Alves “sembla que es tornarà a repetir el pròxim setembre”, permet pensar a aquest seminarista que “si el creixement és sostingut, podrem tenir comunitats ben cuidades en un futur no molt llunyà”.
“Veure ara mateix com hi ha sacerdots que han de cobrir una quantitat elevada de parròquies em porta a la conclusió que l’excés de treball fa disminuir la qualitat d’aquest“, afirma el tarragoní, encara amb un camí de diversos anys al davant abans de ser ordenat com a prevere, el seu principal objectiu.
“M’agradaria que, quan arribés el moment, pogués tenir molta cura de les ovelles que m’encomanin”, subratlla aquest català d’origen brasiler, per a qui la formació és bàsica (“m’agradaria ser expert en la Bíblia i endinsar-me en mons com el de la moral”, destaca) i l’actitud, “la de ser sembrador d’esperança“.
