“Mai oblidem que el veritable poder és el servei, i que també el Papa, per exercir el poder, ha d’entrar cada cop més en aquest servei que té el seu cim lluminós a la Creu“. Aquestes van ser les paraules amb les quals el papa Francesc va inaugurar el seu ministeri petrí fa exactament onze anys, el 19 de març de 2013.
Ho va fer en la missa a la plaça de Sant Pere del Vaticà, durant la qual li va ser imposat el pal·li i li va ser entregat l’anell de pescador. En una homilia en què, com recorden avui els mitjans vaticans, es van poder entreveure les línies sobre la seva manera de concebre la missió que li va ser confiada sis dies abans, Francesc va exhortar els catòlics a ser “custodis de la creació, del designi de Déu inscrit en la naturalesa, guardians de l’altre, del medi ambient, i a no permetre l’avanç dels signes de destrucció i mort”.
En la seva prèdica, l’aleshores nou bisbe de Roma va demanar “veure la llum de l’esperança” i “donar nosaltres mateixos esperança”, com a resposta a les múltiples dificultats d’un món marcat pel soroll de les armes, que en aquests onze anys de pontificat ha convidat a fer callar adreçant-se reiteradament als qui ocupen llocs estratègics en l’àmbit econòmic, polític o social.
“L’esperança que portem té l’horitzó de Déu, que se’ns ha obert en Crist, està fundada sobre la roca que és Déu”, va subratllar el pontífex “arribat des de la fi del món” en aquella primera homilia pronunciada uns dies després d’assumir la missió de liderar l’Església universal. Una missió que el va portar a acollir amb afecte i tendresa a tota la humanitat, especialment als més pobres i vulnerables de la societat.
En aquest sentit, en aquests darrers anys, Francesc ha mostrat la seva predilecció per “les perifèries existencials”, que es manifesten en les víctimes de la violència, de les guerres, de les injustícies, entre altres realitats doloroses, a les quals no només les ha dedicat videomissatges i oracions, sinó també gestos concrets en forma d’abraçades, de carícies i de trobades.
