El papa Francesc es convertia el passat 26 de desembre en el primer pontífex que obria una Porta Santa amb motiu de l’Any Jubilar en una presó —la de Rebibbia, a Roma, amb 1500 reclusos. Tot i la seva transcendència històrica, aquest gest no sorprenia sacerdots com Pere Lluís Aymerich o Vicente Zamora, dos dels responsables de les pastorals penitenciàries de les diòcesis de Girona i Lleida, respectivament, per als quals el pontificat del Papa argentí ha “estat estretament lligat a aquest àmbit“. Aquest 2025, el jubileu també arribarà a espais de culte de presons situades en els seus territoris diocesans.
Des que els seus dos bisbes —Octavi Vilà i Salvador Giménez— van anunciar en les seves corresponents inauguracions jubilars aquesta decisió, Aymerich i Zamora s’han mostrat satisfets per l’elecció, d’una banda, del Centre Penitenciari Puig de les Basses, ubicat a Figueres, i, de l’altra, del Centre Penitenciari de Ponent de Lleida, per a poder acabar obrint “el camí de l’esperança a qui més la necessita per reinserir-se socialment”, com determina Zamora, implicat en les accions de la Fundació Obra Mercedària.
“Hi ha una bona predisposició dels bisbes i de les direccions penitenciàries”
Mentre que a la presó de Lleida hi ha dues capelles (una per cada un dels dos edificis que conformen l’actual presó, un més antic que l’altre), a la de Figueres no n’hi ha cap. “El que hi ha és un espai per al silenci, destinat a totes les confessions religioses, i un altre, més polivalent, que és on s’oficien les misses un cop al mes“, assenyala Aymerich. Per bé que en ambdós casos encara faltin concrecions que en determinin la manera com el Jubileu 2025 serà portat als dos espais, la predisposició que tenen tant els bisbes com les direccions dels centres per reunir-se i acordar els actes jubilars “camina en bona direcció“, segons els capellans.
Com detalla Vicente Zamora, “en el rerefons de tota acció religiosa que es pugui fer enguany a les nostres presons, hi haurà l’episodi fatídic [el març del 2024] en què un intern de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, a Tarragona, va matar a ganivetades la cuinera d’aquesta instal·lació penitenciària”. Això ha provocat, com assenyala aquest sacerdot, que la regulació de les normes per a tots els interns hagi passat a ser més severa, “i també en la seva participació en qualsevol esdeveniment que porti el Jubileu a les presons”.
“Volem que els reclusos també coneguin el significat que hi ha darrere de l’Any Sant”, argumenta, d’altra banda, el prevere gironí, i, per això, sosté, hi ha sobre la taula la idea de “fer perdurar les motivacions jubilars quan l’Any Sant s’hagi acabat entre els 300 reclusos que, de mitjana, participen cada any en les nostres accions litúrgiques”. Al seu torn, Zamora assevera que “obrir les Portes Santes a les persones més apartades de la societat és obrir-los una finestra de misericòrdia i de conversió interior“. El Jubileu també serà, per als capellans, “una manera de continuar evidenciant que l’Església no s’oblida de ningú”.
