Aquest dissabte 30 de novembre, diversos membres de Càritas de Sant Feliu de Llobregat parlaven davant la catedral de Sant Llorenç abans de l’ordenació i presa de possessió de Xabier Gómez. Ho feien acompanyats del vicari general Josep Maria Domingo, que recordava com el dominic basc havia passat els dies previs al costat dels seus familiars, “sense perdre atenció a tots els detalls de la cerimònia”. Amb aquest control de la situació apareixia al temple el religiós, a les onze del matí, acompanyat d’una nombrosa comitiva de bisbes, abats i sacerdots que recorrien els 250 metres que separen el Casal de la Gent Gran de la catedral de Sant Llorenç.
“Avui inicies una nova missió en aquesta bella porció de terra catalana, banyada pel riu Llobregat, per les belles platges del Garraf i pels bons caves i vins del Penedès“. Així era com començava l’arquebisbe-cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, l’homilia d’una cerimònia que, posteriorment, posava el seu punt final amb un dinar al Col·legi Bon Salvador d’aquesta població, en què cada comensal era obsequiat amb una ampolla d’aquest suculent líquid penedesenc. En la seva arribada a la plaça de la Vila, on es troba la catedral de Sant Llorenç, Xabier Gómez saludava veïns, passejants i grups de diverses edats que contemplaven la situació mentre prenien cafè i pastes en algunes de les terrasses, a plena llum del dia.
Una imatge atípica omplia aquesta part de la ciutat, la més cèntrica, d’una llarga filera d’eclesiàstics. L’expectació, en aquest sentit, va anar alimentant-se en pocs segons per l’atenció que hi mostraven santfeliuencs de totes les edats, que fotografiaven la que, per a alguns, era una inesperada escena.
La primera ordenació episcopal en aquest temple parroquial, seu de la diòcesi santfeliuenca, representava el primer punt final que hi posava, també, un bisbe. Era Agustí Cortés, que tornarà a la seva terra —el País Valencià— en un futur no gaire llunyà. I des de València també hi feien acte de presència uns altres religiosos de l’orde dels Predicadors, com ara el jove Alejandro Pérez, que coneix Gómez des que fa dos anys va ser designat com a director del prenoviciat d’aquesta comunitat religiosa. També ho feia Sor Maria Rosario, que acompanyava una desena de mares dominiques del Monestir de Sant Domènec de Guzmán de Sant Cugat del Vallès. “He gaudit molt, sobretot en veure el lema episcopal [Humilitas]”, deia.
Mentre el bàcul del nou bisbe va ser dissenyat per Càritas, el dominic no es va estar de manifestar, durant la seva primera al·locució a la feligresia, el seu desig de lluir una creu pectoral que va rebre com a regal per part de la diòcesi de Sant Cristòbal de la Laguna, a Tenerife, una de les que més de prop ha viscut el drama de les migracions a través del mar. “Està feta amb la fusta que es va fer servir temps enrere per construir una pastera”, afirmava des de l’ambó de la catedral, i no des de la càtedra, com estava previst. “Llegiré des d’allà, a peu dret, i a prop del poble“, afirmava Xabier Gómez als bisbes concelebrants.
Gómez feia un discurs en què utilitzava el català, el castellà i l’euskera; aquest últim per referir-se als seus familiars més pròxims, que ocupaven els primers bancs d’una catedral que es va quedar petita per a una ocasió única com la d’aquest dissabte. “Jo li he dit, irònicament, que si arriba a parlar el gallec ja hauria fet servir totes les llengües del país”, reconeixia al final de la cerimònia el bisbe d’Holguín i expresident de la Conferència de Bisbes Catòlics de Cuba, Emilio Aranguren, que visitava Catalunya per primera vegada. “El vaig conèixer fa molts anys, a Azkoitia, quan encara era un jove seminarista“, explicava el cubà a Flama.
“Gràcies de tot cor als meus pares, germans i germanes, sogres, cosins, ties, cosins i estimats amics per venir de Bilbao, Azkoitia, Donostia, Alberite, los Realejos, Tertanga i Escoriatza”, pronunciava Gómez, tot repassant una llarga llista de noms propis, col·lectius i institucions als quals adreçava el seu agraïment. Manolo Gómez i Maite García, situats a poca distància del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, van mostrar cares de satisfacció i emoció durant les tres hores de festa.
