L’activisme social pot trobar un vehicle en la música i això ho saben tant Lídia Pujol (Barcelona, 1968) com Montse Castellà (Tortosa, 1976), tal com han posat en relleu des de fa temps en les seves respectives trajectòries com a cantautores. Són dones que utilitzen el micròfon per transmetre pensaments que situen l’espècie humana per davant de qualsevol repte, i que mantenen un referent comú: quan se’ls pregunta —per separat— per les seves influències vitals, els seus discursos tornen a creuar-se: “Arcadi Oliveres continua sent el referent d’amor i de llibertat per a les nostres lluites i per donar sentit a la vida”, comparteixen. El pròxim divendres, totes dues trepitjaran juntes el mateix escenari i, tot i no ser-hi de cos present, l’exdirector de Justícia i Pau hi serà a través de les seves lletres.
Ha estat aquesta entitat qui les ha volgut ajuntar “i no podíem negar-nos-hi”, assenyala Pujol, que aquest 2024 compleix vint anys posant la seva veu “al servei d’un compromís ferm per la pau i per la necessitat que els humans entenguin que formen part d’un misteri que depassa tota classe de predicció o negoci”. Així és com Pujol i Castellà seran les convidades del concert benèfic que el 23 de febrer, a les 19:30 hores, tractarà des de l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona que el públic surti amb les seves conviccions: “Per bé que reivindicar la pau ara estigui de moda, novament, ens agradaria que la gent entengués que aquesta moda ha d’acabar-se; això significaria que ja ha estat assolida per tota la humanitat”, diu Castellà.
“No podem quedar-nos de braços creuats”
Els diners de les entrades serviran perquè Justícia i Pau continuï llaurant els seus projectes en benefici d’un món millor. “Pot ser que arribar a aquest punt sigui una cosa impossible, tal com ens ensenyen els fets que hi passen cada dia, però no podem quedar-nos de braços plegats i veient com no fem res per deixar de destruir-lo”, apunta Pujol. “L’ésser humà és antídot i verí alhora —manifesta Castellà— i, per això, hem d’escoltar més a la naturalesa, que ja hi era quan els éssers humans vam arribar a la Terra”.
Lídia Pujol acaba la seva reflexió amb la biografia que va escriure l’escriptor i filòsof britànic Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) sobre Sant Francesc d’Assís: “Ens deia que el fundador de l’orde franciscà no veia en el bosc una massa confusa d’arbres [referint-se als éssers humans], ni un rei amb cent cortesans al seu voltant, sinó cent reis i un cortesà [retratant, així, la igualtat entre classes]”. Una afirmació que connecta Pujol, novament, amb la missió de les seves cançons: “Com es diu a la lletra de Cíclope, del 2021, hem de deixar de veure el món a través de l’ull d’aquest desagradable animal, que podria ser tal com ens han construït la vida des de petits, i sortir al món per veure altres realitats amb els nostres ulls”, conclou.