A la mateixa hora en què davant la porta d’accés al claustre de la parròquia de Santa Anna de Barcelona es creava una filera de persones sense llar per accedir-hi i fer l’últim àpat del dia, la porta principal del temple, a pocs metres, era aquest passat dimecres el punt de trobada de “quatre de les principals veus amb més capacitat per analitzar el sensellarisme“, com reconeixia un dels voluntaris de l’Hospital de Campanya de Santa Anna. “Poques vegades es veu una escena com aquesta aquí”, hi afegia el testimoni.
Però, en aquesta ocasió, ni la dominica Lucía Caram, ni la directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, ni el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ni el president de Missatgers per la Pau, el Pare Àngel, participaven en una taula rodona a l’interior de Santa Anna per analitzar tan sols el sensellarisme: “Tots quatre ofereixen una resposta ferma a un discurs aporofòbic que, des de diferents punts de Barcelona, denuncia coordinadament el treball que es fa en espais com el nostre”, com subratllava el rector de Santa Anna, Peio Sánchez, abans d’iniciar-se aquesta activitat de reflexió.
“L’Església dona la cara, com ho ha fet sempre”
“Mentre hi ha presidents de comunitats autònomes barallant-se per qui acull menys immigrants als seus territoris“, com reflexionava el més veterà de tots ells —el sacerdot asturià Àngel García— en unes declaracions recollides per Flama, “l’Església dona la cara, com ho ha fet sempre, davant la pobresa, la desigualtat, els abusos, i així ho hem de fer veure a qui no compleix amb el missatge de Jesús”. Per això, ja damunt del presbiteri de Santa Anna, el capellà feia una crida a “no callar davant de l’odi i la injustícia”.
També era des d’aquest espai on Sánchez, amb una parròquia gairebé plena, apuntava en una de les seves intervencions al “veritable i únic motiu” que pot provocar el tancament de l’Hospital de Campanya: “Aquest seria el de no tenir persones vivint al carrer”, postil·lava el sacerdot. Això no obstant, unes dinàmiques d’exclusió social que prenen cada vegada més protagonisme —”que són, fins i tot, normalitzades per moltes persones en situació de carrer”, deia Beatriz Fernández— “han convertit el pobre en algú perillós“, continuava, i, com denunciaven els participants d’aquest col·loqui, en el principal motivador d’unes denúncies veïnals dirigides tant a aquest com a altres centres d’acollida de la ciutat.
“Assistim a un discurs d’extrema dreta, convertit en una religió que domina els pensaments mundialment”, agregava la religiosa Lucía Caram referint-se a aquesta realitat. Una situació, malgrat això, que és radicalment diferent del que es cuina des de l’Hospital de Campanya per a la dominica: “El 2017, us van posar problemes per obrir les portes als més pobres; a pesar d’això, amb resistència evangèlica, us han acabat defensant aquestes persones i heu estat, com es demostra ara, unes veus creïbles“, concloïa.
