Sant Benet-Josep Labre, patró dels pelegrins, dels captaires, dels rodamons, dels fracassats i de les persones sense sostre i amb problemes mentals, és el protagonista del títol número 298 de la col·lecció ‘Sants i Santes’ del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL). L’autor d’aquesta nova biografia, que porta per títol Sant Josep-Benet Fabre. El pelegrí de Déu, Àngel Rodríguez Vilagran (Salt, 1966), periodista expert cultura i religiositat popular catalana i autor de més d’una desena de volums d’aquesta mateixa col·lecció.
Per què aquest nou volum de la col·lecció dedicat a Sant Benet-Josep Labre?
Bàsicament perquè em vaig adonar que hi havia molt poca gent que el coneixia i crec que d’aquesta manera, en una col·lecció dedicada a sants i santes, se li feia justícia. És un personatge, que en la societat tan egoista, com la que estem vivint, el seu exemple és necessari.
Com ha sigut el procés de recerca sobre la seva figura?
Com a periodista que soc he buscat molt en hemeroteques. Internet ho facilita i permet trobar molta informació a través de la premsa escrita, revistes i publicacions d’arreu del món. També em vaig posar en contacte amb fra Alexis Noël, membre dels Germans i Germanes de Sant Benet-Josep Labre, que al llarg dels anys ha fet molta recerca del sant.
Per què creu que Honoré de Balzac (1799-1850) quedà impressionat de la vida d’aquest sant?
Balzac el cita fins a set vegades en el capítol III de la seva obra Les Chouans, editada l’any 1829. Jo crec que el que més el va impressionar de Sant Benet-Josep Labre va ser sobretot el fet que es va desentendre de tot el que era superflu per tenir la felicitat. També va sorprendre a altres literats francesos com Germaine Nouveau i Paul Verlaine. El primer va patir diverses crisis de bogeria i per recuperar-se decidí pelegrinar inspirat amb sant Benet-Josep; i el segon li va compondre un poema que es va publicar el 1888 a l’obra Amour. Per altra banda, va ser el sant preferit del papa Benet XVI, i el mateix papa Francesc el va posar d’exemple per als joves en el missatge de la Jornada Mundial de la Joventut l’any 2014.
I a vostè, què és el que més l’ha impactat d’ell?
Allò que et deia, la manera de cercar la felicitat: no tenir res i pelegrinar per santuaris d’Europa. A casa nostra, fent el Camí de Sant Jaume, pujà a Montserrat i també va visitar la cova de Sant Ignasi, a Manresa. Es calcula que va fer 30.000 quilòmetres a peu, i això que en aquella època no estava de moda fer senderisme! [riu].
Sant Benet-Josep és el patró de totes aquelles persones que necessiten una segona oportunitat. Això, en una societat actual que deixa tantes persones als marges, el converteix en un personatge amb una gran vigència. Què n’opina?
Oi tant! És el patró dels fracassats perquè volia entrar en comunitats contemplatives i el rebutjaven sempre; i malgrat això, ho intentava. Al final, a Roma, va tenir clar que Déu el volia en un altre lloc: en el món, pelegrinant. És un exemple de senzillesa, perquè els seus darrers sis anys els va passar a la intempèrie en un arc del Coliseu de Roma, donant consell i escoltant a tots aquells que se li acostaven.
Creu que, com diu el director de la col·lecció, Mn. Martirià Brugada, els sants són els grans influenciadors de la història?
Per descomptat. Són un gran exemple que ens poden ajudar molt en la nostra vida diària de comportament personal i de com tractar als altres.
Avui en dia, se celebra més els dies internacionals que els sants i santes. Malgrat tot, creu que encara tenen coses a dir-nos en aquest món d’avui, tan secularitzat?
Sí. Però amb llenguatges i expressions d’avui. Cal representar artísticament els sants i santes de forma més propera, més alegre, que només mirant-los et puguin despertar empatia.
