Aquest divendres, Girona celebra un dels actes més esperats del programa de Setmana Santa, la processó del Sant Enterrament. En un recorregut que sortirà a les 9 del vespre de la plaça de la Catedral, les dotze confraries gironines ompliran de tradició i espiritualitat els carrers més emblemàtics de la ciutat, culminant així un programa que, durant els darrers mesos, ha fet treballar intensament els membres de la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona, com assegura a Flama, David Fluriach, president de l’entitat.
Quines són les activitats que ha organitzat enguany la Junta de Confraries de Girona en el marc de la Setmana Santa?
Les activitats de la Junta que fan referència a la Setmana Santa, comencen ja per la Quaresma. Enguany hem organitzat un parell de conferències, una presentació d’un llibre, un concert d’orgue, un concert de corals amb la FCEC, un viacrucis cada diumenge de Quaresma, un viacrucis nocturn, un quinari a la Mare de Déu dels Dolors amb una Missa el Divendres de Dolors, un pregó d’inici de les activitats pròpies de Setmana Santa, una exposició dels Passos que durarà fins Dijous Sant, un concurs de fotografia, l’activitat més important que és la Processó i que ja comença el matí del Divendres Sant i un concert de banda l’endemà. A més, participem activament en els Oficis a la Catedral. A tot això s’hi poden sumar les activitats pròpies de cada confraria a les que el president hi participa. Per tant, no són només deu … i tot en un parell de mesos!
Què significa per a la ciutat la processó del Sant Enterrament?
La Processó és l’acte que posa el colofó a la Setmana Santa a Girona. Representa una expressió de fe de les dotze confraries que al llarg de l’any han anat treballant internament amb els respectius confrares. És també, una continuïtat amb la tradició d’un poble que data ja del segle XVII, i que continua amb formes diferents però amb la mateixa essència de cultura, fe i tradició.
Com és la col·laboració entre bisbat i la Junta de Confraries? O l’organització d’aquests actes és més aviat una iniciativa en què l’Església cedeix el “protagonisme” als laics?
Res s’entén si no s’entén l’evolució que ha anat fent l’Església de la seva comprensió dins el món. Ara puc afirmar que hi ha una col·laboració positiva i oberta, amb moltes ganes de col·laborar amb aquesta expressió de pietat popular. I crec que ha de ser així. De fet, la Processó la gestionem la Junta en nom del bisbe. Així ho diuen els nostres estatuts actuals.
Com explica que normalment les esglésies estiguin buides i, en canvi, pels diferents actes de Setmana Santa apleguin tanta gent?
És un tema complex que cal comprendre en els seus diversos vessants. No hi ha una raó única. Crec que ara és el resultat de molts factors socials i eclesials. Podem dir que hi ha una crisi de compromís. Però si anem més enllà, vivim una crisi antropològica que dificulta una comprensió de la realitat de la persona humana, la qual no ha deixat mai d’expressar la necessitat d’una espiritualitat. La resposta a aquesta crida és un repte que cal anar responent.
Què és per a vostè el més essencial de la Setmana Santa?
El més essencial és deixar-se atrapar pel misteri de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Aquest és el nucli: la Pasqua. Però reconec que m’ha ajudat a entendre-ho el fet d’haver-la pogut viure en el món oriental, amb altres ritus. I en concret, el bizantí. Se t’obre un món de comprensió que complementa el nostre, el ritus llatí.
Hi hagué un temps en què el bisbe de Girona no donava suport a aquests actes. Què creu que el portava a mantenir aquesta postura? Fra Octavi Vilà, bisbe electe de Girona, serà diferent?
Després del Concili Vaticà II, pels anys 70, hi va haver tota una revolució a l’Església. I, potser en alguns moments, es van anar suprimint aspectes que no hagués calgut. Millor reorientar que suprimir. Es feia de bona fe, no en dubto. Però amb el temps s’ha vist que els resultats no eren els que calia. Amb el bisbe Octavi, quan vingui, en parlarem. Em sembla un home de diàleg i molt acollidor.
Hi ha relleu generacional a la Junta de Confraries? Confia que en el futur la gent voldrà continuar treballant per mantenir vives aquestes tradicions?
Les tradicions evolucionen amb el temps i amb les necessitats de la societat. Parlo de les formes, no del contingut. A la Junta de Confraries hi va havent aquest relleu generacional, amb tot el que implica. I estic segur que cada generació cercarà els camins que cregui convenient per expressar aquesta tradició, aquest misteri, de la forma més comprensible possible. Hi confio.
