“El papa Francesc està amb nosaltres, el tenim al nostre bàndol”. Amb aquesta frase de l’arquebisbe major Sviatoslav Shevchuk, l’Església grecocatòlica ucraïnesa ha volgut alleugerir la tensió existent al seu país després de les polèmiques paraules del Papa en què va elogiar la cultura russa, fet que va portar, fins i tot, un dels assessors de Volodímir Zelenski a considerar-lo com una figura que “no pot fer d’intermediària” perquè, va dir, s’està posicionant a favor del bàndol rus.
El detonant, en aquest sentit, es va produir el passat 25 d’agost, quan el pontífex es va reunir amb 25 joves russos i els va suggerir que seguissin l’exemple de “la Gran Rússia de Pere I i de la seva esposa Catalina II, un imperi gran i il·lustrat”, va reconèixer referint-se als invasors de Crimea.
Així les coses, els bisbes ucraïnesos han procurat tancar files en aquest aspecte després de deu dies reunits al Vaticà, on han acabat extraient la certesa que Francesc els recolza en aquesta guerra. Això no obstant, ara el seu desafiament, tal com han reconegut, és convèncer d’això el conjunt de la seva població. Uns dies de feina en què, a més, els prop de quaranta-cinc membres de la cúria ucraïnesa van tenir una audiència privada amb el Papa Francesc i van escoltar els informes del cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat vaticà, i del cardenal Matteo Zuppi, enviat especial del Sant Pare per “alleujar les tensions” a Ucraïna.
“Entenem que el Vaticà és imparcial per poder ser mediador de pau. Per això, quan el Papa es va expressar a favor de Rússia, vam sentir que aquest paradigma s’havia trencat i que s’havia posat del costat equivocat. Ara, després de les trobades al Vaticà, tenim la certesa que no és així. El Papa s’ha corregit“.
Shevchuk ha tingut també paraules sobre Zuppi, el treball del qual ha estat qualificat de “signe clar que el Papa no es resigna a la guerra, que la Santa Seu i el Sant Pare no són indiferents al que està succeint al nostre país i que s’estan buscant totes les possibilitats per posar fi a aquesta guerra sense sentit” que alguns han qualificat de ‘deïcida'”, ha manifestat des de Roma.
