Aquest diumenge 12 de gener s’han complert sis-cents anys des que el poble gitano va entrar a la península Ibèrica, una efemèride que ha portat el govern de l’Estat a aprovar una declaració institucional per reconèixer i celebrar al llarg de l’any “l’empremta cultural, social i lingüística” d’aquest col·lectiu.
El papa Francesc s’ha volgut fer ressò de la commemoració a través d’una carta en què ha expressat el seu afecte vers aquest poble. Conscient que la seva història ha estat “marcada per la incomprensió, el rebuig i la marginació”, el pontífex destaca que, “fins i tot en els moments més durs, han descobert la proximitat de Déu”. “Déu pelegrina en la història amb la humanitat i s’ha fet nòmada amb el poble gitano”, assegura el Papa.
En el missatge, Francesc afirma que el poble gitano és “fill de l’Església” i insta a mantenir-li obertes les portes de les comunitats “oferint-los l’amistat i el diàleg propis” dels qui estan “cridats a viure en fraternitat, més enllà de les diferències”. Perquè, com bé reconeix el pontífex, són molts aquells que ja no celebren la fe a l’Església catòlica.
De la verema francesa a Balaguer
A Catalunya, on la Generalitat va commemorar fa una dècada els sis-cents anys de l’arribada del poble gitano, és a l’Església evangèlica de Filadèlfia on viuen la seva fe la majoria de les persones d’aquesta ètnia. Es tracta d’una confessió que arrela en el moviment pentecostal, nascuda a França el 1921 de la mà del pastor Clément Le Cossec i que es va estendre ràpidament dins la comunitat gitana. Amb la seva primera església establerta a Balaguer, Lleida, l’any 1965, la congregació manté un vincle fort amb les famílies gitanes i és la comunitat evangèlica gitana més gran d’Espanya.
“La creació de la primera Església va ser gràcies a sis homes que van anar a França a fer la verema i allà van conèixer l’Evangeli”, explica David Martínez Escudé, pastor del Centre Cristià Filadèlfia Gosèn, de Lloret de Mar. Martínez explica que aquell grup d’homes, tot i la seva “notable desconeixença de la Paraula”, va tenir una trobada amb Déu que, a la seva tornada, els va portar a compartir l’Evangeli a Catalunya i altres parts de l’Estat.
Les primeres reunions les van fer a casa, on van convocar les seves famílies i gent del seu entorn. A Balaguer, l’encarregat de fer-ho va ser “el tío Jaime”, com recorda David Martínez: “Ell no havia estudiat teologia i no estava preparat encara per predicar, però recordava una cançó que havien conegut a l’Església a França. “Quan va començar a cantar aquesta cançó amb la seva dona, Déu va vessar la seva glòria entre els assistents, que el van començar a lloar”, explica Martínez.
L’Església Filadèlfia ha contribuït a l’arrelament del poble gitano, que en la dècada de 1960 estava menys integrat en la societat que ara i patia més discriminació i prejudicis. “La transformació va ser gràcies a Clément Le Cossec, que va sentir una crida especial per tota aquesta gent que eren nòmades, que anaven amunt i avall”, explica Martínez.
Una Església oberta a tothom
D’aquell grup inicial de sis persones, l’Església Filadèlfia té uns 1.000 centres de culte entre Espanya i Portugal, més de 3.000 pastors i uns 100.000 feligresos. “L’evangeli ha arribat a totes les cases, és una manera de viure del poble gitano i ha fet molt de bé en la nostra comunitat”, assegura el pastor.
I malgrat que la majoria dels membres de l’Església Filadèlfia són d’ètnia gitana —també hi ha paios— Martínez assegura que no es tracta d’una església és gitana, sinó “de Déu”. “El repte consisteix a demostrar que la nostra Església és oberta. Tothom qui ve és benvingut”, assenyala el pastor, que, d’altra banda, considera “anecdòtica” la celebració dels sis segles de l’arribada del poble gitano a la península. “Nosaltres ens sentim d’aquí, de la terra. Som gitanos catalans”, conclou.
