L’Església espanyola bat un nou rècord de recaptació a través de la Renda i obté 38 milions d’euros més que en la campanya anterior

cropped-fav.png
José María Albalad, Fernando Giménez Barriocanal i Josetxo Vera, durant la roda de premsa a la seu de la CEE. | Foto: CEE

Els escàndols per abusos o la crisi vocacional no han estat cap impediment perquè l’Església catòlica espanyola hagi tornat a batre un nou rècord de recaptació a través la declaració de la Renda. Així, l’import total assignat per part dels contribuents a favor de la institució durant l’exercici 2022 ha ascendit a 358.793.580 euros. Una quantitat que, comparada amb la liquidació provisional de l’any anterior, ha pujat en 38 milions d’euros, fet que suposa un augment de l’11,9% enfront del 8,5% de l’any anterior.

Les dades les va donar a conèixer el passat dijous 14 de desembre la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) en el marc d’una roda de premsa en què van intervenir el sotssecretari per a Assumptes Econòmics, Fernando Giménez Barriocanal, i el director del secretariat per al Sosteniment de l’Església, José María Albalad Aiguabella. Durant la compareixença, també es van fer públics els pressupostos de la CEE i el Fons Comú Interdiocesà per 2024.

“Les dades de la X són molt bones per a l’Església i extraordinàries per a la societat. Signifiquen esperança, il·lusió, generositat, compromís, al servei de la societat i, especialment, per als qui més el necessiten”, va destacar José María Albalad, reconeixent així els resultats com una “prova de confiança” per part de la societat espanyola vers la institució.

“Marcar una X pot canviar una vida, i que ho facin 8,7 milions de persones pot fer canviar una societat”, va assegurar l’encarregat de l’Oficina del Sosteniment de l’Església, que va recordar també que les activitats de l’Església són una “font d’esperança” que és present en pobles i ciutats arreu del territori nacional, però, sobretot, en aquelles perifèries físiques i existencials de les quals parla el papa Francesc.

“La confiança no és una cosa que es demana, sinó que es guanya i per això volem agrair als sacerdots, a les religioses, als religiosos, laics, laiques, a tot el poble de Déu, perquè ells són el rostre de l’Església en el dia a dia”, va remarcar Albalad, que també va voler subratllar com els resultats visibilitzen el “mecanisme de solidaritat” que tenen els bisbes activats perquè les ajudes arribin als sectors i persones més desfavorits i vulnerables. “Ells mostren, amb l’exemple, que és possible fer realitat la comunió de béns que predica la Doctrina social de l’Església”, va expressar.

Preguntat per les raons de l’èxit, Giménez Barriocanal es va mostrar taxatiu. “Les lectures les han de fer els que escolten les dades. Les dades són aquests, no ens els inventem nosaltres. No renyem els contribuents, que són soberans”, va recalcar el sotssecretari per a Assumptes Econòmics.

En aquest sentit, Barriocanal va recordar com l’any 2006 el Govern de Zapatero van pactar amb l’Església que aquesta “rebria el que marquessin els ciutadans”. “Quan han arribat les retallades, la Renda ha baixat, si la renda puja, és normal que la renda pugi. És un sistema democràtic, la valoració és positiva: hi ha molts asignantes que continuen deixant la seva casella en blanc”, va concloure.

Segons la nota de premsa publicada el mateix dijous per la CEE, el nombre total de declaracions a favor de l’Església el 2023 ha sigut de 7.631.143, la qual cosa ha suposat un augment de 209.218 respecte a la Renda de 2022. Així s’ha confirmat que el nombre de declaracions —que han augmentat en 16 de les 17 comunitats autònomes de l’Estat— no només s’ha mantingut, sinó que s’han obtingut assignacions procedents de nous declarants.

Gràcies s’escriu amb ‘X’

La CEE ha destacat que darrere de totes aquestes dades es troben “cadascuna de les persones que cada any mostren la seva confiança en la labor de l’Església marcant la X en la Declaració de la Renda”. “A elles està dedicada la campanya d’agraïment que posa avui en marxa l’oficina de Sosteniment de l’Església amb el lema, ‘Gràcies s’escriu amb X'”, han expressat els bisbes espanyols, conscients que els protagonistes i responsables de l’èxit d’aquesta campanya són les més de 8,7 milions de persones que van mostrar el seu suport a l’Església marcant la X en la seva declaració.

Totes elles formen part de la família Xtantos. Una família que, com recorda l’episcopat espanyol, fa possible sostenir l’activitat de l’Església oferint el seu temps, la seva oració o amb la seva aportació econòmica. I una família que es completa amb els que reben aquesta ajuda de l’Església, tant social com espiritual. Ells també són els rostres que estan darrere de les dades que avui es presenten.

A més, per a respondre al seu compromís amb la transparència, la CEE ha informat que la pàgina web Xtantos estrena un apartat especial en el qual es poden consultar, de manera visual i accessible, tots els resultats de la campanya de 2023 (IRFP 2022). L’espai inclou un mapa interactiu d’Espanya que permet consultar les dades segmentades per comunitats autònomes i conèixer les cinc principals delegacions d’Hisenda i comunitats en percentatge d’assignació, número de ‘X’ en termes absoluts, o recaptació. A més, l’apartat proposa seguir el viatge de la X mostrant el seu recorregut des de la casella de la Renda fins a arribar als més desfavorits de la societat.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia