L’Església de Tarragona posa a disposició de la ciutadania el seu arxiu relacionat amb la repressió franquista

cropped-fav.png
Cementiri de Tarragona.

L’Arquebisbat de Tarragona ha posat a disposició de la ciutadania tota la informació que alberga l’Arxiu Històric Arxidiocesà sobre la repressió franquista a Tarragona i les prop de 800 persones que es calcula que hi ha enterrades a les fosses comunes del cementiri municipal.

En un comunicat emès aquest dilluns, l’Església explica que es tracta d’una documentació digitalitzada des de fa una dècada i que és totalment accessible per Internet a través del lloc web del mateix arxiu, salvant la Llei de Protecció de dades.

A falta de catalogar encara alguns materials, entre els documents es troben “dades sobre trasllats de cadàvers i restes humanes o presumptes morts“, així com la majoria dels llibres d’òbits de les parròquies, posteriors a la Guerra Civil.

En la nota, l’arquebisbat reitera també a la petició de perdó pel paper de l’Església en el franquisme que va fer la setmana passada el vicari general de l’arquebisbat, Joan Àguila, durant l’homenatge anual a les víctimes de la repressió.

Amb aquest gest, l’Església de Tarragona, vol mostrar la seva “proximitat a les víctimes” tot recordant que parlar de Memòria Històrica implica incloure-les a totes “amb la voluntat de guarir ferides” i “reconeixent el sofriment de tantes persones afectades”.

Joan Àguila, durant el discurs que va fer el passat diumenge al cementiri de Tarragona.

“L’Església va hipotecar la llibertat d’acció pastoral”

No obstant assumir la “persecució religiosa per odi a la fe” que es va produir en llocs del país on inicialment no va triomfar la sublevació militar encapçalada per Franco, l’arquebisbat condemna “l‘onada repressiva” que es va donar en aquella època “contra les autoritats i militants republicans i ciutadans d’esquerres, promoguda per les autoritats franquistes”.

En aquest context, l’arxidiòcesi reconeix que l’Església, “malmenada humanament i patrimonialment” per la guerra, “esperava restablir allò que havia perdut i, salvades honestes excepcions, va hipotecar la seva llibertat d’acció pastoral a canvi d’una protecció que la va portar a silenciar allò que l’Evangeli reclamava”.

“Demanar perdó és una qüestió de justícia, que ajudarà l’Església catòlica a recuperar la seva dignitat i que, sens dubte, l’acostarà més a l’Evangeli”, conclou el comunicat.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia