Un any després de la desaparició física —perquè l’empremta i el record són inesborrables— de dos pilars de Religión Digital, José María Castillo i Antonio Aradillas, aquest portal ha celebrat, dins dels ‘Dijous de RD’, un sentit homenatge a ambdues figures a l’emblemàtica església de Sant Antón, hospital de campanya d’un altre pilar, com és el Pare Ángel, qui, juntament amb el director José Manuel Vidal, van compartir sentiments, semblances i anàlisis sobre aquests cristians que no van voler fer de la fe un simple acomodament.
L’homenatge, que va comptar amb el patrocini d’Institucions Religioses del Banc Sabadell i el suport de l’Agència Flama i Catòlics en Xarxa i Desclée, també va servir per a la presentació de l’últim llibre de Castillo, La religión de Jesús 2025, publicat per aquesta editorial, i que recull alguns dels textos del teòleg seleccionats pel pare Manuel Corral, qui va intervenir en l’acte a través d’un missatge enviat en vídeo.
“Quan es compleix un any de la partida de dos bons amics de RD, José María Castillo, el pare de la Teologia Popular, i el capellà periodista Antonio Aradillas, que amb la seva mort també ens van deixar orfes a aquells que fem aquest portal informatiu, però alhora una empremta i un testimoni per continuar explicant el que passa a l’Església sense perdre el seu esperit”, va inaugurar Jesús Bastante, redactor en cap de Religión Digital, l’acte.
“Mantenir viva l’obra de Castillo, que sempre va tenir en la seva mirada el punt fix de mostrar la humanitat de Déu, fer de l’Evangeli el centre de la vida cristiana, més que la religió o els seus dogmes”, va ser l’objectiu d’aquesta recopilació de textos, va assenyalar Corral en el seu missatge, afirmant que, amb aquesta edició, molt acurada, es pretén que “l’obra d’aquest teòleg del poble continuï vivint enmig de tots nosaltres”.
“Som aquí per retre un homenatge que vol ser una memòria agraïda de José María Castillo i Antonio Aradillas”, va començar la seva intervenció Vidal, “dues ànimes bessones (en moltes coses) i dues bones i nobles persones, que destil·laven bondat amb la seva mera presència, sempre humil, propera i senzilla. I això que tenien moltes coses de què presumir, però mai no ho feien. Més aviat s’enrojolaven quan algú els lloava tant en públic com en privat”.
“Van ser dos clergues desclericalitzats, que coneixien perfectament el sistema clerical per dins i sabien (a vegades per experiència pròpia) que el clericalisme va segrestar el cristianisme i va convertir els clergues en funcionaris de les coses sagrades”, va prosseguir el director de RD, destacant que “a aquesta casta sempre es van negar a pertànyer”.
Ignorats i perseguits
“I, per això —va continuar Vidal—, el sistema clerical, que en el postconcili va comptar amb ells, en l’època de la involució no només els va marginar, sinó que els va ignorar i perseguir”, encara que “van resistir” i “Castillo va continuar publicant els seus llibres com un jesuïta sense papers fins que va ser rehabilitat pel mateix papa Francesc, que li va reconèixer públicament el seu valor personal i teològic”.
“Castillo va marcar una època, amb una teologia d’altura que, a més, va saber posar a l’abast de la gent senzilla amb la seva famosa Teologia popular. Una teologia des de la qual va predicar fonamentalment dues coses: la humanitat de Déu i que el centre de la vida cristiana ha de ser l’Evangeli, no la religió amb els seus ritus, normes i dogmes”, va destacar Vidal, que va mantenir una estreta relació amb el teòleg.
Aradillas va fer el mateix i, després de ser el periodista de referència de la informació religiosa a Espanya, va passar per la seva particular travessia del desert per ressorgir amb els seus llibres i articles diaris des de RD. “M’heu donat la vida”, solia dir-nos agraït per haver-lo recuperat per a la causa. I des de RD va tornar a insistir en les seves grans i beneïdes obsessions: la dignitat de la dona no reconeguda a l’Església; la inevitable desclericalització de l’Església; la lluita contra els ‘adorns episcopals’ (mitres i bàculs) d’una altra època, o la seva eterna reclamació de Guadalupex”, va recordar Vidal, que va mantenir un contacte permanent i proper amb el capellà extremeny.
“Les comares del papa Francesc”
“Tots dos van ser comares de la primavera de Francesc i tots dos la van poder gaudir, des del seu amor pel Papa, que no els impedia demanar-li més rapidesa en el procés de reformes”, va apuntar Vidal, que va mostrar la seva alegria perquè “a RD hem pogut gaudir de les seves aportacions, però sobretot de l’afecte i l’amistat profunda i sincera d’aquests dos grans homes”, i “ara gaudim de la memòria agraïda d’aquests dos sants de RD”.
“Perquè —va incidir el director del portal—, com el Pare Ángel, també nosaltres anem tenint el nostre propi santoral. I Castillo i Aradillas, des del cel, ens continuen beneint i ens segueixen dient, com ens deien en vida: ‘Sou aire fresc a l’Església. El Papa de la primavera us necessita. Continueu alimentant els que volen una Església samaritana, misericordiosa i en sortida. Si us plau, no us canseu'”.
“Continuem remant. Sant José María Castillo i Sant Antonio Aradillas, pregueu per nosaltres”, va concloure el seu record i agraïment José Manuel Vidal.
Dos sants de la porta del costat a Sant Antón
El Pare Ángel, per la seva banda, va recordar que “a aquesta mateixa taula hi van estar asseguts ells”, destacant que “el Pare Aradillas va ser un dels primers capellans de Sant Antón, i fer aquest homenatge aquí m’emociona, perquè per aquesta església han passat moltes persones vulnerables, a vegades sense nom ni cognoms, o que per a nosaltres no els tenien, però que eren sants de veritat, i entre ells hi havia Aradillas i Castillo, per això recordar-los aquí m’emociona d’una manera especial”.
“Tots dos formaven part d’aquest aparador dels sants de la porta del costat, aquells que proposa i invoca el papa Francesc, per això les nostres galeries, les d’aquesta església, estan plenes de les imatges d’aquests sants”, va destacar el fundador de Mensajeros de la Paz.
En aquest punt, amb emoció a la veu, el Pare Ángel va voler recordar “un altre sant de la porta del costat” del qual acabava de rebre la trista notícia, la mort del seu amic Federico Mayor Zaragoza, exministre d’Educació i director general de la Unesco.
“Un altre sant de la porta del costat, un altre amic dels que se’n van, però que, quan marxen, en lloc d’entristir-se, cal donar gràcies a Déu per ells, per haver-los conegut. Si cal, plorar per dins per la seva pèrdua, però agrair al Senyor haver conegut tanta gent així, entre elles aquestes dues figures, Sant Aradillas i Sant Castillo, que ja estan incorporats entre els sants que tenim aquí entre nosaltres”.
L’acte va concloure amb la intervenció d’alguns dels assistents a l’homenatge, persones que van conèixer “aquests gegants” i que van glossar, des de l’emoció i l’agraïment, el que Castillo i Aradillas, cadascun des del seu àmbit d’influència, els havien aportat i, agraïts, mantenien atresorat en el seu cor.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
