La pitjor fase de la pandèmia de covid ja ha passat a l’Amazònia brasilera però la situació dels seus habitants més pobres no ha canviat a millor. Segons les organitzacions eclesials que treballen per defensar la vida dels pobles de la zona i satisfer les seves necessitats, la fam és ara per ara una de les conseqüències més greus de la contínua crisi econòmica que travessa la regió malgrat la normalització de la vida social durant el darrer any.
Tal com informa Crux Now, a grans ciutats amazòniques com Manaos i Belém, les entitats aplegades a REPAM (Xarxa eclesial panamazònica, per les seves sigles en castellà) han observat un notable augment del nombre de persones sense llar i una major demanda de donatius.
“La fam és un problema que té diferents dimensions a l’Amazònia. Afecta les comunitats riberenques, als pobles tradicionals i als pobles urbans. L’Església necessita estar amatent a aquesta realitat i esforçar-se contínuament per fer-hi front”, afirma el bisbe de Boa Vista i director de REPAM al Brasil, Evaristo Spengler.
Segons dades de la Xarxa Brasilera d’Investigació sobre Sobirania i Seguretat Alimentària, més de la meitat dels petits agricultors de la zona nord del Brasil s’enfronten a una situació greu o moderada de seguretat alimentària. La fam, per altra banda, no ha deixat de créixer en els darrers anys entre diverses comunitats indígenes, com ara el poble yanomami, que ha vist morir per inanició i malària, centenars dels seus membres.
Aquest context ha portat el REPAM a llançar una campanya contra la fam que vol anar més enllà de la simple distribució de cistelles bàsiques d’aliments i posar de manifest les arrels del problema. Per això, el tema d’enguany de la Campanya de Fraternitat del Brasil —campanya quaresmal per recaptar fons per a obres socials catòliques i sensibilitzar sobre qüestions socials— ha sigut la fam. Ara, tenint en compte la gravetat de la situació, la intenció de la conferència episcopal és allargar la campanya a l’Amazònia fins a finals de 2023.
Pedro Brito, bisbe de Palmas, estat de Tocantins, explica que les causes de la inseguretat alimentària en un dels biomes més diversos del món són complexes. “A Tocantins —adverteix— hi ha 9 milions de caps de bestiar i una població d’un milió i mig d’habitants, però tota aquesta carn no arriba als pobres. Les multinacionls de l’agronegoci són poderoses, però no beneficien la gent“.
En aquest Estat, situat a l’est del Mato Grosso, molts petits productors pateixen els efectes de la contaminació causada pels pesticides empleats en els monocultius, raó per la qual acaben venent les seves terres als grans terratinents. “Un cop marxen a la ciutat —comenta el prelat—, no troben feina. A més a més, els preus dels aliments són alts i quasi ningú pot adquirir-los”.
Èxode rural
La ciutat més gran de l’Amazònia brasilera és Manaus, i té més de dos milions d’habitants. Allà, Càritas local distribueix unes 3.000 cistelles d’aliments bàsics pels diferents districtes. “La pandèmia ha acabat, però la taxa d’atur persisteix, i la pobresa augmenta sobretot a les perifèries de la ciutat”, explica el secretari executiu de Càritas Manaos, Pedro Brito.
Les inundacions i destrosses provocades per les fortes pluges caigudes a la regió durant les darreres setmanes, juntament amb el nombre creixent d’immigrants que arriben a Manaos procedents de Veneçuela —es calcula que cada dia entren a Brasil uns 600 veneçolans— són altres factors que comprometen la seguretat alimentària de la població de la ciutat.
La indústria extractiva és la principal causant dels desplaçaments de població a les ciutats. “Al territori yanomami hi havia més de 20.000 miners il·legals; van contaminar l’aigua i el sòl, així que ara la gent no pot plantar, ni caçar com abans”, detalla Evaristo Spengler.
A l’estat de Rondônia, a l’est del Mato Grosso, un dels principals problemes és causat per la contaminació dels rius a causa dels pesticides utilitzats per les grans explotacions. Una contaminació que ha fet minvar notablement els peixos amb què s’alimentaven les comunitats locals. Allà, l’entitat eclesial present és la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), coordinada per Roberto Ossak. “Moltes comunitats s’han empobrit en els darrers temps després que les seves terres esdevinguessin objecte de les explotacions de fusta. Això va ha afectat la seva capacitat de produir aliments”, explica Ossak.
L’avantatge, segons comenta el coordinador de CPT, és que el terra de la regió és fèrtil, fet garanteix l’accés als aliments. En aquest sentit, l’entitat ha animat les comunitats a produir varietats d’hortalisses que conreen tradicionalment i intercanviar-ne les llavors amb els seus veïns. “Hem promogut l’intercanvi de llavors tradicionals de blat de moro, fesols, iuca i arròs, cosa que donarà lloc a aliments sans, cultivats sense pesticides”, detalla Ossak.
Per poder dur a terme aquesta tasca, Ossak rep el suport de REPAM, que proveeix el combustible pel vaixell que fa servir per als desplaçaments a comunitats llunyanes. Així és com, dia a dia, la REPAM, xarxa nascuda l’any 2014 que aplega un miler d’organitzacions, es fa present a la conca amazònica remant amb els seus habitants per crear un model de desenvolupament que beneficiï els pobres i serveixi al bé comú.
