El pròxim diumenge 3 de març, l’Escolania de Montserrat obrirà les portes per a totes aquelles famílies amb nens a partir de 1r de Primària que els agradi la música. Serà una bona ocasió perquè coneguin de primera mà el dia a dia de la institució amb l’ajut dels mateixos escolans i de les persones que conformen l’equip humà de l’escola. Durant la Jornada, que es desenvoluparà entre les 12:30 h i les 17 h i acabarà a la basílica escoltant en directe el cant de la Salve, també tindran ocasió de conèixer i dialogar amb el P. Efrem de Montellà (Barcelona, 1970), professor superior de solfeig i prefecte d’aquest cor litúrgic que canta per a la Mare de Déu de Montserrat des de fa més de set-cents anys.
Què esperen d’aquesta trobada de diumenge?
La jornada de portes obertes ja és una tradició a l’Escolania, fa més de vint anys que la celebrem. La fem un cop a l’any, en la mateixa època en què la fan la resta d’escoles del país. És una ocasió per tenir un primer contacte amb les famílies. L’entrada d’un nen a l’Escolania no és una cosa que es pugui decidir en un dia, per tant, cal veure amb calma si aquest projecte pot ser bo pel seu fill. A partir d’aquesta primera trobada, després cal fer un procés més o menys llarg de coneixement mutu entre família i Escolania. Perquè els nens puguin estar aquí, és necessari que hi hagi una implicació i un compromís familiar ferm.
Quina és la condició principal perquè un nen pugui entrar a l’Escolania?
El primer que cal és que li faci un bé al mateix nene. Això és el més important. Després, ha de tenir bona veu i aptitud per a la música, perquè cada dia fem més de tres hores de música i podria ser una tortura per algú que no tingui aptituds musicals o que directament no li agradi la música. A banda d’això, també hem de veure que sigui una persona que pugui conviure amb els altres i que el nostre projecte li agradi. Per això és important que vinguin unes quantes vegades: només així podran decidir si això és per a ells o no.
Fa uns dies, deia vostè en una entrevista que l’Escolania és el paradís per aquells nens a qui li agrada la música. Com és el seu aprenentatge?
Crec que el cor de l’Escolania deu ser el que canta més vegades de tot el món. Normalment, els cors infantils, fins i tot en els llocs tradicionals com el nostre, acostumen a cantar una vegada al dia, i nosaltres ho fem dues, a les 13 hores i a les 19 hores. Per tant, aquí es fa molta pràctica de cant. També fan classes de llenguatge musical i de veu, practiquen amb els seus instruments, assagen i canten a la basílica. Per això sempre dic que l’Escolania és el paradís per a qualsevol nen a qui li agradi la música. Ara bé, també podria passar que un nen fos molt bo per a la música, però que li costés viure fora de casa, o allunyat dels pares, o convivint estretament amb els altres nens. A més, es tracta d’una escola religiosa, un cor que canta a missa. Això també vol dir que les famílies han de simpatitzar amb el fet religiós. Cal tenir en compte tots aquests factors.
A més de l’aprenentatge en el camp musical, ¿creu que els nens surten de l’Escolania amb una cultura religiosa superior a la mitjana?
Sembla que no, però sí. Cada diumenge canten a missa, així que inevitablement senten les homilies que es prediquen aquí; a més, sempre hi ha un monjo que els fa la introducció litúrgica perquè entenguin el que fan. Canten a les grans solemnitats, Setmana Santa, Nadal; evidentment, també fan classe de religió a l’escola i sempre fem una pregària per començar i acabar el dia. Això suposen cinc o deu minuts de catequesi diària i al final, quan acaben, saben molt més del que es pensen.
Quina és l’estructura de l’Escolania?
Està dividida en tres àmbits: el cor, l’escola i la residència. El cor és allò que la gent veu quan fem cantar l’Escolania, l’activitat pròpia amb què els escolans fan servei de cant a la Mare de Déu. Cantem 425 vegades a l’any, dos cops al dia aquí al santuari, però a vegades també fem concerts per Catalunya o altres països a l’estranger.
El segon àmbit és l’escola: els nens del cor tenen entre 9 i 14 anys i estan aquí a Montserrat, per tant, a més d’assajar i cantar, han d’estar escolaritzats. Per això tenim una escola integrada, on reben el mateix ensenyament que rebrien en qualsevol altre centre. A part, també van a l’escola de música, així que, fem el doble currículum integrat amb un. Els alumnes de l’Escolania només són els cantants del cor, és l’esquema tradicional.
Finalment, el tercer àmbit és la residència, on les famílies poden fer l’ús que considerin. Això vol dir que si hi hagués un nen de Monistrol i volgués anar a dormir a casa, ho podria fer perfectament. El que passa és que aquí tenim nens de tot Catalunya, i a la gran majoria d’ells no els és possible anar a casa cada dia. Per això tenim una residència, per acollir-los.
Quin paper hi juguen els monjos?
Som dos els monjos al capdavant de la institució. Jo com a prefecte i el germà Frederic Fosalba com sotsprefecte. La resta de treballadors són laics.
Fa tres anys, en temps de covid, hi havia preocupació a l’Escolania per la caiguda del nombre d’alumnes nous. S’han recuperat els nivells prepandèmia?
Abans de la pandèmia, cada any teníem de mitjana entre 50 i 52 escolans. Ara estem en 44. Hi ha hagut una davallada perquè en aquests darrers anys, amb els confinaments i les restriccions que tots hem conegut, ha sigut complicat poder fer les proves, les visites. També ha sigut difícil que la gent es comprometés. Penso que hi ha hagut un canvi en la societat que ha provocat un descens en el nombre d’alumnes. Però encara que ara hi hagi menys nens, els que hi ha estan contents i fan el servei que els pertoca com a escolans. Enguany, després d’haver sobreviscut a la pandèmia i quan sembla que tot s’ha normalitzat, hem vist com s’han inscrit més famílies a les portes obertes i com han augmentat les peticions d’informació. Estem contents perquè, de moment, sembla que ens estem recuperant.
Com està vivint la comunitat els preparatius pel mil·lenari, que començarà oficialment al setembre, i quin paper hi tindrà l’Escolania?
Les celebracions del mil·lenari duraran un any i quatre mesos, des del 8 setembre de 2024 fins al 8 desembre de 2025. Per tant, en tot aquest període estarem commemorant els mil anys de l’arribada dels monjos a Montserrat. En aquest sentit, cal recordar que l’Escolania té set-cents anys, així es pot dir que és un dels fruits més importants que ha donat aquesta comunitat monàstica.
D’altra banda, durant el mil·lenari hi haurà diversos moments àlgids en els quals l’Escolania, com és natural, participarà en els actes litúrgics. I també hi haurà algun concert una mica diferent dels que solem fer habitualment, si bé encara no podem dir com seran. Al llarg del mil·lenari, el que farà sobretot l’Escolania serà estar present en el dia a dia, perquè la gent vindrà a commemorar l’efemèride en diferents moments de l’any, i trobaran l’escolania cantant.
Què diria a les famílies i infants, per animar-los a visitar l’Escolania el pròxim diumenge?
L’Escolania és més desconeguda del que ens pensem. Gairebé tothom n’ha sentit parlar alguna vegada i molta gent ha vingut a Montserrat per sentir cantar els escolans. Però famílies no sempre consideren el fet que això també podria ser per als seus fills. Abans de pensar que això no és per a elles, és bo venir a conèixer el projecte sense compromís. I no només en la jornada de portes obertes, sinó en qualsevol moment de l’any.
