A Terra Santa, l’estiu ha començat amb nous episodis d’atacs i intimidacions dirigits a col·lectius i espais de culte cristians per part dels jueus extremistes que viuen a Israel. Una situació que no ha tingut aturador i s’ha augmentat des que, en les eleccions legislatives de 2022, Binyamín Netanyahu, defensor d’uns postulats polítics d’extrema dreta, revalidés la seva entrada al govern com a primer ministre. De fet, a diferència dels seus tres anteriors períodes al poder, Netanyahu depèn actualment dels ultraortodoxos, que estan condicionant el seu govern de coalició.
A conseqüència d’aquesta situació, el patriarca catòlic llatí de Jerusalem, monsenyor Pierbattista Pizzabela, ja va fer pública fa uns mesos la seva denúncia envers l’actitud que està prenent el govern israelià, per bé que els intents d’apaivagar les tensions siguin frustrats contínuament. En aquest sentit, algunes fonts eclesiàstiques d’Israel parlen d’una protecció dels líders polítics envers els extremistes que lapiden qualsevol actuació relacionada amb el cristianisme, que és, a més, perseguida per la policia del país.
Des de vidrieres trencades fins a murs pintats, passant per destrosses a negocis i tombes profanades. Aquestes són algunes de les diverses formes com actua aquest recel cristià a Israel, que s’ha estès per tots els contorns d’aquest territori i que, des del mes de gener, ha donat peu al doble d’ofensives produïdes respecte de tot l’any passat.
Aquesta situació s’alinea amb l’Informe de Llibertat Religiosa al Món 2023 (ILR 2023) d’Ajuda a l’Església Necessitat, segons el qual els líders cristians protagonitzen constantment una crida a favor de solucions justes i de pau i denuncien els atacs a la comunitat cristiana. Els més pronunciats són, en aquest sentit, en zones com ara Jerusalem, on els radicals jueus queden en la majoria d’ocasions impunes davant de les autoritats israelianes.
