En qualsevol context del planeta, com opina Maria del Mar Griera (Sabadell, 1978), hi pot existir una desigualtat de gènere que encara és inevitable, a pesar dels esforços que s’hi estiguin fent per esborrar-la. “També en societats com la catalana —continua la sociòloga—, el fet de néixer com a nena et pot continuar abocant a una vida de major violència, discriminació i menyspreu”. Aquest fet no va passar per alt ni a Griera ni a la resta de membres del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa a l’hora de redactar Tradicions religioses i equitat de gènere, el setè document publicat per aquest organisme que assisteix al Govern en matèries que afecten l’àmbit religiós i la seva expressió en la vida pública.
Com diuen al document, hi ha nombroses organitzacions religioses que promouen o transmeten idees contràries a l’equitat de gènere i que legitimen situacions de discriminació. Com es poden reconèixer?
Històricament, hi ha hagut un vincle entre patriarcat i tradicions religioses, tot i que no en tots els casos. Això, en l’actualitat, continua passant. Aquestes organitzacions es poden reconèixer, per exemple, a través de l’existència d’uns lideratges masculins que han deixat la dona ocupant un paper marginal; de l’hermenèutica masculinitzada dels textos sagrats, i, finalment, de la utilització de la religió per justificar discursos de violència contra les dones o el col·lectiu LGBTQ, això sense el consentiment dels seus líders.
Si la història ha anat així, què es pot fer per remeiar-ho?
Aquesta seria la primera pregunta que caldria fer-se des del cor de les organitzacions religioses que han caigut en aquesta situació. Encara són a temps per reconèixer els errors del passat i reedificar, en termes de justícia restaurativa, les maneres de conviure. Això caldria que es fes obertament i de manera molt clara.
Al text, es diu que el protestantisme fa un estendard de la igualtat de gènere. Quin és el motiu?
Depèn de quin protestantisme sigui, això és així. No només hem de parlar de diversitat religiosa, sinó també de diversitat intrerreligiosa: moltes vegades, aquesta és tant o més gran que la diversitat entre religions. Hi ha apostes molt més fermes que altres, a l’Església protestant, per la gran diferència que té respecte de la catòlica, per exemple: no té autoritat jeràrquica i això li permet jugar més fàcilment amb moltes fórmules d’expressió diferents. No hem d’anar gaire lluny per observar-ho: per exemple, una defensora de la igualtat de gènere és Ruth Giordano, copastora de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa.
Per tant, no es pot dir que hi hagi una confessió que sigui més proigualtat que una altra?
No, això no es pot fer. No m’atreviria a dir-ho així. Més aviat, aquesta qüestió cal analitzar-se en dinàmiques concretes i locals des de cada tipus d’Església, i no en termes mundials. El que es planteja en aquest document és que les paradoxes històriques ens han permès observar com les institucions patriarcals han hagut de conviure amb una gran quantitat de dones canonitzades o amb una veu molt alta.
Quines opressions viuen les dones musulmanes o sikhs a la nostra societat?
Hi ha molts tipus d’opressió en determinades comunitats envers les seves fidels, com també passa en les evangèliques i en alguns grups catòlics. Existeix una pressió —molt més forta per a les dones que per als homes— en relació amb la idea de cuidar la seva imatge, el seu comportament i el seu honor. A més, les dones musulmanes viuen una doble opressió: d’una banda, la que senten quan, tot i voler ser com les dones islàmiques del seu país, han d’acceptar els aspectes que se’ls imposa, i, de l’altra, la que apareix quan no volen compartir cap vincle amb aquesta confessió, raó per la qual són qüestionades.
“Històricament, hi ha hagut un vincle entre patriarcat i tradicions religioses, tot i que no en tots els casos. Això, en l’actualitat, continua passant”
Dos dels moviments que semblen tenir cada vegada més poder, l’ecologisme i el feminisme, també són analitzats al document. A més fusionen els dos conceptes en un de sol, el d’ecofeminisme. Què n’opina?
Que els dos conceptes posen sobre la taula la possibilitat d’imaginar nous futurs. Es pot ser religiós i alhora ecologista o feminista, a diferència del que ha passat anys enrere. Quan tots els autors ens vam haver de posar d’acord sobre aquesta qüestió es va fer palès que genera visions diferents: d’una banda, la feminitat pot portar a viure una experiència sagrada i, de l’altra, pot portar, per la històrica posició d’inferioritat de les dones, a tenir una visió diferent del món.
Com valora el paper de la coordinadora de dones catòliques i laiques Alcem La Veu?
És molt interessant que es puguin articular veus com la seva públicament. Les dones que integren aquesta entitat estan fent una feina molt difícil, però molt respectable. A pesar que davant seu tinguin actituds crítiques envers allò que proposen, l’actitud de cercar diàlegs és una de les coses que més les encoratja.