“Les guerres existeixen perquè ens preparem per a fer-les: ens armem, ens entrenem, ens provoquem, ens odien, i ens enfrontem, per després matar-nos. Les guerres són una estratègia, no una fatalitat. Totes estan preparades, planificades, provocades, mantingudes i, de nou, reactivades”.
Aquesta va ser una de les idees centrals de la conferència que va impartir el passat dilluns 26 de febrer, davant d’una setantena de persones, l’historiador i professor Xavier Garí de Barbarà al Saló d’actes del CIC dins del cicle de Quaresma organitzat per l’Associació CIC (Cultura – informació – Cristianisme) i la comunitat de la parròquia de Sant Ildefons.
En una dissertació que va portar per títol “La ferida de la guerra”, Garí, expert en noviolència cristiana i irenologia (l’estudi de la pau orientat a donar sortida a totes les guerres de forma creativa, pacífica i no violenta) va explicar que les guerres no són “fenòmens espontanis o inevitables”, sinó el resultat de “decisions humanes concretes, sovint motivades per interessos econòmics”.
“És aquesta perspectiva econòmica la que fa que les guerres s’acabin quan han fet prou mal, quan ja no són lucratives, deixant un rastre de pobresa, destrucció i dolor“, va resumir Garí. En aquest sentit, el també membre del Grup de Treball de Noviolència cristiana de Cristianisme i Justícia va subratllar que les grans causes de les guerres són el control sobre els recursos naturals i la dominació neocolonialista comercial i financera; la ingerència política en països dominats per garantir el seu sotmetiment; i el gran negoci de les armes.
Sortir de l’espiral de la violència
Garí va observar que la majoria dels conflictes quotidians es resolen a través de la sortida de l’espiral de violència. “Tant de bo aquesta via es pogués estendre a escala global”, va afirmar, abans d’advertir que els interessos econòmics sovint impedeixen l’aplicació d’aquestes solucions pacífiques a escala internacional, mantenint així indefinidament “una situació de confrontació mal resolta”.
L’historiador també va remarcar la necessitat d’adoptar “una perspectiva realista sobre la guerra“, i va destacar que aquestes no són esdeveniments fortuïts, sinó “el resultat de processos de preparació, planificació i provocació”. En aquest punt va utilitzar l’exemple del president de Rússia, Vladímir Putin, que va advertir sobre la possibilitat d’envair Ucraïna si l’OTAN s’expandia cap a la zona fronterera amb Rússia.
Després de subratllar que les guerres poden evitar-se (“ho evidencia la Guerra Freda, que va acabar sense vencedors ni vençuts”), Garí va criticar el sistema capitalista com a “generador de violència”, però també va assenyalar millores en la reducció de conflictes armats al món. En aquest aspecte, tot i identificar la influència del capitalisme en la creació de condicions propícies per a la guerra, l’expert va destacar la disminució significativa en el nombre de morts per conflicte. “L’any 2020 es van registrar 50.000 morts, deu vegades menys que en 1950”, va detallar.
“El segle XX va ser un període no només de guerra i dictadures, sinó també de grans avenços en termes de pacifisme, drets humans i democràcia“, va subratllar Garí, esmentant grans líders com Gandhi, Martin Luther King i Nelson Mandela, que van marcar un canvi en la manera de pensar sobre conflicte i pau.
La cultura de la pau com a alternativa
Enfront d’una dinàmica actual que porta a “planificar guerres pel control de recursos, domini neocolonialista i ingerència política”, Garí va proposar la cultura de la pau, centrada en el benestar espiritual, humà i material per a tots, sense risc de pèrdua. “La noviolència —va relatar— és una alternativa que busca convèncer en lloc de vèncer, combatre el mal en lloc de destruir, i transformar el món mitjançant la lluita personal per a influir en uns altres i canviar estructures”. Com a exemple d’això, l’historiador va utilitzar la figura de Jesús, “que va acceptar morir per la justícia sense respondre amb violència”.
La conferència va concloure amb un decàleg de preguntes per la reflexió personal i orientades a aquest període de preparació i conversió que és la Quaresma:
Com ens parlem? Com ens escoltem? Com fem silenci? Com ens compadim del dolor dels altres? Com vivim? Com gastem? Com tractem els altres? Què comprem? Què llencem? Què aprofitem? Com ens informem? Com ens impliquem? Quins compromisos de vida prenem? Com votem? Com ens comprometem? Com fem de la vida una coherència per la lluita, la justícia i el bé en el meu petit espai? Com connectem el cap i el cor?
La segona conferència d’aquest cicle tindrà lloc al CIC de Via Augusta, 205, el dilluns 4 de març, a les 19:30 hores, i intervindrà la professora Maria Bargalló per reflexionar sobre “La ferida de l’ecologia”.
