De les parets que hi ha sota d’una porxada on conflueixen diversos carrers del casc antic del municipi tarragoní d’Alcover, a l’Alt Camp, han sorgit des de fa pocs dies un conjunt de gàrgoles renaixentistes.
No són, però, de pedra, sinó de poliestirè i de ciment cola, i estan elaborades, amb motiu de les festes patronals de la població, per imitar algunes de les dotze peces —construïdes fa poc més de 400 anys— que han suportat les inclemències meteorològiques de totes les èpoques posteriors des de les parets de l’església parroquial d’aquest poble. “Aquestes, però també les que tenen a veure amb el desinterès humà per conservar-les bé“, remarca Joan Maria Martorell (Barcelona, 1962), artista polifacètic i dissenyador oficial d’un dels trams del carrer Verdi de Barcelona amb motiu de les Festes de Gràcia.
Així és com veïns, turistes i curiosos s’hi aturen aquests dies per fotografiar aquestes terrorífiques i al mateix temps belles i simbòliques representacions que han servit, més enllà de decorar aquest tram de la vila, per fer que moltes de les persones que hi viuen descobreixin que conviuen amb un lleó, un gos, una àguila, una cabra, un antropomorf o un monstre animal, en referència als sis dels dotze exemplars que sobreviuen, muts i hieràtics, des de les alçades d’aquest municipi de poc més de 5.000 habitants.
Amb el suport de la seva filla Laura (Barcelona, 1991), els dos artistes han permès submergir els visitants —com ho continuaran fent fins al 19 d’octubre, quan es desmunti aquesta performance a l’aire lliure— “a l’època en què el Quixot va apropar-se a aquestes terres amb la companyia de Sancho Panza i va descobrir-hi des de pirates fins a bandolers”, assenyalen, però també picapedrers que deixaven anar la seva imaginació i superaven la possible censura eclesial de l’època. “En aproximar-nos fotogràficament a les nostres gàrgoles —afirmen—, hem trobat detalls que, a ull nu, cap generació ha pogut detectar“. Per a pare i filla, el projecte ha representat descobrir missatges imperceptibles durant gairebé mig mil·lenni.
“És important que hi hagi estudis sobre aquest element present en molts temples [com a la Catedral de Tarragona, però també a la d’Oviedo, o bé a l’Hospital Reial de Santiago de Compostel·la], però més ho és encara la conservació que se’n pugui fer“, apunta Joan Maria Martorell, el qual, per presentar aquest projecte, ha comptat amb l’assessorament d’experts com ara la investigadora madrilenya Dolores Herrero, doctora per la Universitat Complutense de Madrid. “No són peces pensades per ser eternes —acaba Martorell—, però podem ajudar-les a viure molts més anys“.
