La Sagrada Família és una paradoxa: quatre torres coronades per criatures alades d’aparença humana pentinen el cel de Barcelona, a 135 metres d’alçada, i tenen les seves arrels més profundes en els pensaments del profeta Isaïes, al segle VII aC, si bé a Catalunya no va ser fins a l’any 500 quan, a la Seu d’Ègara, es va pintar un Jesucrist amb quatre tetramorfs subjectant-ne la màndorla.
Així és com, abans d’arribar a la ment d’Antoni Gaudí i de formar part de la nova silueta arquitectònica de Barcelona, les representacions de Mateu, Marc, Lluc i Joan ja havien conegut desenes de “cultures intercomunicades, des de l’Índia fins a l’oceà Atlàntic, des d’èpoques molt antigues”, segons Robert Baró, canonge de la Catedral de Barcelona i director del Secretariat diocesà de patrimoni cultural de l’Arxidiòcesi de Barcelona, que el passat dijous va ser el primer a intervenir en un col·loqui amb altres experts en aquesta matèria a la Casa de l’Almoina del Museu Diocesà de Barcelona. Una petjada dels quatre narradors de la vida de Jesús que, ja en temps posteriors, va acabar tenint presència, fins i tot, en les cartes del tarot, com assenyalava, al seu torn, Maria Garganté, doctora en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.
Les estructures de l’home, el lleó, el bou i l’àliga —totes elles amb unes ales de formigó blanc polit que, desplegades, fan nou metres de llargada— han estat elaborades, progressivament, des del 2014 fins aquest 2023, a partir del marbre Thassos (“el més blanc que existeix”, hi va afegir Jordi Faulí, arquitecte director del temple) que ha estat modelat per les mans de l’escultor Xavier Medina-Campeny. Aquestes noves incorporacions evangèliques posen la cirera a “una catequesi feta amb pedra que s’alça des de Barcelona cap a tot el món”, en paraules de Margarida Bofarull, delegada diocesana de Pastoral de Fe i Cultura de l’Arxidiòcesi de Barcelona.
“El meu tetramorf preferit és el bou”
Medina-Campeny tenia disset anys quan va tocar la seva primera escultura per treballar-la manualment. Han passat 63 anys, d’aquest episodi, i ara observa com, al marge de les creacions escultòriques que ha fet durant aquest temps, també ha estirat un fil generacional que va mantenir un dels seus avis —creador de diverses fonts de la capital catalana i de peces que es troben a la mateixa Casa Blanca dels Estats Units— en continuar les passes artístiques que ja havia cultivat un dels seus oncles en el terreny escultòric.
“Sense tenir massa estudis artístics superiors”, l’autor dels quatre tetramorfs ha tingut especial cura per orientar les seves corresponents mirades cap a terra, “on es troba el poble“, i per aconseguir uns acabats suggerents i visibles, fins i tot, des de quilòmetres de distància: “Des de qualsevol carrer pròxim a la Sagrada Família, les estructures fan alçar la vista, tant si estàs caminant com si vas en cotxe”, indicava. Preguntat, finalment, per si en té algun de preferit, no va manifestar dubtes: “Lluc, perquè m’agraden les corregudes de bous”.
