Hi ha un regió del Brasil, a la unitat federativa del Mato Groso, que té la grandària de cinc Catalunyes. És l’Araguaia, un espai que molts catalans difícilment sabríem situar en un mapa en un primer cop d’ull, però que el desaparegut bisbe Pere Casaldàliga (1928-2020), enterrat en aquesta zona de l’Amazònia, va conèixer com el palmell de la seva mà després de fundar-hi, el 1968, una missió claretiana, i de ser-hi consagrat bisbe uns anys més tard. És on, també, hi va fundar una associació de suport als pobles indígenes.
De la mateixa manera que la societat brasilera que el va conèixer encara no l’ha oblidat, a Catalunya la seva memòria tampoc ha quedat relegada a un segon pla. Tant és així que la Fundació Pere Casaldàliga, creada ara fa dos anys gràcies, en bona part, a la família del religiós, ha programat per al pròxim 16 d’abril una jornada de ponències al voltant d’una temàtica, la de l’educació, crucial per entendre l’obra del missioner. Amb aquesta temàtica, doncs, l’entitat converteix aquesta trobada en la trenta-tresena que organitza anualment (en aquesta ocasió, a l’escola FEDAC de la ciutat de Vic).
Tal com manifesten els seus organitzadors, aquesta jornada posarà en solfa els valors de l’educació universal com a clau de volta per evidenciar transformacions socioculturals com les que va testimoniar el bisbe català al Brasil. Això serà possible gràcies a la participació de personalitats d’autèntic prestigi com la pedagoga Lourdes Jorge, una de les veus educatives de més pes en l’arquitectura educativa al Brasil i que ha tractat de llaurar amb més insistència les llavors plantades a l’Amazònia en matèria didàctica per part de Pere Casaldàliga.
