Cap al final de la vida de Gaudí, Cèsar Martinell, fill de Valls, s’hi va adreçar amb aquestes paraules: “El senyor Antoni, les torres de la Sagrada Família s’assemblen als castells que fan apujar-se a l’amunt els xiquets de Valls.”
Així va iniciar el Dr. Armand Puig el seu parlament el passat dijous 29 de febrer durant l’homenatge que li va dedicar l’Ateneu Sant Pacià. L’anècdota va servir per expressar que l’Ateneu, del qual Puig va ser rector entre 2015 i 2023, és també com un castell perquè “s’ha construït com un carro gros, com un castell de 4×8, amb uns baixos potents i ben travats per una pinya sense fissures, amb uns aplomats segons, terços, quarts i quints, uns dosos segurs, amb un acotxador o aixecador sense por i amb una enxaneta àgil i atrevit que ha coronat el castell fent de la plaça un clam”.
El doctor va rebre un reconeixement excepcional durant el Dia de les Facultats, celebrat a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). La Medalla d’Honor de la institució li va ser atorgada en un acte presidit pel Gran Canceller de l’AUSP, el cardenal Joan-Josep Omella.
La pinya i els baixos
El doctor va rememorar la història de l’Ateneu, constituït l’any 2015 a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) de Barcelona pel Cardenal Dr. honoris causa Giuseppe Versaldi, a petició del cardenal Lluís Martínez Sistach, primer gran canceller.
Puig va descriure la importància del paper de l’església catalana en la formació de l’Ateneu, i va destacar el seu compromís col·lectiu malgrat els obstacles de l’individualisme i la fragmentació social: “Aquesta pinya l’han format de moltes persones i institucions, com ara els seminaris diocesans i molts ordes religiosos, entre molts altres, naturalment”.
A més, l’Ateneu se situa en un context de rica història de les institucions d’estudis superiors de Catalunya, des de les escoles catedralícies i els monestirs medievals fins a les universitats modernes com la Universitat de Barcelona i la Universitat de Tarragona. El doctor va destacar la importància del nom de l’Ateneu, dedicat a Sant Pacià, que simbolitza la continuïtat amb la tradició acadèmica i eclesiàstica de la regió.
També va subratllar el paper de la història recent, especialment del segle XX, en el desenvolupament de l’Ateneu, amb l’aparició d’esdeveniments com el primer congrés litúrgic de Montserrat el 1915 i els diversos projectes de traducció bíblica i estudis litúrgics sorgits al llarg del segle. “Certament, no hem sortit del no-res, hi ha darrere nostre una història antiga i gloriosa, llavors que van germinar i créixer darrere de l’Ateneu Sant Pacià, una institució acadèmica que ens calia per cohesionar un projecte universitari de ciències eclesiàstiques”.
El carro gros
L’Ateneu va ser establert com a institució hereva del Concili Vaticà II per raons històriques i eclesials, així com per l’estructuració i complementarietat de les diverses facultats, centres i càtedres que la conformen. Alhora, s’alinea amb els objectius assenyalats per les institucions eclesiàstiques a la Constitució apostòlica Veritatis Gaudium, segons el que el magistrat del papa Francesc indica en el seu proemi.
Continuant amb el símil dels castells, el Dr. Armand Puig va explicar que la facultat de teologia correspon als segons del tronc del castell, dels quals han sorgit les altres tres facultats: filosofia, història i humanística, i litúrgia. També va subratllar la importància de la història com a marc hermenèutic essencial, ja que “no només els dogmes tenen una història i un desenvolupament, sinó que també és el lloc de revelació de Déu, tal com es diu en la Constitució Dei Verbum II”.
Els terços
Els terços del castell corresponen a la Facultat de Filosofia. La filosofia, segons el Doctor Armand Puig, és l’exercici intel·lectual d’una raó il·luminada per la fe, que no descuida cap de les tres columnes de la reflexió pròpia del pensament cristià: Déu, l’Home, el Món.
“Aquesta metodologia filosòfica manté la seva especificitat, però en el diàleg amb la teologia es converteix en filosofia cristiana, adquirint un pes específic que es troba en moments brillants de la història de les idees filosòfiques, des d’Agustí a Ramon Llull, d’Anselm a Tomàs d’Aquino, de Nicolau de Cusa a Edith Stein”, enumerava el doctor.
La teologia i la filosofia formen el pensament cristià, és a dir, la reflexió metodològicament diferenciada, però orgànicament articulada que constitueix la base de l’Ateneu i de qualsevol institució acadèmica de tipus eclesiàstic. “Per això, tan sols després de plantats els terços, les gralles comencen a tocar per indicar que la colla tira amunt el castell de manera efectiva”, va descriure Puig.
Els quarts
“Els quarts del castell, amb les gralles catalanes, són representats per la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes”, va comparar el doctor. Per això, en lloc de crear una facultat de dret canònic, es va optar per impulsar la història eclesiàstica, l’arqueologia cristiana i les arts, tant les plàstiques com les immaterials.
“D’aquesta manera, es va dur a terme una tasca eclesiàstica en l’àmbit de la història, l’arqueologia i les arts, tot això entrellaçat amb l’humanisme cristià, amb especial focus en la vida i obra d’Antoni Gaudí… el Pontifici Institut d’Arqueologia Cristiana de Roma va donar suport immediat al projecte i va mantenir una estreta col·laboració amb l’Ateneu Sant Pacià”, va explicar el doctor.
Els quints
Els quints del castell corresponen a l’Institut de Litúrgia. “Els estudis litúrgics van tenir grans precursors a Catalunya i a les Illes Balears, i l’Abadia de Montserrat va jugar un paper clau en la recerca i la pràctica litúrgica, juntament amb el Centre de Pastoral Litúrgica, institució de la diòcesi de Barcelona amb una forta presència a Amèrica Llatina”, va esmentar el Dr. Puig.
La Santa Seu va establir l’Institut de Litúrgia amb rang de Facultat, amb el suport del prestigiós Pontifici Institut Litúrgic de Roma. “La teologia viu de la paraula de Déu i també de la litúrgia, que és ascensió cap a Déu i plasmació concreta de l’Assemblea Orant que participa de l’esperit sacramental i intercedeix en la persona dels seus ministres per tota la humanitat”, detallar Puig.
L’Ateneu s’adhereix a la Sacrosanctum Concilium XII quan integra les dimensions teològiques en la càtedra perpètua i històrica sobre la litúrgia hispànica, que està en fase de creació. “La presència d’alumnes i professors llatinoamericans i africans, juntament amb l’Institut de Litúrgia, demostra la universalitat de l’Església amb la col·laboració de la Ciutat i Barcelona en l’acollida de l’alumnat internacional”, ha puntualitzat el doctor.
Els dosos
El pom de dalt del castell, representat pels dosos, simbolitza les càtedres, les quals es consideren puntes de llança en recerca i interdisciplinarietat. “Aquestes càtedres, juntament amb els departaments i facultats, promouen el treball conjunt, tot i que les funcions de gestió i govern solen superposar-se amb la recerca i, per tant, no sempre els departaments poden assumir també tasques de gestió”, va comparar Puig.
A més, moltes d’aquestes càtedres, integren professors rellevants de fora de l’Ateneu, “atrets per la tracció dels temes i l’interès pel diàleg”, va subratllar el doctor. En aquest sentit, l’Ateneu ha demostrat la capacitat de l’Església per ser un pal de paller en diverses realitats socials, un aspecte que s’ha remarcat en el context del diàleg interdisciplinari que promou el papa Francesc a la Veritatis Gaudium. Així, les càtedres establien diversos diàlegs fonamentals, incloent-hi les ciències, la societat i les religions.
“El diàleg amb les ciències, especialment amb la física quàntica i la intel·ligència artificial, és una prioritat per a l’Ateneu, que compta amb professors amb formació en aquests àmbits… igualment ho és el diàleg amb la societat que aborda temes com l’economia, la política, el canvi climàtic i la pau, o el diàleg amb les altres religions, especialment considerant la diversitat religiosa a Catalunya”, ha afirmat Puig.
L’aixecador
L’aixecador, l’infant que concentra tota la força i la gravetat de la construcció des del seu observatori privilegiat, ofereix una perspectiva immensa de l’Ateneu. “Aquesta funció, present en tots els centres universitaris, és principalment portada a terme per les publicacions, que actuen com a termòmetre per mesurar l’impacte de les recerques i esdeveniments acadèmics”, ha informat el Dr. Puig.
Les publicacions de l’Ateneu representen un actiu de primera magnitud per avaluar la tasca acadèmica dels professors. L’atenció i inversió en aquest àmbit, s’ha mostrat com una estratègia eficaç per presentar l’Ateneu en els cercles universitaris i culturals, tant nacionals com internacionals. A més de revistes, s’han desenvolupat col·leccions de llibres significatives i textos cristians en edició bilingüe.
L’enxaneta
Carregar el castell implica dotar-lo de qualitat, el tret distintiu que ha de definir tota institució universitària, incloent-hi la nostra. La qualitat, simbolitzada per l’enxaneta que culmina la construcció amb agilitat i destresa, és fonamental per a una institució universitària en la seva missió quan es manifesta a través de resultats acadèmics excel·lents.
“Aquesta excel·lència no es produeix de forma espontània, sinó que requereix passió per la tasca ben feta i un compromís compartit per part de tota la comunitat universitària, tant professors com alumnes, aquesta qualitat és crucial per a una institució universitària compromesa amb l’ensenyament, la recerca i el servei a la societat i la cultura, com ho ha demostrat l’Ateneu en els seus vuit anys i mig d’existència activa”, va dir el Dr. Puig.
L’acte d’homenatge al Dr. Puig marca una etapa clau en la història de l’Ateneu. “Tot i que la meva vinculació personal pot no ser decisiva, vull expressar el meu agraïment a tots els que han contribuït a aixecar aquest castell, el meu nou rol al servei de l’Església universal no fa sinó reforçar el meu compromís amb la qualitat de les institucions universitàries eclesiàstiques, i espero poder continuar contribuint al seu desenvolupament des de la nova etapa que s’inicia”, va concloure Puig.
El camí de l’Ateneu va tenir un fort impuls entre el 2014 i el 2022, amb diversos desafiaments i reptes superats amb l’ajuda de moltes persones compromeses amb el projecte. Tanmateix, el repte de la qualitat és constant i no té fi, i és fonamental per al seu futur com a institució acadèmica.
