L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, tornarà a trepitjar pròximament el palau de l’Elisi francès per ser distingit com a Gran Oficial de la Legió d’Honor de la República Francesa per part del president gal i copríncep andorrà, Emmanuel Macron. Encara sense una data feta pública per a la seva celebració, el prelat rebrà la condecoració després d’haver posat, el juliol de 2024, el seu càrrec a disposició del Papa en arribar als 75 anys i de conèixer el nom del seu successor al capdavant de l’Església d’Urgell i del Principat d’Andorra, el bisbe coadjutor Josep-Lluís Serrano Pentinat.
Coneguda des de principis del segle XIX per fer valdre els mèrits tant socials com militars de persones d’arreu del món, aquesta distinció és convocada anualment per l’Orde Nacional de la Legió d’Honor, establerta per Napoleó Bonaparte (1769-1821) i concedida posteriorment per tots els presidents de la República Francesa, que n’han estat els grans mestres. Així, Emmanuel Macron entregarà la medalla tant a Joan-Enric Vives com a la resta de premiats segons les cinc categories que conformen aquesta prestigiosa institució francesa, és a dir, les de Cavaller, d’Oficial, de Comandant, de Gran Oficial i de Gran Creu.
Vives, que se suma a una llista de catalans que han rebut aquesta condecoració, com ara el músic Jordi Savall —el 2013— o el cantautor Joan Manuel Serrat —el 2007—, ha estat reconegut per la seva trajectòria com a copríncep episcopal d’Andorra des del maig de 2003, així com pel seu compromís amb els valors de la pau, la cooperació i l’entesa entre els pobles. La seva tasca com a arquebisbe d’Urgell, juntament amb el seu paper institucional a Andorra com a copríncep, ha estat valorada com a exemple de diplomàcia i servei públic.
Joan Martí Alanis, condecorat amb la mateixa distinció
Aquesta serà la segona vegada que l’arquebisbe veurà de prop l’obtenció d’aquests honors. Pocs mesos després de rellevar l’arquebisbe Joan Martí Alanis, el setembre de 2003, Vives va acompanyar el seu predecessor a la capital francesa per ser mereixedor d’aquest reconeixement; en aquella ocasió, concedit per l’aleshores president francès Jacques Chirac (1932-2019). En aquell moment, el prelat ja estava retirat de totes les seves funcions eclesials i polítiques, però oficiava misses cada dia a la rectoria de les Peces, una pedania del Baix Penedès, i s’esperava a la celebració de Tots Sants —l’u de novembre de 2003— per “anar després a Barcelona i decidir quin tipus de vida faig”, com deia en una entrevista feta durant l’estiu.
“Vam agafar un Talgo a la capital catalana i vam anar fins a França al seu costat”, explica a Flama una de les persones que també van viatjar per presenciar aquell esdeveniment, emmarcat dins de la primera reunió entre Martí Alanis, Chirac i Vives, i en la qual es va examinar una petició de gràcia col·lectiva a Andorra, en el marc del desè aniversari de la Constitució del Principat, del recent nomenament del nou copríncep episcopal i de la primera trobada que celebraven els dos caps d’Estat d’Andorra.
L’acte va consistir en un discurs del president de França i unes paraules del degà del cos diplomàtic acreditat a Andorra, l’aleshores nunci Manuel Monteiro de Castro. A més, a la celebració van assistir totes les autoritats andorranes de l’època, encapçalades pel cap de Govern, Marc Forné. En representació de la mitra d’Urgell, juntament amb Vives, hi va haver Joan Massa, secretari general del copríncep episcopal.
