Cada cop és més difícil construir esglésies i altres infraestructures cristianes en estats del nord de Nigèria. Així ho va assegurar Matthew Man-oso Ndagoso, arquebisbe de Kaduna, el passat 8 de març en un seminari patrocinat per Ajuda a l’Església Necessitada. “Els cristians viuen sotmesos en aquesta part del país”, va reconèixer el prelat, que pastoreja un territori diocesà situat al bell mig de Nigèria, on el nord, de majoria musulmana, conflueix amb el sud, de majoria cristiana.
“Durant més de 60 anys —va denunciar l’arquebisbe— no s’ha concedit oficialment cap certificat d’ocupació a cap comunitat cristiana per construir una església, excepte a principis dels anys 90, quan un governador catòlic —un governador militar— va concedir un certificat d’ocupació. Així que, en aquesta part del nostre país, els cristians no són lliures per practicar la seva fe com exigeix la Constitució, perquè si no sóc lliure per construir una església, si no sóc lliure per aconseguir terrenys, no em poden dir que sóc lliure”.
En una regió del país especialment insegura a causa de la presència del grup terrorista Boko Haram, la comunitat cristiana troba des de la mateixa infantesa notables problemes per continuar practicant la seva fe. “Als nens cristians no se’ls pot ensenyar la seva religió. Ni tan sols se’ls permet disposar de líders religiosos cristians, però a les mateixes escoles, el govern no només permet l’ensenyament de l’Islam, sinó que utilitza fons públics per emprar professors que ensenyin la fe islàmica. Es tracta, doncs, d’un clar cas de discriminació destinat a minar la moral de la comunitat cristiana”, va afegir Ndagoso, quina dubta en titllar de “persecució” el que està passant en aquella part del país amb la comunitat cristiana.
Les operacions de Boko Haram fa anys que estan provocant el terror entre els cristians. Moltes de les comunitats s’han vist obligades a desplaçar-se a altres regions del país per por a patir segrestos, com ha passat en nombroses ocasions, “Moltes persones segueixen desplaçades i no poden tornar a les seves comunitats. Van haver de fugir de les seves llars ancestrals i ara són refugiats en el seu propi país i dins del seu propi estat”, va explicar el prelat nigerià, tot remarcant que Kaduna ha estat “l’epicentre de moltes matances”.
Seminaristes supervivents de Boko Haram
Precisament el seminari organitzat per Ajuda a l’Església Necessitada va comptar amb la participació de dos seminaristes supervivents al captiveri de Boko Haram. Van ser segrestats pels terroristes el mes de gener de 2020, juntament amb dos germans més, a l’arxidiòcesi de Kaduna. Pius Tabat va explicar els horrors que van patir durant el captiveri. “Aquesta gent ens fuetejava cada dia sense pietat. A la nit, ens deien que moríssim com vaques o baléssim com cabres només per divertir-se”, va explicar.
El seminarista també va relatar com els servien arròs en “un recipient molt brut” que utilitzaven per omplir de combustible les motos. “De vegades menjàvem una vegada al dia i molt poques vegades dues. No ens banyàvem; la roba amb què anàvem era la mateixa que portàvem en tornar”, va detallar Tabat, qui també va recordar com cada setmana, abans del nostre alliberament, iniciaven “una mena de novena col·lectiva de pregària, en què cada persona resava durant tres dies un Parenostre, un Avemaria i un Glòria al Pare, i després seguia alguna oració d’alè”.
Tabat també va relatar com un dels seminaristes, Michael Nnadi, de 18 anys, va ser assassinat per demanar amb insistència als seus segrestadors que es penedeixin i abandonessin els seus mals costums. Després de l’assassinat, van amenaçar de mort també els altres tres. Va ser una nit llarga per tots tres. Al matí els van donar telèfons perquè truquessin als seus pares i se n’acomiadéssim. “Ho vam fer i vam tornar a la botiga vivint les nostres vides en mans de Déu”, va confessar Tabat.
Tres dies més tard, contra tot pronòstic, varen ser alliberats després de 24 dies de captiveri. “Nnadi va pagar el sacrifici suprem perquè fossim lliures. Crec que no va ser una coincidència que quatre dies després que el matessin ens alliberessin; va ser com si ell hagués pagat el preu de la nostra llibertat”.
Un altre dels participants del seminari va ser el bisbe electe de Wukari, Mark Nzukwein, qui va atribuir l’escalada de violència a l’elevada taxa de desocupació al nord de Nigèria. “L’atur entre els joves, especialment els musulmans d’aquesta zona, els ha fet més susceptibles als capricis dels polítics, que volen explotar la vulnerabilitat per promoure els interessos polítics egoistes a través de la violència”, va argumentar el prelat, qui es va va mostrar convençut que, malgrat els atacs contra els cristians, l’Església de Nigèria continua tenint esperança.
