L’arquebisbe de Catània insta a obrir un “debat polític que tingui en compte l’anàlisi del que passa a l’altre costat del Mediterrani”

cropped-fav.png
Escultura de Timothy Schmalz a la plaça Sant Pere del Vaticà. | Vatican Media

El passat dijous, mentre el papa Francesc lamentava a través de les xarxes socials l’enèsim naufragi al prop de les costes italianes, l’arquebisbe de Catània, Luigi Renna, commemorava el desè aniversari d’un altre naufragi que va deixar sis cadàvers a la platja d’aquesta ciutat italiana el 10 d’agost de 2013.

“Ens preguntem si no és possible posar fi a tot això, després de tantes experiències com la d’aquell dia”, va afirmar el prelat en un missatge recollit per l’agència SIR. Recordant la tragèdia que va acabar amb la mort de sis joves egipcis a pocs metres de la riba, Renna va fer una crida a les forces polítiques italianes a servir al bé comú i promoure una política sobre els immigrants “que tingui en compte la greu situació de la qual fugen” i “que els converteix en persones simplement necessitades de corredors humanitaris”.

En aquest aspecte, Renna, que va ser nomenat bisbe de Catània a inicis de 2022, va remarcar la necessitat d’obrir els ulls al context de violència que fa que tantes persones intentin arribar a les costes italianes procedents de països on no es respecten els drets humans. “És l’hora d’una resposta política, a la qual ens criden contínuament la nostra consciència de creients i el Papa Francesc. És l’hora d’una visió política autènticament cristiana sobre els nostres germans immigrants, i sobre el que els correspon com a persones. És l’hora en la qual hem de tenir una visió de la situació internacional dels països riberencs del Mediterrani atenta al desenvolupament integral, que no pot ser tal sense el reconeixement dels drets humans i la democràcia”, va clamar l’arquebisbe. 

El Mediterrani, un lloc que uneix

Renna va fer una crida a l’acollida i protecció de les persones migrants per part de l’Estat i al manteniment de la generositat de les associacions i dels moviments humanitaris. Al mateix temps, va demanar l’obertura d’un “debat polític que no prescindeixi de l’anàlisi del que succeeix a l’altre costat del Mediterrani”. En aquest aspecte, va convidar a mirar “amb esperança” la tercera edició de les “Trobades del Mediterràni”, que se celebraran a Marsella a finals del pròxim mes de setembre amb la participació del papa Francesc i de 120 joves i 30 bisbes catòlics de països de la conca mediterrània que reflexionaran sobre el problema de les migracions. 

“En aquesta trobada —va subratllar Renna— l’Església voldrà ser una vegada més ‘llevat en la multitud’ perquè Europa senti el Mediterrani com un lloc que uneix no sols projectes econòmics, sinó projectes de pau, dignes dels països democràtics i de les confessions que invoquen a Déu com a Pare. Continuarem recordant no sols per a mirar amb deure als que ja no estan i als quals han sobreviscut, sinó perquè la memòria sigui mestra d’ètica i de política”.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia