Emotiva catequesi la que envia el papa Francesc per a l’ángelus del diumenge, en la qual es fa ressò de les seves vivències hospitalàries, “acompanyat per metges i treballadors sanitaris, als quals dono les gràcies per l’atenció amb la qual em cuiden”. El Papa confessa: “Sento tot el vostre afecte i la vostra proximitat i, en aquest moment particular, em sento com ‘portat’ i sostingut per tot el Poble de Déu. Gràcies a tothom!“
Diu, a més, que sent “en el cor la ‘benedicció’ que s’amaga dins de la fragilitat”, dona les gràcies efusivament a tothom, i continua demanant oracions i resant per la pau: “Des d’aquí la guerra sembla encara més absurda. Resem per la turmentada Ucraïna, per Palestina, Israel, Líban, Myanmar, Sudan, Kivu”.
Article publicat per José Manuel Vidal, en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
Text íntegre de l’àngelus del Papa
Benvolguts germans i germanes, en l’Evangeli d’aquest diumenge (Lc 6,39-45) Jesús ens fa reflexionar sobre dos dels cinc sentits: la vista i el gust.
Sobre la vista, demana entrenar els ulls per a observar bé el món i jutjar amb caritat al proïsme. Diu així: «Saca primer la biga del teu ull, i llavors podràs veure per a treure el bri que hi ha en l’ull del teu germà» (v. 42). Només amb aquesta mirada de cura, no de condemna, la correcció fraterna pot ser una virtut. Perquè si no és fraterna, no és una correcció!
Sobre el gust, Jesús ens recorda «cada arbre es coneix pel seu fruit» (v. 44). I els fruits que venen de l’home són per exemple les seves paraules, que maduren en la boca, de manera que «del que desborda el cor parla la seva boca» (v. 45). Els mals fruits són les paraules violentes, falses, vulgars; els bons són les paraules justes i honestes que donen sabor als nostres diàlegs.
I llavors podem preguntar-nos: jo com miro a les altres persones, que són els meus germans i germanes? I com em sento mirat per ells? Les meves paraules tenen un bon gust, o estan xopades d’amargor i de vanitat?
Germanes i germans, us mano aquests pensaments encara des de l’hospital, on com sabeu estic des de fa diversos dies, acompanyat per metges i treballadors sanitaris, als qui dono les gràcies per l’atenció amb la qual em cuiden. Sento en el cor la “benedicció” que s’amaga dins de la fragilitat, perquè precisament en aquests moments aprenem encara més a confiar en el Senyor; al mateix temps, dono gràcies a Déu perquè em dona l’oportunitat de compartir en el cos i en l’esperit la condició de tants malalts i persones que sofreixen.
Voldria donar-vos les gràcies per les oracions, que s’eleven al Senyor des del cor de molts fidels de moltes parts del món: sento tot el vostre afecte i la vostra proximitat i, en aquest moment particular, em sento com “portat” i sostingut per tot el Poble de Déu. Gràcies a tots!
Jo també res per vosaltres. I res sobretot per la pau. Des d’aquí la guerra sembla encara més absurda. Resem per la turmentada Ucraïna, per Palestina, Israel, Líban, Myanmar, Sudan, Kivu. Ens encomanem confiats a María, la nostra Mare. Feliç diumenge i fins aviat.
