“L’any 1992, Pere Casaldàliga i José María Vigil van crear una eina per donar veu a les víctimes de Llatinoamèrica que durant 500 anys havien estat emmudides, en benefici d’una història tergiversada”. Així és com va néixer l’Agenda Llatinoamericana, amb articles signats per figures literàries i humanístiques que l’han il·luminat i guiat durant 32 anys, fins a tenir una presència mundial. I així és com en parla, des de la seva posició com a president de la comissió catalana d’aquesta estructura, Jordi Planas (Arbúcies, 1946), el qual, després de dedicar-se a fer de planxista des de jove i amb una dilatada vinculació amb l’àmbit cooperatiu, creu que “només es pot canviar el món si es canvien els cors i les ments“. Aquest dimarts serà a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró (18:30 hores) per presentar aquest projecte.
L’últim número —el que presentaran durant tot l’any 2024— de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, amb seu a El Salvador, ens convida a reflexionar sobre la decolonització. ¿Què vol dir aquesta paraula?
No ens confonguem i pensem que estem parlant de descolonització, un concepte que no vol dir el mateix. “Decolonitzar” és una paraula que rarament trobaràs al nostre diccionari perquè ens ve, precisament, des de Llatinoamèrica, i, ja des del seu significat, ofereix la idea de colonitzar menys. Decolonitzar implica permetre que la diversitat de civilitzacions i les seves cultures es desenvolupin amb les seves pròpies cosmovisions, costums i estils de vida. El món es troba davant una crisi civilitzatòria. Una sola proposta hegemònica infecta cada poble que toca, el corromp, modifica de manera forçada i violenta les seves particularitats per fer-les compatibles amb ella.
Per tant, es proposa de no ser tan eurocèntrics, ni asiaticocèntrics, ni americocèntrics…
Exacte! Ni indigenocèntrics, ni andinocèntrics, ni africanocèntrics, ni arabigocèntrics, ni llatinoamericanocèntrics, ni cap altra cosmovisió que s’atribueixi la missió d’exportar a totes les nacions la seva única veritat.
¿I com continuaran fent pedagogia d’aquesta qüestió?
L’objectiu de la Comissió és coordinar la traducció i la creació de materials educatius i fer-ne difusió en el marc d’una campanya d’educació popular d’ideologia crítica i fonamentada a través d’una organització interna democràtica i oberta a la participació de totes les entitats i persones que se sentin propers al missatge de l’Agenda.
“El món es troba davant una crisi civilitzatòria. Una sola proposta hegemònica infecta cada poble que toca, el corromp, modifica de manera forçada i violenta les seves particularitats per fer-les compatibles amb ella”
Als documents que han traduït en català de l’Agenda del 2024 hi té petjada el missioner Joan Alsina, que va ser violentament assassinat fa mig segle. ¿Què ens pot ensenyar avui dia la seva figura?
Persones com ell, amb una categoria humana, ètica i cristiana d’enorme transcendència, són un model per a les societats actuals, a les quals Joan Alsina continua interpel·lant després de tot el que va fer els últims anys de la seva vida. També per a l’Església catòlica: el seu va ser un exemple d’apostolat realment evangèlic, i, per això, el seu testimoniatge crític i social no es pot deixar al marge del pensament cristià.
¿Què creu que pensaria Pere Casaldàliga avui del paper que desenvolupa l’Església internacionalment?
Que encara existiria un bri d’esperança perquè l’Església continués mirant-se Llatinoamèrica amb els ulls d’un Papa argentí, com ja passava quan va morir. Això no obstant, Casaldàliga també patiria en veure com l’entorn més pròxim a Francesc, com ara el cardenalici, no l’ajuda gaire a fer tot allò que es proposa.
