L’actor i dramaturg Jorge Picó reflexiona sobre la funció transformadora de l’art al nou quadern de Cristianisme i Justícia

cropped-fav.png

Per a Jorge Picó, que és llicenciat en Filologia Anglogermànica per la Universitat de València i llicenciat en Art Dramàtic per l’ESAD de València, democràcia i cultura es donen suport mútuament “com caminants esgotats a mig camí”. Segons ell, el cansament de la primera és perquè designa una realitat desfigurada, erosionada en els seus fonaments per la globalització econòmica, el poder de les grans empreses, la tecnopolítica i el populisme. La segona, perquè ha perdut manxa crítica i utòpica en deixar de ser un noble ideal i un antídot contra el poder.

Tot i això, l’autor del nou quadern de Cristianisme i Justícia defensa que la bellesa i l’art no es poden mesurar en termes d’utilitat o no utilitat, i que hi ha una commoció davant el que és bell que es pot viure com a anunci d’un món millor. Justament des de la funció transformadora que l’art pot tenir, Picó es proposa distingir quines estratègies ajuden a complir-la i quines la neutralitzen.

Al llarg del text, Jorgé Picó fa un recorregut crític al concepte de cultura com a forma de vida, que no ha de ser absolutitzada, ja que pot allunyar-se de la diversitat, separar, i fins i tot acostar-se a una forma de racisme molt subtil disfressat d’hàbit cultural. Per la seva banda, l’art , per a Picó, tendeix a fusionar enfront de la separació cultural, i és una de les vies per les quals les cultures arriben a seduir-se, friccionar-se i infectar-se mútuament, a enriquir-se. “La literatura i l’art s’allunyen de la identitat concebuda com un motlle tancat”.

Un «capitalisme cultural» com a disfressa

Jorge Picó és membre de l’àrea d’acció social de Cristianisme i Justícia i considera que l’art ha de permetre acarar les cultures amb l’ordre social institucionalitzat, trobant alternatives. I es mostra crític quan assegura que la producció per a les masses mutila les qualitats de la bellesa i atrapa l’artista entre els dictàmens del mercat. Mentrestant, afirma l’autor, el capitalisme cultural esdevé una disfressa, amb la que l’economia neoliberal es vesteix amb les vestidures de l’art i la cultura per amagar les seves vergonyes, mentre la rapidesa que exigeix el consum ens deixa sense temps per a la contemplació, necessària en l’art i l’experiència estètica.

En el darrer capítol del quadern es defineix el concepte de democràcia cultural, com a humanisme a conquerir, com a qualitat d’estar junts, més enllà de la simple tolerància. Per Picó, en una democràcia cultural la tasca de l’art és presentar contrabatalla cultural. Per fer-ho, cal un procés en el qual concorrin l’estranyament, la humanització creixent, la centralitat dels processos i una pràctica de la resistència que qüestioni la jerarquia de valors i l’imaginari social instituït.

El proper 29 de juny a les 19:00h l’autor participarà en un diàleg online. L’assistència és gratuïta tot i que s’ha de fer una inscripció prèvia aquí.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia