La visita del Papa no és aliena en cap de les nombroses illes de l’arxipèlag que conforma Indonèsia. Una de les més allunyades a la de Java, és a dir, la que aquests dies està acollint el pontífex, on es troba la ciutat de Jakarta, és la de Timor, on una meitat és d’Indonèsia i l’altra de la República Democràtica de Timor-Leste. Allà va néixer i viu Marcelino Leo (Kupang, 1978), un sacerdot que va passar durant dos anys per Madrid per formar-se teològicament (més concretament, al Centre Teològic de Sant Agustí de Los Negrales, afiliat a la Facultat de Teologia de la Universitat Pontifícia de Salamanca) i que, des del 2020, és una de les cares més destacades de la comunitat d’escolapis (des de la ciutat d’Atambua) a Indonèsia.
“La gent d’aquí també està molt entusiasmada amb la visita del papa Francesc al nostre país”, manifesta. Però no només es refereix als catòlics: “La seva presència en aquestes illes ha de representar un creixement de la fraternitat i la unió enmig de tanta diversitat existent a Indonèsia”, apunta. Aquesta va ser la raó per la qual el primer discurs que va pronunciar el Papa argentí, aquest passat dimecres, elogiés la convivència pacífica de la multiplicitat de cultures, llengües, ètnies i religions que habiten a Indonèsia.
“Amb encert i mogut per l’Esperit, el Papa, en el primer discurs, va parlar de la necessitat de conviure pacíficament”, reconeix Leo, per bé que, segons ell, la diversificació no només aporta aspectes positius en aquest país: “També ha estat una de les causes de molts conflictes que hi ha hagut històricament”, sosté.
“Som d’Indonèsia, però per proximitat veurem el Papa a Timor-Leste”
Tot i residir a l’arxipèlag més gran del món, molta gent de l’entorn de Marcelino Leo, resident a les illes situades més al sud, ha decidit que anirà a veure el pontífex quan es trobi a Timor-Leste (del 9 a l’11 de setembre, abans de passar per Papua Nova Guinea). “El país veí ha obert les fronteres —continua l’escolapi— i ens facilitarà el moviment per accedir-hi, allotjar-nos-hi i, després, poder tornar a casa”.
Abans que el Papa es desplaci fins a Timor-Leste, però, Leo i la resta de sacerdots amb què conviu continuen preparant les classes impartides a més de cent infants d’aquesta diòcesi, la d’Atambua, en un centre creat el 2013 per l’orde dels escolapis, fundat per Josep de Calassanç a Roma el 1597. “En deu anys, s’ha passat de tenir una trentena de nens aprenent anglès a comptar amb 120 nens i adolescents [provinents, fins i tot, de les zones més pobres de tota aquesta illa] que, en acabar el batxillerat, poden ser capaços de discernir i valorar si la seva vocació és enterament religiosa“, assenyala Marcelino Leo.
Incentivar actituds empàtiques, la base per al respecte
El Papa va enviar un missatge el 2020 a l’orde que Leo representa des d’aquest punt del mapa per ressaltar, entre altres coses, que és important “incentivar els nostres nens i joves perquè aprenguin a relacionar-se, a treballar en grup, a tenir una actitud empàtica que rebutgi la cultura del descart“.
Preguntat per aquesta qüestió, l’indonesi té clara que la seva manera d’actuar també circula per aquesta direcció: “Aquest missatge del Papa ens és un reforç i una afirmació del que hem estat tractant de mostrar i inculcar als nens des del 2013; al nostre centre treballem aspectes com la relació interpersonal, el fet de compartir amb els necessitats, la compassió als més pobres i la fraternitat universal“, afegeix Leo.
Això és el que continuaran fent Leo i la resta de preveres a regions com Belu [on es troba residint], “una de les que tenen una major quantitat de població catòlica” i on el respecte entre religions es fa més evident. “Aquesta visita del papa Francesc pot ser una motivació afegida perquè els catòlics d’aquesta zona puguin viure la seva fe, també, com una missió interna, però també externa, és a dir, anunciant-la ‘ad gentes’, on l’Evangeli no és conegut o no és prou present”, com determina el sacerdot.
