“Aquí dins, hi he estat fa poc”. Així reaccionava, aquest dijous, un dels participants de la primera de les dues visites amb la Bíblia a les mans —la segona, aquest dissabte a les onze del matí— promoguda pel Secretariat diocesà d’animació bíblica, incardinat a Tarragona, al pessebre que s’exposa fins al febrer a la sala d’actes del Museu Bíblic tarragoní. La reacció era escaient, ja que, en aquesta representació de dotze metres quadrats, l’Associació Pessebrista de Tarragona hi ha elevat, amb l’audàcia d’homes com Joaquim Nolla, els monuments que des de fa un quart de segle són declarats com a Patrimoni de la Humanitat, i que aquí acullen un altre patrimoni, en aquest cas documental: el naixement de Jesús de Natzaret.
Així, des d’una Tarragona feta de poliestirè i inspirada pels gravats fets per l’arqueòleg i polític francès Alexandre de Laborde (1773-1842), aquesta representació pessebrística “també té alguna cosa que indica que la Paraula s’ha encarnat“, com iniciava la seva exposició la directora d’aquest secretariat, Maria de l’Esperança Amill, que salpebrava la presentació de les seves imatges llegint els evangelis de Lluc i Mateu, així com les connexions que, des d’ells, s’estableixen amb les profecies de l’Antic Testament.
De la torre dels Escipions a l’arc de Berà
La torre dels Escipions, on un àngel anuncia el Naixement a un grup de pastors; un mausoleu funerari, que, tot i no existir patrimonialment a causa del seu actual estat d’enderroc, simbolitza al pessebre la gruta de Betlem on té lloc l’adoració dels Reis d’Orient, o l’arc de Berà, traspassat per Josep, Maria i Jesús cap a Egipte, són alguns dels marcs escollits per una veterana formació d’artistes que no tenen sostre: “Cada any, intentem superar l’anterior”, reflexiona Nolla, farmacèutic de professió i pessebrista des que té ús de raó. “De petit, ajudava els meus avis a fer-lo, de manera rudimentària, en un poble del Priorat”, recorda. Per a ell, en l’actualitat, “els pessebres, com les falles valencianes, cal renovar-los cada any“.
D’aquesta manera, mentre en un primer pla, els tres reis mags adoren Jesús acabat de néixer a la vora d’un ambient predominat per l’abundant pagesia i el comportament mediterrani del segle XIX, al fons, “com si gairebé fes l’efecte que vol escapolir-se del pessebre”, com afirma Nolla, llueix una catedral de Tarragona imponent, “que pot representar-se de múltiples colors segons com hi toqui la llum solar”, continua aquest pessebrista. “Però la llum més destacada —conclou Amill— és la de Jesús, convertit des de la mateixa Bíblia en la presència lumínica que permet atraure els seus seguidors fins al seu escalf”.
