D’aquí a tres anys, a Badalona, serà festa grossa, ja que es compliran els 400 anys de la processó dels seus Misteris de Dijous Sant. “Ja hi tenim la ment posada, en això”, indica, un cop arribada la setmana més important de l’any per a l’Associació Processó del Dijous Sant, Agustí Subirats (Badalona, 1956), el seu president des de fa vuit anys. Aquest badaloní és conscient que, per arribar-hi, falta la meitat de temps que porta dirigint els seus quinze misteris (figuratius i vivents), però les ganes de començar a treballar-hi “són grans per part dels que en formem part”, continua. Són prop de 3.000 les persones que poden arribar a estar vinculades, directament i indirectament, a aquesta tradicional festa.
Els gairebé quatre-cents anys fan d’aquesta processó la més antiga de Catalunya “entre totes les que tenen una documentació que n’indiqui l’any de naixement”. Aquest detall, subratlla el president, és important: “Pot ser que n’hi hagi de més antigues, però cap té un document més antic que el nostre“. Un text que posa en relleu que un grup de veïns van impulsar aquest esdeveniment religiós el 1627, “sempre amb l’església de Santa Maria com a punt de partida, ja que durant molts segles va ser l’única parròquia existent”, sosté. I un text, a més, que, gràcies a l’historiador badaloní Josep Maria Cuyàs i Tolosa (1904-1992), es va salvar de no caure en l’oblit, ja que va el va transcriure abans que es cremés durant la Guerra Civil.
Amb una estètica barroca que la proveeix d’una essència similar a la dels seus primers anys, com ara en les lletres que hi canten les corals que l’acompanyen, la processó dels Misteris (o del Silenci) de Badalona “ha anat passat de pares a fills i de fills a nets tot fent front a una crisi de valors cada vegada més present” que, per a Subirats, es converteix en una pedra a la sabata per a l’associació. “Cada any notem menys afluència de públic i menys participació, però podem dir que, de moment, ens en sortim de totes”.
La tasca desenvolupada pels actuals rectors de la vila, Josep Teixidó i Andreu Ollé, així com de l’anterior, Jaume Aymar, també és ben rebuda per un col·lectiu processional que, durant tot l’any, dedica diversos dissabtes a mantenir en bon estat la infraestructura religiosa del seu particular Dijous Sant. “La sort que tenim molts misteris és el fet de comptar, en les nostres associacions, amb gent que sap fer de tot, des de fusters fins a electricistes“, reconeix el responsable de l’entitat badalonina. Tot coneixement és vàlid, manifesta, per sortir cada Dijous Sant i complir un any més de vida.
