En el dia de Sant Francesc, un dels grans sants de la història de l’Església, això sense oblidar-se del primer Papa que va triar aquest nom i al qual els participants de l’assemblea sinodal van felicitar en finalitzar l’oració del matí amb motiu de la seva onomàstica, alguns membres del Sínode es van fer presents a la Sala Stampa per a donar a conèixer com discorre la segona sessió, una cosa que serà costum en les pròximes setmanes.
Aquest 4 d’octubre, a més del prefecte del Dicasteri per a la Comunicació, Paolo Ruffini, la vicedirectora de la Sala Stampa, Cristiane Murray i Sheila Pires, secretària de la Comissió de Comunicació de l’Assemblea Sinodal, es van fer presents Antony Randazzo, bisbe de Broken Bay (Austràlia), la religiosa Xiskya Valladares, gran referent de la missió en el món digital, l’arquebisbe de Rabat, cardenal Cristóbal López Romero, i el bisbe de Nanterre, Matthieu Rougé.
La segona congregació general
La segona congregació general va ser moment d’intervencions individuals, concretament 36 persones van prendre la paraula, com va informar Paolo Ruffini, i van tractar dos temes: com la sinodalitat plasma la vida de l’Església, ministeris i carismes, i com podem desenvolupar l’espiritualitat de la sinodalitat, escolta, discerniment, respecte. Segons el prefecte del dicasteri, l’assemblea va destacar la importància dels laics, “tots entrem a l’Església com a laics”, fins al punt que dels laics dependrà l’Església del futur, la qual cosa no disminueix la importància del sacerdoci.
Igualment, Ruffini va apuntar que va ser abordat el tema de les dones a l’Església, afirmant que “hi ha dones que senten la crida de Déu i demanen ser ordenades”, i va posar l’exemple de dones que cuiden comunitats demanant que siguin incloses dones en el grup d’estudi número 5, sobre ministeris i carismes. Va ressaltar també la importància de l’escolta activa, del diàleg, del respecte a l’altre, d’acostar-se als qui se senten exclosos de l’Església, el clericalisme, la litúrgia com a expressió de sinodalitat, no és el sacerdot l’únic que celebra.
Els temes abordats
L’assemblea va discutir sobre el concepte de sinodalitat, va assenyalar Sheila Pires, “no com a tècnica, sinó com a estil que exigeix escolta i conversió”, abordant la relació entre la sinodalitat i el baptisme; la necessitat de l’Església ser família per als quals no tenen família; l’Església Cos de Crist que reuneix ministeris i carismes que formen un sol cos; el paper de la dona i dels laics a l’Església; la pluralitat com a terme adequat per a acostar-se al Misteri i la seva unitat.
La secretària de la comissió de comunicació va citar la necessitat de superar els enfrontaments ideològics i la lògica del nosaltres i ells; la corresponsabilitat i dignitat de tots els batejats en els processos de decisió; la relació home i dona i les pors que s’amaguen darrere, que han portat a actituds d’ignorància i menyspreu cap a les dones; el poc esment dels laics i de la família com a Església domèstica en l’Instrumentum laboris; aprofundir en la relació de les esglésies locals i les cultures; un llenguatge senzill que expressi reciprocitat i pugui escalfar els cors; assumir que la vida és més important que la teoria i la importància dels pobres.
Treure la sinodalitat de l’aula
Els membres de l’assemblea van iniciar la seva intervenció amb les paraules de l’arquebisbe de Rabat, cardenal Cristóbal López, que va dir que “voldria treure la sinodalitat de l’aula, on es parla d’ella, es reflexiona, es resa, per a portar-la a la vida quotidiana, als diferents llocs, i mostrar que no es tracta d’un tema d’estudi, sinó d’una realitat que està ja, almenys germinalment, en acte”. En la seva intervenció va explicar algunes experiències de sinodalitat a l’Àfrica anglòfona i en l’arxidiòcesi de Rabat, comptant alguns detalls d’això.
Una experiència que uneix
Per part seva, el bisbe de Nanterre va assenyalar que la sinodalitat és una cosa que es continua demanant en la diòcesi francesa. Sobre l’experiència d’aquesta segona sessió, va destacar la importància del retrobament, una cosa a la qual va ajudar l’acollida i l’experiència espiritual viscuda un any enrere en la primera sessió. Sobre els dies de retir previ, va destacar la meditació del pare Radcliffe sobre la pesca miraculosa, on “s’experimenta el que uneix”. Igualment, recordant les paraules del papa Francesc, va advertir que el Sínode no és un parlament i que el més important és l’actitud espiritual.
Rougé va insistir que la reflexió sobre la sinodalitat ha de partir del sacerdoci baptismal del Concili Vaticà II, que és la base del treball sinodal, i va definir la sinodalitat com a unitat de tots els cristians, caminar junts, una dinàmica en la qual s’està avançant.
L’ecologia i la seva relació amb les persones
Randazzo va destacar la importància del recent viatge apostòlic del papa Francesc a l’Àsia i Oceania, una zona fràgil des del punt de vista ecològic, una reflexió important en el dia de San Francisco, que anomena a cura de la Creació, una cosa cada vegada més preocupant a Oceania, que provoca fluxos migratoris per causes ecològiques. En aquest sentit, va cridar a no oblidar-se de les persones en parlar d’ecologia. Igualment, es va referir a la sinodalitat com una cosa natural en moltes comunitats d’Oceania, en les quals es parla i s’escolta amb respecte.
La missió en el món digital
Xiskya Valladares, a la qual van presentar com “la monja tuitera”, es va definir a si mateixa com a religiosa i missionera digital. A partir de la pregunta que marca aquesta segona sessió de l’assemblea: Com ser una Església sinodal en missió?, va ressaltar que el nostre món ha canviat i que davant el canvi tecnològic i la intel·ligència artificial, l’Església no pot quedar-se enrere. Davant la crida de Francesc d’anar a tots, tots, tots, Siskya va destacar que el 65% de la població mundial està en els ambients digitals, on també està la sinodalitat, destacant els missioners digitals com un nou carisma. En aquest ambient digital, l’Església és desafiada a acompanyar, a escoltar, a “arribar a totes les persones ferides en el camí de la vida i que avui s’expressen als carrers digitals”.
Article de Luis Miguel Modino publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
