L’assemblea sinodal continua carregada de temes, que es donen a conèixer cada dia en les rodes de premsa a la Sala Stampa vaticana, on acudeixen alguns dels participants per compartir les seves impressions sobre el que estan vivint a la sala Pau VI. A més dels habituals Paolo Ruffini, prefecte del Dicasteri per la Comunicació, i Sheila Pires, secretària de la comissió per a la comunicació, en aquesta jornada es van fer presents el bisbe de Kalookan (Filipines), Pablo Virgilio David, l’arquebisbe de Cap Haïtien (Haití), Launay Saturné, el bisbe de Batrun dels maronites (Líban), Mounir Khairallah, i la teòloga i professora a la Universitat Sant Pau d’Ottawa (Canadà), Catherine Clifford. Tots ells conduïts per Cristiane Murray, subdirectora de la Sala Stampa.
Elements abordats a l’aula
Com és costum, es van revelar els elements fonamentals presents al matí i a la tarda anterior, una feina que porten a terme Pires i Ruffini. El prefecte del dicasteri per a la comunicació va destacar com a important la intervenció del cardenal Grech, secretari del Sínode, que va anunciar la necessitat que l’assemblea entri en diàleg amb els 10 grups d’estudi creats pel Papa, cosa que es va aprovar amb 265 vots a favor i 74 en contra. Els treballs en les últimes hores es van dur a terme en cercles menors, que elaboren informes que es lliuren a la Secretaria del Sínode, on es recullen els punts a favor i allò que s’ha d’aprofundir, per a què s’ha de suggerir el què i el com fer-ho. Igualment, es va referir a la pregària del rosari d’aquest diumenge a Santa Maria la Major, on el Papa invocarà la pau, i la jornada de pregària i dejuni el dilluns 7.
Temes més rellevants
Pel que fa als temes, Sheila Pires va recordar el desig d’alguns membres que el Sínode faci una crida per la pau, amb passos concrets per acabar amb la guerra i posar fi a les migracions forçades, ser artesans de pau i condemnar els fonamentalismes, denunciant el tràfic d’armes, causa del sofriment mundial. “A vegades, a més de pregar, és necessari denunciar”, va subratllar Pires.
A l’assemblea va sortir el tema dels pobres, que són subjectes i no destinataris de la sinodalitat, ja que moltes vegades el camí de la salvació el mostren els últims. Igualment, escoltar el crit de la terra i dels pobles, i el fet que la caritat només apareix dues vegades a l’Instrumentum laboris, cosa que no és bona, perquè “la caritat i la misericòrdia estan al centre de la vida de tots els cristians”. Pires va recordar que “la sinodalitat significa que tots se sentin a casa, evitant formes de discriminació, escoltant els que no són escoltats”.
Sobre el paper de la dona, un tema que va tornar a aparèixer, es va destacar que no hauria de passar que “les dones que volen servir a l’Església, que tant ajuden a l’Església i a la societat, que s’hi comprometen, estiguin en posicions marginals”. En aquest sentit, Pires va subratllar la necessitat d’acollir a totes, “incloent-hi les dones que volen ordenar-se sacerdotesses” i altres col·lectius marginats. També es va tractar el tema dels joves, subjectes i no objectes de l’evangelització, atrets pel radicalisme evangèlic, cosa que ha de portar a tornar a posar a Jesús al centre. Es va abordar el tema de l’ecumenisme, i es va afirmar que “la sinodalitat és una manera de lluitar contra el clericalisme“, ressaltant la necessitat d’arribar a les esglésies locals i de celebrar sínodes diocesans.
Importància de l’encontre de parròquies
Entre la primera i la segona sessió de l’assemblea, es va fer una consulta global amb les parròquies, una petició del Papa, com va recordar el bisbe de Kalookan, Pablo Virgilio David. Després de participar en l’encontre de parròquies, celebrat el mes de maig a Roma, es va organitzar una consulta continental amb les parròquies, als quals el Papa va demanar ser apòstols de la sinodalitat, i els avenços en la sinodalitat en cada conferència. Sobre la migració dels filipins, primer de les zones rurals a les ciutats locals, sobretot Manila, i després fora de Filipines, va dir que es veu com un repte, ja que els migrants, incloent-hi dins del país, són vistos com una amenaça, cosa que ha portat l’Església filipina a fer missió entre ells, i així estar al costat dels més pobres, a les perifèries, un terme que no era molt conegut a Filipines.
Preparar l’assemblea enmig de les dificultats
La preparació a la primera sessió va ser molt difícil a Haití, segons Launay Saturné, donada la greu situació social d’inseguretat que s’hi viu, amb falta de respecte per la dignitat de la persona, que porta a constants massacres, davant les quals les autoritats no fan res, com va denunciar el bisbe. Això provoca la fugida de la gent, cosa que obstaculitza la missió de l’Església, donada la violència instaurada per grups armats, que impedeix fins i tot l’accés a l’educació. Malgrat tot, l’Església ha fet tot el possible per preparar l’assemblea sinodal, buscant a través de la formació i la catequesi transmetre valors que facin possible la democràcia, i demanant com a Conferència Episcopal d’Haití que les autoritats duguin a terme la transició, cosa estancada durant molts anys. L’Església demana a la població que col·labori per aconseguir la pau i la seguretat, destacant el suport constant del Papa i agraint aquesta proximitat.
Un país que rebutja el llenguatge de l’odi
El Líban és un país en guerra des de 1975, i 50 anys més tard, no es vol reconèixer que és una guerra imposada. Un país que, en paraules del bisbe maronita, Mounir Khairallah, és “un missatge de pau i hauria de continuar sent un missatge de pau, l’únic país del Pròxim Orient on existeix una convivència en pau entre cristians, jueus i musulmans. El bisbe, la vida del qual va quedar profundament marcada per la violència des que amb 5 anys van ser assassinats brutalment els seus pares, afirma que, al Líban, “volem construir la pau i som capaços de fer-ho”, en un país la població del qual rebutja el llenguatge de l’odi i de la venjança.
Un clima de gran obertura
“El clima és molt diferent en aquesta segona sessió de l’assemblea sinodal”, va destacar Catherine Clifford, que va recordar el treball fet al Canadà per reflexionar sobre l’Informe de Síntesi. Sobre la primera setmana va dir que s’ha caminat molt, destacant la importància de la pregària, les converses sobre el procés sinodal i el clima de gran obertura, el que fa que se senti “la llibertat que ens permet caminar cap a temes importants”. Els passos fets aquests dies els veu com “marc de referència per afrontar qüestions pràctiques”.
En la seva intervenció, la teòloga canadenca va destacar com a fonamental la qüestió de les esglésies locals. “És important escoltar les històries de les esglésies locals i aprendre els uns dels altres”, va assegurar. Igualment, va ressaltar la presència més gran de delegats fraterns ecumènics, que contribueixen a la conversa d’una forma “profunda i encertada, se senten a casa seva i perceben que també hi haurà repercussió per a les seves esglésies”. Finalment, Clifford va dir que “hi ha una sèrie de qüestions que les nostres esglésies han d’afrontar, però hem de fer-ho juntes, perquè això donarà més fruits”.
Article de Luis Miguel Modino publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘