La Santa Seu tindrà un representant papal resident a Vietnam. Així ho han acordat el papa Francesc i el president del govern de la República Socialista de Vietnam, Vo Van Thuong, després de l’audiència que han mantingut tots dos aquest dijous 27 de juliol al Vaticà i que ha suposat un breu parèntesi en les vacances del pontífex. L’acord, que ha estat fet públic a través d’una declaració conjunta dels dos estats s’ha adoptat “sobre la base de la 10a Sessió del Grup de Treball Conjunt entre Vietnam i la Santa Seu el 31 de març de 2023 en el Vaticà”, i amb el desig, expressen “de continuar avançant en les relacions bilaterals”.
Segons expressa el comunicat, en les converses entre el president Vo Van Thuong, Francesc, i el cardenal i secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, les dues parts han mostrat la seva satisfacció pel “notable progrés en les relacions”, i les “contribucions positives de la comunitat catòlica de Vietnam fins al moment”.
El representant del Papa no serà un nunci, ja que el país asiàtic no té previst nomenar un ambaixador davant la Santa Seu, però serà l’interlocutor oficial de l’Església davant del govern vietnamita socialista. Aquesta posició permetrà al diplomàtic conèixer la situació sobre el terreny i fer de pont, si cal, entre l’episcopat i el govern. També podrà fer la tasca de selecció i nomenaments de bisbes, malgrat que el govern vietnamita continuarà mantenint el dret a vetar els candidats proposats per Roma sempre que ho consideri oportú.
Fins ara, ha sigut el nunci a Singapur, Marek Zalewski, l’encarregat de conduir les relacions entre la Santa Seu i el govern de la República Socialista de Vietnam, cosa que ha fet viatjant periòdicament des de l’illa asiàtica per visites els diferents territoris diocesans del país.
Els fruits del Grup de Treball conjunt
Amb una població de gairebé 100 milions d’habitants, Vietnam és actualment l’únic estat comunista que manté relacions semioficials amb la Santa Seu. La religió majoritària al país és la budista, que segueix gairebé la meitat de la població. Els cristians, per la seva banda, representen un 8,64%, segons dades recollides per Ajuda a l’Església Necessitada al darrer Informe sobre llibertat religiosa al món. En aquest sentit, la fundació pontifícia adverteix que existeix un augment de la discriminació per raons religioses i situa el govern autoritari com a la causa principal.
L’exemple més recent d’aquesta opressió va tenir lloc el febrer de 2022, quan funcionaris del Partit Comunista de Vietnam van interrompre una missa oficiada per l’arquebisbe Joseph Vu Van Tien i van convidar els participants a abandonar el temple. Com a resposta a aquells fets, l’arxidiòcesi de Hanoi va denunciar “l’abús de poder i violació de la llibertat religiosa i del dret a la pràctica religiosa” de les autoritats.
Va ser el darrer episodi d’unes relacions que es van començar a complicar durant la segona meitat de la dècada de 1970 amb la fi de la guerra del Vietnam i la posterior unificació de la República Socialista. Ara, després de cinc dècades difícils, els avenços del Grup de Treball conjunt entre Vietnam i la Santa Seu ha conduït a aquest nou pacte que, segons ha manifestat Duong Hai Hung, ambaixador del Vietnam a Itàlia, permetrà a l’Església catòlica “desenvolupar les seves pràctiques religioses en millors condicions, seguint la llei vietnamita sota el principi de ‘bons catòlics i bons ciutadans'”.
