Els Dicasteris per a la Doctrina de la Fe i per a la Cultura i l’Educació de la Santa Seu han elaborat conjuntament un document titulat Antiqua et Nova, en el qual ofereixen una reflexió sobre la relació entre la intel·ligència artificial (IA) i la intel·ligència humana. El text subratlla que la IA “no és una forma d’intel·ligència en si mateixa, sinó un producte del geni humà que pot ser orientat tant a fins positius com negatius“. El document destaca les oportunitats i riscos de la IA en camps com l’educació, la salut, l’economia, el treball, les relacions humanes i la guerra, i insisteix en la necessitat d’un desenvolupament tecnològic que estigui al servei del bé comú.
Entre els riscos principals, es destaca la concentració del poder de la IA en mans de poques empreses, la possibilitat d’agreujar desigualtats socials i l’impacte negatiu en les relacions humanes i laborals. Pel que fa a l’àmbit bèl·lic, el text denuncia el perill de les armes autònomes que actuen sense intervenció humana, i demana la seva prohibició. També es posa èmfasi en els desafiaments ètics que planteja la IA, com l’antropomorfització o l’ús fraudulent en contextos educatius i socials.
D’altra banda, Antiqua et Nova reconeix el potencial de la IA per millorar sectors com l’educació, amb l’accés ampliat al coneixement, i la sanitat, amb avenços en aplicacions mèdiques. No obstant això, alerta del risc que la IA deshumanitzi àrees essencials, com la relació metge-pacient o l’ensenyament crític, i remarca la importància de mantenir la dignitat humana com a centre de tota innovació tecnològica.
El director editorial dels mitjans vaticans, Andrea Tornielli ha subratllat en un article a Vatican News que la IA “és una eina capaç de fer tasques, però no pensa ni té la capacitat de discerniment moral, intuïció creativa o comprensió semàntica de la realitat”. A diferència de la intel·ligència humana, que és “racional, afectiva, social i vinculada a la corporeïtat, segons Tornielli, la IA opera exclusivament en l’àmbit lògic-matemàtic”. Per tant, ha de ser utilitzada, assegura, com “un complement a la intel·ligència humana, mai com un substitut de la seva riquesa única”.
La responsabilitat moral recau, tal com apunta Tornielli, “en aquells que dissenyen i utilitzen la IA, i és essencial garantir que totes les aplicacions respectin i promoguin la dignitat humana i el bé comú”. Així mateix, el periodista destaca que “la IA pot tenir un paper positiu fomentant la interconnexió constructiva, la responsabilitat compartida i una relació més harmònica amb l’entorn natural, sempre que es persegueixi una “saviesa del cor”, tal com assenyala el papa Francesc.
El directior dels mitjans vaticans també ha denunciat l’ús de la IA com a eina d’explotació, control social o marginació, criticant que pugui ser utilitzada per restringir llibertats o beneficiar només uns quants. En aquest context, ha remarcat “la necessitat d’un esforç col·lectiu per contrarestar les falsificacions alimentades per la IA i assegurar que aquesta tecnologia contribueixi a un món més just, humà i solidari”.
Amb unes paraules similars s’ha expressat Paul Tighe, secretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació. Tighe ha explicat en una entrevista a Vatican News que el document Antiqua et nova busca oferir orientacions ètiques i elements de reflexió per al debat sobre aquesta qüestió. I va subratllar que, “si bé la IA pot millorar certes capacitats humanes, com el raonament i la innovació, hi ha una dimensió de la intel·ligència humana vinculada al propòsit i el sentit de la vida que cap màquina pot substituir“. Aquest aspecte, va dir Tighe, és clau per entendre què significa realment ser humans i com guiar el desenvolupament de la tecnologia de manera responsable per garantir el bé comú.
